El cinema espanyol en Secció Oficial ha comptat amb l'estimulant i desconcertant pel·lícula "Un amor" d'Isabel Coixet, adaptació de la novel·la de Sara Mesa, amb guió de la mateixa Coixet i la periodista i escriptora Laura Ferrero. Aquest film és protagonitzat per Nat (Laia Costa), de trenta anys, que sembla escapar d'una vida angoixant i busca refugi en un petit poble enmig de l'Espanya rural, per refer la seva vida i trobar el seu lloc. Nat fuig del dolor d'experiències relatades per altres persones en la seva condició de traductora en casos de testimonis de refugiats. Instal·lada en una casa rústica, mig en ruïnes i amb goteres, la noia és víctima de la rudesa i hostilitat del llogater o els afalacs d'un veí solter que dibuixa vidrieres. La protagonista rebrà, però, una sotragada imprevista que li trastoca la vida quan es presta a acceptar una directa i inquietant proposta sexual del seu veí alemany, Andreas (Hovik Keuchkerian).

Es tracta d'una relació sense amor, com una mera transacció, sense cap implicació emocional, però que ella troba plaent. La pel·lícula ens parla de coses primitives, de pulsions irrefrenables, enmig també d'una indagació sobre el desig femení, amb una nova interpretació excepcional de Laia Costa. Coixet incideix molt en un entorn natural i feréstec que sembla condicionar l'acció, ens referim a un paisatge muntanyenc esquerp i rondat per voltors, una silueta amenaçadora. "Un amor" entronca així amb un cinema espanyol i català recent que aborda el ruralisme i la vida en el camp, allunyat dels enfocaments més bucòlics, continuant el camí d"As Bestas" de Rodrigo Sorogoyen o "Alcarràs" de Carla Simón - directora catalana que acaba de rebre el Premi Nacional de Cinematografia en el marc del Festival de Sant Sebastià -. Completen el repartiment d'"Un amor" Hugo Silva, Luis Bermejo, Ingrid García-Jonsson o Francesco Carril.

Ombres ominoses

Entre les propostes del cinema europeu en Secció Oficial cal esmentar la projecció d'"Un silencio" de Joaquim Lafosse, una història inspirada en fets reals de la crònica negre, el cas del belga Victor Hissel. El desè llargmetratge del cineasta belga, rodat després d'"Un amor tranquilo" (2021). El cineasta guanyador a Sant Sebastià amb "Les chavaliers blancs" (2015) presenta ara un procés irreversible de desintegració familiar. El film s'inicia amb una mare que s'assabenta de la notícia esfereïdora de l'intent d'assassinat del seu marit pel fill adolescent. Un flashback a continuació ens presenta el famós i carismàtic advocat (Daniel Auteuil), pare de família que sembla rehabilitat d'un passat vergonyós de pedofília. L'altre gran protagonista és la dona, la callada Astrid (Emmanuelle Devos), sempre a l'ombra del marit, que sembla guardar un silenci còmplice sobre tot plegat.

"Un silencio" de Joaquim Lafosse

Aquest precari i fictici equilibri familiar sostingut durant anys està a punt d'esquerdar-se quan el fill gran, violat pel pare de petit, vol denunciar al pare i trencar una espiral de silenci. Mentre que un altre fill, el petit, fill adoptat, descobreix imatges de pornografia infantil a l'ordinador del pare de casos judicials que porta. Aquest noi resta torbat i es veurà sotmès a pressions, contradiccions i dubtes davant de tot plegat. Ens enfrontem a un tema polèmic i controvertit, idèntic al subjecte de la trama d'un altre film en competició, la radical "Kalak" de la cineasta sueca Isabella Eklof, però que el director d'"Un silencio" sembla no aprofundir massa, quedant-se una mica en la superfície. Lafosse aposta per l'ambigüitat, sense condemnar a ningú, sense culpabilitzar l'entorn familiar de l'advocat, estenent una capa d'ombres en els personatges desbordats defugint el tractament més efectista i contundent.

Somriures argentins

Les dues propostes llatinoamericanes a competició han deixat poc pòsit. D'una banda, l'argentí Martín Rejtman ha presentat una discreta i simpàtica comèdia quotidiana sobre els contratemps vitals d'un professor de ioga, "La práctica". Aquesta coproducció amb Xile, Portugal i Alemanya, i interpretada per Esteban Bigliardi o Camila Hirane, és una pel·lícula senzilla i de petit format que ens fa esbossar un lleuger somriure pel seu to informal i humorístic. Per l'altre costat, el tàndem argentí conformat per María Alché i Benjamín Naishtat han presentat una proposta més ambiciosa i reflexiva, "Puan". Aquest film protagonitzat per Marcelo Subiotto, Leonardo Sbaraglia i Mara Bestelli és una comèdia amarga i desil·lusionada sobre un professor universitari de filosofia a la universitat de Puan, Buenos Aires. Un home madur atrapat en un carreró sense sortida a causa d'una crisi personal i acadèmica en una facultat de lletres molt polititzada després de la mort del director i amic del departament, un trasbals que coincideix també amb l'arribada d'un altre professor amb més carisma i encant.

"La práctica" de Martín Rejtman