Arriba als cinemes la preciosa pel·lícula d'amistat masculina ambientada en l'alta muntanya "Las ocho montañas/Le otto montagne" dels cineastes belgues Charlotte Vandermeersch i Felix van Groeningen - el director de la pel·lícula nominada als Oscar "Alabama Monroe" (2012) -. Es tracta d'una coproducció europea entre Bèlgica, Itàlia, França i Gran Bretanya, adaptació de la novel·la homònima de Paolo Cogneti. Un film que va competir en Secció Oficial en l'edició de l'any passat del Festival de Cinema de Canes i que va ser mereixedor del Premi del Jurat del certamen internacional, concedit ex aequo al costat d'"Eo" del veterà cineasta polonès Jerzy Skolimowski.

"Las ocho montañas" de Charlotte Vandermeersch i Felix van Groeningen

"Las ocho montañas" explica la història ininterrompuda de camaraderia masculina a través dels anys entre un noi de ciutat, Pietro (Luca Marinelli – el protagonista de "Martin Eden" (2019) de Pietro Marcello -), i Bruno (Alessandro Borghi), un noi d'alta muntanya que viu en un poble oblidat a la Vall d'Aosta, als Alps italians. Una relació iniciada de nens i continuada de grans, sempre lligada a la muntanya, una amistat indestructible que es referma cada estiu, fins i tot en edat adulta. Una confraternització que es visualitza simbòlicament en les tasques de reconstrucció d'una borda enrunada, transformada en cabana habitable.

Es parla del sentit de la vida; de les eleccions particulars; de la família i el pes dels progenitors, sobretot, la figura muntanyenca del pare de Pietro; de les dificultats de la subsistència en les muntanyes allunyades o de la impossibilitat de la vida en les valls nevades en temps hivernal, pura naturalesa inhòspita. Una passió pel muntanyisme viscuda amb dues intensitats diferents, dues actituds complementàries, el vessant més salvatge de Bruno, lligat a la terra, i el vessant més viatger de Pietro, amb les seves estades tibetanes.

"Las ocho montañas" de Charlotte Vandermeersch i Felix van Groeningen

Un film espectacular de gran bellesa en què el rodatge cinematogràfic en escenaris naturals deixa moments que tallen l'alè per la grandiositat que imposa l'entorn així com la fisicitat que transmet el paisatge. Un film que, tot i els seus grans encerts, també incomoda per un discurs filosòfic new age acompanyat de temes musicals que ho fan un xic empallegós.