La Secció Oficial, en la seva línia d'alt nivell, ens deixa dues grans obres de directors units al Festival de Canes com són el nord-americà Wes Anderson i el veterà cineasta italià Marco Bellocchio. D'una banda, Wes Anderson retorna a la competició després de "The French Dispatch" (2021) i ens deixa una preciosa i extraordinària filigrana cinematogràfica, "Asteroid City". D'altra banda, Bellocchio, assidu visitant de Canes, on l'any passat va participar en la secció Canes Première amb una esplèndida proposta televisiva, "Exterior noche" - complement de "Buenos días, noche" (2004), en què s'abordava el segrest i execució d'Aldo Moro – presenta enguany un sòlid, ric i contundent film històric sobre la intransigència del Papat romà a la segona meitat del segle XIX, "Rapito".

Resulta simptomàtic que el tema del fanatisme catòlic plantejat per Bellocchio a "Rapito" trobi una rèplica cinematogràfica, per exemple, en l'integrisme religiós del règim iranià actual tal com denuncia el directe i exemplar film a competició en la secció Una Certa Mirada, "Terrestrial Verses" d'Ali Asgari i Alireza Khatami. Una diàfana proposta que retrata diversos personatges confrontats a diversos aspectes repressius del règim, mitjançant plans frontals que treballen el fora de camp, un espai of que correspon a les veus censores que dicten normes de conducta i criteris restrictius en la societat.

Agressiu dogmatisme catòlic

El veterà cineasta Marco Bellocchio ha retornat a Canes amb un film polític, religiós i històric, "Rapito". Es tracta d'un film de realització brillant amb un gust exquisit pels enquadraments que reconstrueix el segrest del nen de set anys Edgardo Mortara l'any 1858, al barri jueu de Bolonya, després d'una ordre de la Santa Inquisició. L'excusa per la retenció era que el nen havia estat batejat en secret per una noia del servei domèstic quan només era un nadó. A més, la llei papal resulta inflexible en el punt que un nen batejat ha de rebre una educació catòlica.

Presentació de "Rapito" de Marco Bellocchio

Un melodrama sostingut sobre un acte de violència tremendament agressiu que destrossa la vida dels pares d'Edgardo, de fe hebrea, desconcertats i impotents per recuperar el seu fill Edgardo (Enea Sala), el qual ha estat traslladat en secret a Roma. A mesura que el nacionalisme italià reunifica el país i foragita l'autoritat papal a ciutats com Bolonya el 1860, els pares podran portar a judici la Santa Inquisició local, però no podran aconseguir la restitució del fill. Hauran d'esperar a l'alliberament de Roma el 1870, moment en el qual ja és massa tard perquè Edgardo (Leonardo Maltese) s'ha convertit en un jove capellà catòlic devot fervent del Sant Pare, Pius IX (Paolo Pierobon), el seu segrestador. Aleshores és quan Bellocchio aprofita per retratar en tota la seva profunditat i amplitud el trasbals interior i la seva conversió catòlica d'Edgardo.

Exuberant filigrana cinematogràfica

Wes Anderson, responsable d'obrir el Festival de Canes amb "Moonrise Kingdom" (2012), ens ha deixat l'enlluernadora filigrana cinematogràfica "Asteroid City", amb guió d'ell mateix i Roman Coppola. Una nova proposta excessiva i enlluernadora que encaixa perfectament en l'expansiu univers creatiu d'Anderson. Una fantasia atòmica sublimada ambientada l'any 1955, els anys de la bomba nuclear, l'albirament d'ovnis i del pànic a la invasió extraterrestre. L'acció transcorre en una ciutat en el desert sorgida al voltant de l'atracció d'un cràter i de la possessió d'un meteorit. En aquest lloc es congreguen passavolants, científics, turistes.

Presentació d'"Asterod City" de Wes Anderson

"Asteroid City" és una barreja de formats i de gèneres. Tenim, doncs, un joc metanarratiu prodigiós que combina el serial radiofònic amb el còmic, la pintura, el teatre i el cinema. Com resulta habitual en Anderson, el seu plantejament és el d'una divertida comèdia amb l'habitual sentit de l'humor estrany, marcià, absurd. Un film-mosaic presentat a l'estil d'una historieta gràfica, amb la construcció de precises, precioses i cuidades vinyetes. Mentre es recolza en una paleta cromàtica de colors pastel, que li donen una estètica retro, i s'acompanya de nou de la música de percussió i estridències d'allò més atractiva d'Alexander Desplat.

Anderson es referma en el seu estil propi, distintiu, que el fa inconfusible. Així, tira de veta dels seus característics moviments de càmera, des de tràvelings a moviments d'avançament i retrocés, o de la seva predilecció per les composicions simètriques i geomètriques. Novament, ens trobem davant d'una peça basada en una extensa coralitat de personatges, sovint pures caricatures, que dona peu a un repartiment quilomètric. Entre altres actors i actrius, tenim Jason Schwartzman, Scarlett Johansson, Tom Hanks, Jeffrey Wright, Tilda Swinton, Edward Norton, Adrien Brody, Stephen Park, Maya Hawke, Steve Carrell o Willem Dafoe.