El japonès Hirokazu Kore-eda retorna a la competició de Canes amb "Monster" i reincideix en la constant dels seus últims films, la temàtica de les infàncies esgarriades, afegint un grau de complexitat i inquietud inexistent en anteriors cintes més escorades cap a la comèdia amable. I, l'altra pel·lícula a competició ha anat a càrrec de la cineasta francesa Catherine Corsini que retorna a la competició per lluitar per la Palma d'Or amb "Le retour". Una correcta cinta que freqüenta també el tema dels llaços familiars esfilagarsats a través del retrat d'una mare i les seves dues filles adolescents durant un estiu que resultarà fonamental a Còrsega.

"Le retour" de Catherine Corsini

El certament ha exhibit en sessió especial l'extraordinari documental "Anselm" del veterà cineasta alemany Wim Wenders rodat en 3D sobre l'artista plàstic alemany resident a França Anselm Kiefer. Wenders, que comptarà també amb un film a concurs, "Perfect days", ofereix una experiència cinematogràfica a través del treball de l'Anselm, obres sovint gegantines, instal·lacions que fusiona literatura - especialment la poesia de Paul Celan -, teatre, pintura o història. Incorpora una fabulació sobre la infància de l'escultor i ressalta la seva debilitat per les runes d'una Europea devastada després de la II G.M., amb fragments inclosos d'"Alemanya, any zero" (1948, Roberto Rossellini), i obres que evoquen fuselatges d'avions o submarins, o les mateixes destrosses d'un conflicte bèl·lic.

La jornada ha comptat amb l'entrada triomfal de Pedro Almodóvar a Canes amb el seu curtmetratge western gai rodat en terra espanyol i en anglès "Strange Way of Life", acompanyat d'un dels seus dos protagonistes principals, Ethan Hawke, durant un acte únic i selecte reservat als comptats periodistes que van poder accedir-hi. Es tracta d'un western gai que retrata la relació d'un xèrif (Ethan Hawke) i el seu amant (Pedro Pascal). Almodóvar ha rodat el seu segon treball en anglès després de "La voz humana" (2020) i tornar a trepitjar la catifa vermella d'un festival que sempre l'ha estimat. Almodóvar ha estat present en diverses ocasions acompanyant les seves pel·lícules a competició i recollint diferents guardons com a millor director per "Todo sobre mi madre" (1999) o millor guió per "Volver" (2006). Almodóvar també ha gaudit de l'honor de ser el primer director espanyol a inaugurar el festival gràcies a "La mala educación" (2004) i, a més, ha estat president del Jurat de la secció oficial en l'edició de 2017.

Infàncies fracturades

El japonès Hirokazu Kore-eda torna a competició a Canes amb "Monster" després de guanyar el premi al millor actor a Canes per l'actor sud-coreà Song Kang Ho per "Broker" (2022). Un cineasta reincident a Canes on va competir amb "Nuestra hermana pequeña" (2015), també en la secció Una Certa Mirada amb "Después de la tormenta" (2016) o "Air Doll" (2009). Kore-eda, guanyador hi ha obtingut guardons com la Palma d'Or per "Un asunto de familia" (2018), el Premi del Jurat per "De tal padre, tal hijo" (2013), o el premi a millor interpretació masculina per "Nadie sabe" (2003).

"Le retour" de Catherine Corsini a Canes

Kore-eda ha tornat a rodar al seu país natal, el Japó, després de rodar a Corea del Sud "Broker" i ha comptat amb la banda sonora del recentment desaparegut Ryuichi Sakamoto, el compositor de films tan importants com "El último emperador" (1987) o "El cielo protector" (1990), ambdós de Bernardo Bertolucci. I Kore-eda obre el film amb un incendi enigmàtic, d'origen desconegut, en un edifici d'una ciutat costanera. Aquest incident coincideix amb el comportament anormal del nen Minato (Soya Kurosawa), com tallar-se el cabell o venir amb una ferida sagnant a casa. Fets inexplicables que provoquen la preocupació creixent de la seva mare, Saori (Sakura Ando), que l'ha criat sola des de la mort del seu marit.

La mare decideix enfrontar-se a l'equip educatiu de l'escola del seu fill, ja que tot indica que el professor Hiro (Eita Nagayama) està agredint i vexant a Minato, però les disculpes de l'escola no convencen a la mare, que les troba falses i artificioses. Però la realitat de tot plegat és més enrevessada del que pensàvem, ja que el cineasta busca premeditadament la confusió, com si jugués amb el thriller. A més, afegeix nous punts de vista, visions alternades i complementàries dels mateixos fets, jugant amb el format de les històries creuades. Un atractiu i torbador relat calidoscòpic, un mosaic estrany, però que acaba girant, com de costum, al voltant d'infàncies esgarriades, figures paternes absents i traumes difícils de gestionar dels més menuts.

Llaços familiars esfilagarsats

La directora de "Partir" (2009) - amb el català Sergi Lòpez al costat de Kristin Scott Thomas i Yvan Attal – ja havia participat en la secció paral·lela de Canes Un Certain Regard amb "Trois mondes" ( 2012) i fa poc competia en Secció Oficial amb "La fracture" (2021). Corsini, a la recerca de la Palma d'Or, ens presenta a Khédidja (Aissatou Diallo Sagna) va a treballar per a una família adinerada parisenca, el matrimoni format per Marc (Denis Podalydes) i Sylvia (Virginie Ledoyen), durant un estiu a Còrsega per tenir cura dels fills petits. Amb les seves dues filles adolescents, Jessica i Farah, tornen a l'illa que van deixar 15 anys enrere per culpa d'unes circumstàncies tràgiques. Mentre Khédidja lluita amb els seus records, les dues noies s'entreguen a viure l'estiu, la temporada de plenitud per excel·lència, per descobrir-se elles mateixes, com la relació íntima que esclatarà entre la filla del matrimoni i la filla gran de Khédidja. Un estiu que els depararà noves revelacions d'un passat que les noies ignoraven i que la mare havia amagat. Al capdavall, un correcte i benintencionat melodrama familiar que deixa unes bones interpretacions, però que no sorprèn i resulta previsible.