
Joan Millaret
Crític de cinema
|
|
El realitzador nord-americà Steven Spielberg du a terme amb "Los Fabelman" un particular retrat autobiogràfic sobre la seva infància i joventut al costat dels seus pares i germanes i, sobretot, el procés de gestació de la seva faceta com a cineasta. Spielberg, al costat del guionista i dramaturg Tony Kushner, amb qui ja havia col·laborat en films històrics com "Munich" (2005) o "Lincoln" (2012), construeixen un mil·limètric film en què cinema i vida familiar se superposen contínuament en una simbiosi indestriable. 
"Los Fabelman" d'Steven Spielberg La seqüència inaugural de "Los Fabelman" funda la passió pel cinema del petit Sammy quan els seus pares, Mitzi Fabelman (Michelle Williams) i Burt Fabelman (Paul Dano), el porten al cinema per primer cop a veure una pel·lícula sobre el món del circ, "El mayor espectáculo del mundo" (1952, Cecil B. De Mille). Abans d'entrar, els seus pares li expliquen com funciona això del cinema, l'aspecte tècnic, físic i, també, l'experiència emocional, oníric. El petit Fabelman quedarà trasbalsat per una escena catastrofista del film com és el xoc de dos trens i el seu aparatós descarrilament. Serà el moment inspirador que el portarà a crear i filmar una seqüència anàloga amb el tren elèctric que ha demanat per Nadal als pares i una càmera que hi havia per casa. La màgia del cinema porta a un jovenet Sammy Fabelman (Gabriel LaBelle) a crear les seves pròpies home movies, cinema rodat i muntat per ell mateix, transmetent amb el seu entusiasme juvenil l'aspecte més lúdic i meravellós d'aquest fet creatiu, sigui filmant una batalla bèl·lica o un western. Un amor pel cinema com a art d'entreteniment que floreix arran de descobrir films com els de John Ford, cas de "El hombre que mató a Liberty Valance" (1962). Un camí d'iniciació que desemboca en un moment climàtic en el film quan coneix John Ford en persona mentre intenta buscar feina del que sigui en uns estudis cinematogràfics. Un instant memorable que tanca la pel·lícula i clausura la seva primera època de formació autodidacta en què John Ford – interpretat pel cineasta David Lynch – l'assessora amb quatre preceptes bàsics abans de fer-lo fora del despatx. Més enllà de la seva particular fascinació pel cinema, Spielberg reconstrueix també el progressiu trencament de la vida en comú dels seus progenitors, l'esfondrament d'un entorn familiar ple de dolor i recança. D'una època de plenitud dels pares, sempre al costat de Benny Loewy (Seth Rogen), subordinat del pare i amic de la família, especialment de Mitzi, es passarà a un progressiu deteriorament familiar amb progressius canvis de domicili per la feina del pare. Una gravació casolana de Sammy durant un pícnic campestre revelaran entre els plecs de les imatges l'amor de la mare i Benny. 
"Los Fabelman" d'Steven Spielberg "Los Fabelman" és un film amarat de nostàlgia, banyat en una llum especial i vaporosa – obra del director de fotografia Janusz Kaminski - que li dona un aire de conte o faula iniciàtica. Tot i el virtuosisme del mestre Spielberg, demostrat sobradament en múltiples pel·lícules, el film contagia un cert encarcarament en la realització i una mirada embafadora en certs moments. Els mèrits de la pel·lícula, però, l'han fet mereixedor de 7 nominacions als Oscar, entre els quals, al de millor pel·lícula, millor director, millor actriu o millor banda sonora pel compositor habitual d'Spielberg, John Williams. |