Després de passar pel Festival de Cinema de Canes, el director noruec Joachim Trier estrena als nostres cinemes la pel·lícula danesa-sueca-francesa-noruega 'La peor persona del mundo', culminació d'una trilogia sobre Oslo conformada per 'Reprise' (2006) i 'Oslo, Agost 31' (2011). Un director que en els seus darrers treballs ha mostrat una predilecció tant pel melodrama, 'Louder than Bombs' (2015), com pel gènere fantàstic, 'Thlema' (2017), ara s'escora cap a la comèdia més romàntica amb aquest film ambientat a la capital noruega sobre les tribulacions d'una jove en la trentena, Julie (Renate Reinsve).

Frame de la pel·lícula 'La peor persona del mundo' de Joachim Trier

Julie és una noia sense massa compromisos, prou inconstant en la seva vida professional, i que sembla trobar certa estabilitat emocional amb un noi més gran que ella, Aksel (Anders Danielsen Lie), un autor de còmics d'èxit. 'La peor persona del mundo' s'estructura com una col·lecció de fragments de la vida plena d'una jove aclaparada per les incerteses, un personatge curull de registres i arestes, que bascula indistintament entre la tendresa, el romanticisme, la joia, la tristesa o l'emoció desfermada.

Una pel·lícula pletòrica, radiant, rodada en estat de gràcia i que ens deixa un treball interpretatiu col·lectiu extraordinari, amb Renate Reinsve al capdavant. Una actriu que apareixia ocasionalment a 'Oslo, Agost 31' i que va ser reconeguda al Festival de Cinema de Canes amb el guardó a millor interpretació femenina per aquest el seu primer gran paper en cinema.

Frame de la pel·lícula 'La peor persona del mundo' de Joachim Trier

Ens trobem enfront una història ben travada, desglossada de forma episòdica, conformada per dotze capítols, titulats segons diversos motius que conformen l'agitada vida de Julie – des de la maternitat, la infidelitat, la família o la melangia –, més un pròleg i un epíleg. Mèrits que ha sabut copsar l'Acadèmia Americana del Cinema nominant-la als premis Oscar com a candidata a millor pel·lícula estrangera i, també, a millor guió original per Eskil Vogt.