Després de passar per grans festivals de cinema com el de Sant Sebastià o el de Sitges i, també, de demorar-se la seva estrena en diferents ocasions, finalment arriba als cinemes 'La abuela' de Paco Plaza - el creador de la saga 'Rec' al costat de Jaume Balagueró - amb un guió d'un dels cineastes espanyols més originals, Carlos Vermut. La trama ens presenta a Susana (Almudena Amor), una model que s'està obrint camí professional a París i que ha de retornar sobtadament a Madrid.

Frame de la pel·lícula 'La abuela' de Paco Plaza

El motiu no és altre que el vessament cerebral que ha patit la seva àvia, Pilar (Vera Valdez), una dona gran que vivia sola, i de qui ara s'haurà de fer càrrec mentre no trobi a ningú per cuidar-la. Com a 'Rec', ens descobrim enfront d'un nou espai domèstic convertit en àmbit del terror, paisatge de la por, aquí el pis madrileny vetust de Pilar. La pel·lícula del binomi conformat per Paco Plaza i Carlos Vermut plantegen una història de possessions terrorífiques en l'àmbit familiar, amb un evident gust retorçat, sovint d'aires polanskians.

Frame de la pel·lícula 'La abuela' de Paco Plaza

Però més enllà de la bona factura d'aquest malson terrorífic, malauradament 'La abuela' es mou entre els llocs comuns del gènere - els cops d'efecte habituals i la típica banda sonora que subratlla tots ells moments - demostrant seriosos problemes per transcendir els seus clixés. Molt més interessant sembla el sentit al·legòric evident del relat en abordar qüestions com l'inexorable pas del temps, la devastadora senectut, així com la urgència per recuperar la joventut perduda, reviure el desig i el plaer.