Amb cert retràs aterra a les nostres pantalles ’La Gomera’, producció europea del romanès Corneliu Porumboiu, després d’estrenar-se en la Secció Oficial del 72è Festival de Cinema de Canes’2019 - festival en el qual havia guanyat feia anys la secció Un Certain Regard gràcies a ’Police, Adjective’ (2009) -. ’La Gomera’ ens presenta un inspector de policia corrupte de Bucarest, Cristi (Vlad Ivanov), que desembarca a La Gomera citat per un cap de la màfia local, Paco, interpretat ni més ni menys que pel cineasta baleàric Agustí Villaronga.

       Cristi es veu obligat a aprendre un llenguatge ancestral i secret de l’illa canària a base de xiulets, el ’silbo’. Això els proporciona un codi de comunicació indesxifrable, un llenguatge secret, el qual els ha de permetre l’alliberament d’un traficant de la banda empresonat a Romania. ‘La Gomera’ és un atractiu i entretingut trencaclosques narratiu, fet a base de capítols, amb salts en el temps també, a cavall de la Gomera i Romania. Un film que trena amb gràcia els codis innats del cinema negre com la corrupció, les traïcions, els tirotejos, el suspens, el sucós botí o la dona fatal.

      Una trama enrevessada i juganera, amenitzada també amb molt d’humor, com una escena paròdica del clàssic del terror policíac ’Psicosis’ d’Alfred Hitchcock. Un thriller on la música també juga el seu paper dramatúrgic, més enllà de la tria de temes que conformen la banda sonora, com unes oportunes àries d’òpera que posa el recepcionista d’un hotel. En un thriller tan ple d’ironia i tan atípic tampoc hi podia faltar una simpàtica i imprevista història d’amor.