11/12/2020
‘Nieva en Benidorm’ d’Isabel Coixet. Pluja seca


Joan Millaret

Crític de cinema

La darrera cinta d’Isabel Coixet ens presenta un oficinista bancari, Peter Riordar (Timothy Spall), solitari i esquerp, que decideix viatjar a Benidorm per retrobar-se amb el seu germà quan és forçat a plegar de la feina. Un cop arribat a l’hotel s’adona que el seu germà acaba de desaparèixer i quan inicia la seva recerca entra en contacte amb Alex (Sarita Choudhury), una dona cabaretera que treballa en un club d’oci nocturn regentat pel germà esvaït. El film participa d’una trama de cinema negre, la qual recorda el plantejament de ‘El tercer home’ (1945) de Carol Reed i guió de Graham Greene. Fins i tot el taciturn protagonista acaba seduït per Alex, la genuïna figura de femme fatale del thriller. Es tracta d’una dona madura que incorpora una feminitat esclatant i rotunda, amb l’exhibició d’acrobàcies d’índole sexual inclosa, que sembla emular el cinema fetitxista de Bigas Luna.



L’entorn de la ciutat de Benidorm, ciutat desangelada fora de temporada, repoblada precàriament pels jubilats de l‘Imserso i turistes britànics de borratxera, esdevé un marc poc agraït per una història d’amor tardoral. La presència de Carmen Machi, que interpreta una excèntrica cap de la policia amb profusió de cites de l’escriptora Silvia Plath, aporta un to de comèdia berlanguiana ficat amb calçador. Un altre paper secundari, interpretat per Ana Torrent, com a netejadora d’hotel, apareix constantment fora de lloc, presència que es podria entendre com una bonificació del cinema d’Almodóvar.



El flanc poètic, des del títol i la seva resolució en un moment donat, a l’obsessió meteorològica del protagonista, o el cor de jubilats a la platja amb una cançó que esdevé leiv motiv musical del film, resulta francament decebedor. La denúncia social de la ignominiosa  pressió dels bancs sobre els clients morosos a l’arrencada del film queda arraconada un cop l’acció es trasplanta a Benidorm. I quan juga en els codis del cinema negre mai entra a fons ja que juga un to superficial i lleuger, com una subtrama de corrupció local que no acaba d’emergir mai. Tot i les bones intencions de fer un cinema d’atmosfera melancòlic, romàntic i sensible, el resultat final acaba sent tan insuls com tronat.

Articles anteriors
Sitges ja funciona a ple rendiment
Després d‘’American Psycho’ (2000, Mary Harron) i ‘Mona Lisa and the Blood Moon (2021, Ana Lily Amirpour), Julia Ducournau amb ‘Alpha’ esdevé la tercera dona que inaugura el Festival de Sitges. La cin...
‘Un estrany riu’ de Jaume Claret Muxart
Després de competir en el recent Festival Internacional de Cine de Venècia, la pel·lícula catalana de debut de Jaume Claret Muxart, ‘Estrany riu’, arriba als nostres cinemes. Una coproducció amb Alemanya...
Sitges s’obre de bat a bat al terror i al fantàstic
La 58a edició del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya s’inaugurarà aquest dijous dia 9 d’octubre amb ‘Alpha’ de Julia Ducournau inaugurarà la 58a edició del Festiva...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71