Després de l'aterridora 'Hereditary' (2018), Ari Aster retorna a la gran pantalla dirigint i escrivint una nova pel·lícula de por, 'Midsommar'. En un canvi de registre, Aster ens explica com una colla de joves americans viatja a Suècia per participar en les celebracions de l'arribada del solstici d'estiu en una remota i petita comunitat rural. El film treballa la idea del desconcert i l'estranyesa a partir de la figura dels turistes fora de lloc, enmig d'un món rural i atàvic, poblat per una espècie de secta revestida d'elements folklòrics i pagans.

Cal dir que abans que el grup de joves es desplacin a Suècia de vacances, el film resulta esplèndid en el seu inici gràcies a la desbordant fragilitat de la protagonista femenina, Dani (Florence Pugh), aclaparada per la tragèdia de la pèrdua dels seus pares i germana a causa d'un suïcidi col·lectiu. Aquest difícil procés de dol enterboleix encara més la seva estranya relació sentimental amb el seu xicot, Tony Shaw (Jack Reynor). Ella, per la seva pròpia vulnerabilitat i inseguretat, i també la seva dependència emocional de Dani, resulta sovint un destorb pel grup de companys estudiants de Dani.

'Midsommar'

Però des de que la pel·lícula s'endinsa en la comunitat local sueca tot comença a resultar previsible, sense gaire marge per les sorpreses, sense neguit ni patiment. A partir d'aleshores tot sembla una versió lisèrgica invertida de la comèdia feèrica i romàntica shakespeariana 'Somni d'una nit d'estiu'. Els encanteris i elixirs d'amor de la joiosa comèdia coral shakespeariana aquí es transmuten en beuratges i drogues que endinsen els protagonistes vers un món al·lucinogen, que reforça la sensació de realitat alterada, i on el sexe i el desig funciona com una corrent subterrània entroncada en ritus pagans salvatges i demoníacs.

'Midsommnar' també subverteix el caràcter edènic i utòpic de mons feliços tancats en si mateixos i separats del món com podria ser el país de Shangri-La. El fillm d'Aster sintonitza amb altres films centrats en els mecanismes de control i de poder en comunitats sectàries en entorns tancats i sense escapatòria, com passava per exemple a 'El bosque' (2004) de M. Night Shyamalan.

'Midsommar'

Llevat d'algun instant esgarrifós en l'aquelarre final, o algun moment pertorbador, cal dir que 'Midsommar' mai resulta espantosa o torbadora. Ans el contrari, i sense ofendre a ningú, per moments resulta ridícul i en altres provoca la rialla per la seva malastrugança. Un film mancat d'atmosfera angoixant que aporta uns resultats força decebedors venint d'on veníem, 'Hereditary', la pel·lícula de debut d'Ari Aster esdevinguda una autèntica fita del terror contemporani.