25/04/2019
'Donbass' de Sergei Loznitsa. La fi de les certeses


Joan Millaret

Crític de cinema

Després de competir al Festival de Canes 2017 amb 'A Gentle Creature', Sergei Loznitsa inaugurava l'any passat la secció paral·lela del certamen francès, Un certain regard, amb un film sobre la guerra sorda i bruta d'ucraïnesos i russos a 'Donbass'. Aquest títol correspon al nom d'una regió de l'est d'Ucraïna que viu enmig de combats entre separatistes russos i ucraïnesos, un territori fronterer, mena de terra de ningú, on predomina el buit de poder i regna l'odi i, sobretot, la propaganda falsejada.

Un film que vol transcendir l'abast d'aquest conflicte local per portar-ho a un nivell més general, assenyalant sobretot el tema de la batalla pel control de la informació i la confecció del relat. Loznitsa, director del documental 'Maïdan' (2014), s'ha servit de gravacions amateurs de testimonis de les escaramusses, reconvertint aquests valuosos enregistraments, que mai es veuen físicament en el film, en un relat de ficció fet a base d'episodis desconnectats entre si, una mirada calidoscòpica de naturalesa fragmentària.


'Donbass'

També fa gala de diferents registres, com la paròdia i el grotesc, com el cas d'un casament d'una parella de rebels russos, o també l'absurd i la comicitat en d'altres escenes. Altres són moments de crueltat, com la vexació pública de les víctimes, i en altres aborda la discrecionalitat de les autoritats i la corrupció enquistada. Però també es fa ressò de la violència seca, a través d'explosions, que arriben de manera imprevista, la guerra en estat brut amb el seu reguitzell incomprensible de víctimes.


'Donbass'

I tanca el film amb una fórmula narrativa circular en què dóna un nou gir ple d'incertesa i inquietud a l'escena inicial, una pantomima sobre la mentida organitzada, les fake news en tota regla, amb una guerra fabricada, amb actors maquillats ad hoc, per ser entrevistats davant les càmeres de televisió amb un guió estudiat. Igual que els mecanismes d'un film de ficció, entrellaçant el cinema i l'art d'enganyar amb allò real. Si la guerra en si mateixa ja és un combat per la informació, el desenllaç, magistral, resulta demolidor, instituint la falta total de certeses.

Articles anteriors
‘Viva’ d’Aina Clotet
Aina Clotet ja ens va sorprendre a tots fent el salt a la direcció cinematogràfica amb la multipremiada minisèrie per TV3 ‘Això no és Suècia’ (2022) després d’una prolífica act...
‘Backrooms’ de Kane Parsons
Kane Parsons és un jove creador de continguts audiovisuals a Youtube amb milers de reproduccions que ha transformat el fenomen viral de la seva sèrie ‘Backrooms’ en una pel·lícula amb suport de productors assoc...
Entrevista a Laura García Alonso, directora de ‘Corredora’: “Volia abordar el tema de la salut mental i fer un exercici d’empatia"
Entrevistem a la Laura García Alonso que debuta en el llargmetratge amb la pel·lícula catalana ‘Corredora’ després de dirigir els curtmetratges ‘Alex’ (2015) i ‘Tormenta de verano’ (2022...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71