Lee Chang-Dong, realitzador sud-coreà de la premiada ‘Poesía’ (2010), es fica de nou rere les càmeres per dirigir un extraordinari thriller de tons melodramàtics, ‘Burning’, a partir d’un relat de l’escriptor japonès Haruki Murakami, presentat al passat Festival de Canes. El punt de partida de ‘Burning’ és un cop d’atzar que provoca el retrobament juvenil de Jongsu (Yoo Ah-in), un noi que vol ser escriptor, i una antiga companya de l’escola, Haemi (Hun  Jong-seo), que ara fa d’hostessa en un centre comercial, ambdós amb treballs precaris.
        Haemi atreu a Jongsu a la seva vida perquè li cuidi el pis i el gat mentre se’n va de vacances uns dies, però Jongsu acabarà perdudament enamorat d’ella, subjugat al seu encant i personalitat, víctima d’una passió  desenfrenada. Però aquesta amistat de parella derivarà en un singular i enrevessat triangle amorós quan ella torna del seu viatge africà amb un altre noi, Ben (Yeun Steven), un xicot ric, carismàtic i cínic, l’oposat a Jongsu, callat, taciturn i reservat.
        En una de les escapades conjuntes, Ben revela una estranya confidència, una obsessió amagada que practica des de fa temps, cremar hivernacles abandonats. Aquesta confessió desferma la inquietud i la torbació en Jongsu, alimentat també pels records d’infantesa d’Haemi sobre ell, fets que ell no recorda.

"Burning"

       Tot plegat, com la desaparició sobtada d’ella, un adéu sense comiat, que el noi no pot capir, enamorat com està, subsumeix a Jongsu en un estat d’incredulitat i incertesa absolut, un personatge a la deriva en plena  sotsobra. Viu perdut en un laberint vital, atrapat en aquest triangle d’amistats perilloses i de vèrtexs esmolats, contagiat per un clima d’enrariment, entregant-se a les seves cabòries fruit de les imatges esquives que li han transmès.
       El film es contagia així de misteri i enigmes irresolubles. I en aquest territori relliscós i inestable, el desnortat Joengsu cau fàcilment presa d’especulacions, esclafat alhora per traumes interiors com l’absència materna i la figura d’un pare violent i explosiu condemnat a presó i també, aclaparat també per la seva ascendència humil. Un camí abonat a l’amargura i el ressentiment, amb l’agreujant de la utilització i la manipulació d’éssers febles a mans dels poderosos.
      Destaca un personatge femení captivador, ple d’arestes, esmunyedís, d’altra banda habitual en els relats de Murakami, com quedava palès a ‘Tòquio Blues’, portada al cinema per Tran Anh Hung l’any 2010. Igual que perviu l’alè tràgic de l’obra de Murakami, de nou amb sonoritats jazzístiques, escampant ara sobre la superfície de ‘Burning’. Un melodrama turbulent, de temperatura incandescent, de desenvolupament magistral i que tendeix, irremeiablement, vers un desenllaç climàtic desassossegant.