La pel·lícula inaugural del 65è Festival de Cinema de Sant Sebastià “Inmersión”, coproducció internacional dirigida pel reputat cineasta alemany Wim Wenders, arriba finalment a les nostres cartelleres. Es tracta de l’adaptació cinematogràfica d’una novel·la del periodista J. M. Ledgard al voltant d’una història sobre l’amistat i l’enamorament de dos persones a partir d’un encontre casual en la costa normanda, l’enginyer hidràulic James More (James McAvoy) i una biomatemàtica que estudia les zones abissals de l’oceà, Danielle Flinders (Alicia Vikander).

     Però l’amor cimentat en aquest llogarret idíl·lic de la costa francesa es trencarà quan queden separats irreversiblement al no  poder-se comunicar més ja que ell és empresonat pels gihadistes en una missió a l’Àfrica en la seva condició  d’agent secret expert en terrorisme islamista. I aquí Wenders construeix un poema romàntic sobre l’amor desgraciat, els amants que no es troben, i ho fa banyant-ho en una pàtina de misticisme. Una història que es vol sublim, intentant conjugar moments de lirisme i bellesa estetitzant amb ingredients de reflexió sobre terrorisme i ecologisme, però que no acaba mai de commoure per la tendència a la redundància.

     El martirologi del noi, un cos torturat i vexat en mans de l’organització Isis a Somàlia, s’emparenta amb el neguit i la por de la noia davant el risc de morir en una de les seves immersions marines en el desconegut. Dues històries paral·leles d’amants dissortats en la distància atrapats ambdós en el buit del dolor, un en la foscor de la cel·la i l’altra en la tenebra submarina, que deixa malauradament la impressió d’una tant inflamada com vàcua pel·lícula romàntica