El certamen català es vesteix de gala amb la visita d’il·lustres visitants que donen atractiu al festival i també projecció internacional com Sir Peter Jackson, reconegut amb el Gran Premi Honorífic. El responsable de l’exitosa trilogia de ‘El senyor dels anells’ ha compartit taula a Sitges amb un dels referents especialistes dels efectes especials com Rick Baker. La vinguda de Jackson ha comptat amb la projecció de ‘Braindead’, titulada de la manera més impensable com ‘Tu madre se ha comido a mi perro’, amb una còpia restaurada en 4K, un títol de l’època més boja i paròdica el cineasta novazelandès, associada al gènere splatter . Una comèdia gore que ja va participar a Sitges l’any 1992, aconseguint el premi als  millors efectes especials per Richard Taylor i Bob McCarron, i que forma part d’una primera i gamberra etapa creativa al costat de títols com ‘Bad Taste’ i ‘Meet the Feebles’.

Peter Jackson, reconegut amb el Gran Premi Honorífic

D'altra banda, Kevin Bacon, juntament amb la seva dona, l’actriu i directora Kyra Sedgwick, també han desfilat sota els focus de la catifa vermella per recollir ambdós  sengles Grans Premis Honorífics. L'actor americà, protagonista de films emblemàtics com ‘Mystic River’ (2003, Clint Eastwood) o ‘Apolo 13’ (1995, Ron Howard) ha presentat la seva última pel·lícula rodada a quatre mans amb la seva dona, ‘Family Movie’, en la secció Sitges Collection. En aquesta esbojarrada comèdia escrita pel guionista Dan Beers el matrimoni treballa amb la seva filla Sosie i el seu fill Travis, músic també, qui també ha vingut a Sitges, representant una família de cineastes que roden un slasher.

A part del glamur que desprenen els actors i directors de Hollywood, el festival sitgetà també llueix atractiu hispànic en la seva catifa vermella amb l’entrega del Premi Méliès Career d'enguany al cineasta espanyol Alejandro Amenábar pels trenta anys del seu debut cinematogràfic amb el thriller ‘Tesis’ que revolucionava el fantàstic espanyol i aconseguiria set premis Goya. Sitges també reconeix la carrera de Bárbara Rey amb el premi Nosferatu 2026, una actriu veterana que va començar els anys setanta i que es va erigir en un rostre emblemàtic del cinema més lliure de la Transició sota les ordres del cineasta Amando Ossorio o participant en títols com ‘Me siento extraña’ (1977, Enrique Martí Maqueda) o ‘Carne apaleada’ (1978, Javier Aguirre González).

Kevin Bacon i Kyra Sedgwick han recollit ambdós els Grans Premis Honorífics

Bastió contra la civilització

A Sitges també hi ha lloc per a les llegendes i els mons atàvics com posa de manifest l’extraordinària comèdia estrafolària plena d’enginy i reflexió ‘The Incomer’ de l’escocès debutant Louis Paxton. Una pel·lícula, escrita pel mateix Louis Paxton, que ha sorprès molt agradablement dins de la Secció Oficial Fantàstica a competició. Paxton prové de la televisió on ha participat en sèries per la BBC com ‘Shetland’ (2022) o ‘Wreck’ (2024) i la seva pel·lícula arriba a Sitges després de participar al Festival de Sundance. Tenim a dos germans, Isla (Gayle Rankin) I Sandy (Grant O'Rourke) que han crescut com salvatges lluny del món en una illa deshabitada escocesa. Ambdós s’alimenten únicament de caçar gavines i sobreviuen entre batusses i estones de tranquil·litat en què ella li explica històries increïbles al seu germà. Allà tenen els seus particulars ritus d’iniciació i el mar és una frontera que no ha traspassat mai, tampoc no saben nedar. Han foragitat tots els estranys que han volgut trepitjar l’illa i atresoren tots els objectes que el mar ha dut fins a les seves costes, vestigis d’un món civilitzat i desconegut. Una vida autàrquica on es limiten a repetir i practicar els preceptes inculcats per una figura paterna que el que pretenia era lligar-los a l’illa com el rebuig al foraster. Fortificats en l’aïllament, lligats a llegendes antigues, però aquest món incontaminat, fora del temps, sembla que té els dies comptats perquè l’administració escocesa té pensat expulsar els dos habitants per desplaçar-los a terra ferma. Un funcionari, Daniel (Domhnall Gleeson), un rarot, un friqui, arriba a l’illa per notificar el desnonament, però acabarà atret d’alguna manera per aquest univers prehistòric i els seus estrafolaris habitants. Una comèdia grotesca, diferent i excèntrica, amb arrels de folk horror, farcida d’humor negre i, també, de tendresa.

Llegendes selvàtiques

A la secció Sitges Collection, un espai paral·lel a la secció oficial, però sense competició, s’ha pogut veure ‘Boiúna: La leyenda del Amazonas’ de Mike P. Nelson, pel·lícula que arriba a Sitges després de competir en el Fantastic Fest 2026. Nelson és un cineasta americà del gènere de terror responsable dels reboots ‘Wrong Turn: Sendero al infierno’ (2021) i ‘Noche de Paz, Noche de Horror ‘(2025). Aquí compta amb un guió d’Alan B. McElroy i del mateix Mike P. Nelson i amb el protagonisme de Logan Marshall-Green, Jessica Rothe i Kiana Madeira. Una sèrie B eficaç que desplega acció, aventures i terror, i que acaba oferint tot el que promet. Amb una expedició mèdica humanitària que arriba en vaixell fluvial a una zona profunda de l’Amazònia colombiana, però aviat tindran un conflicte amb un grup d’estrangers occidentals que es dediquen a afers tèrbols en la jungla. Quan miren d’escapar-se dels seus perseguidors, busquen un amagatall en un afluent de l’Amazones, però allà s’adonen que està tot destruït i sense cap rastre de vida humana. Aleshores pren forma la llegenda ancestral sobre una serp gegant, Boiúna, que marca el seu territori deixant un rastre de devastació arreu i sense supervivents. Amb precedents com ‘Anaconda’ veurem una carnisseria sense aturador amb una imprevista heroïna lluitant fins al final contra aquest monstre ancestral de la selva.