Finalment, arriba als cinemes el promocionat fenomen cinematogràfic ‘La bola negra’ de Javier Calvo i Javier Ambrossi, els Javis, després de guanyar el favor del públic donostiarra en la secció Perles del Festival de Cinema de Sant Sebastià, d’obtenir el premi ex aequo a millor direcció, compartit amb ‘Fatherland’ de Pawel Pawlikowski, en el Festival de Cinema de Canes i el fet afegit de ser l’escollida com a candidat espanyola als Oscars a millor pel·lícula estrangera. Aquesta superproducció de Movistar Plus+ és la primera pel·lícula dels Javis després d’una brillant carrera com a autors de les celebrades sèries televisives ‘Paquita Salas’ (2016), ‘Veneno’ (2000) i, sobretot, ‘La Mesías’ (2023). L’origen de ‘La bola negra’ està en ’La piedra oscura’ d’Alberto Conejero, premi Max de teatre, que es fa ressò de l’obra inacabada ‘La bola negra’ del poeta Federico García Lorca, assassinat pels franquistes a l’inici de la Guerra Civil Espanyola després de marxar de Madrid per tornar a Granada. Una pel·lícula ambiciosa i amb voluntat espectacularitzant que combina tres anys diferents, 1932, 1937 i 2017, amb tres homes en tres temps diferents, però on tot està connectat. Enmig de la Guerra Civil, Sebastian (Guitarricadelafuente), un trompetista sobreviu a un atac equivocat de l’aviació italiana aliada del bàndol nacional i després de fugir va a parar a un destacament de l’exèrcit franquista a la vora de Santander. Allà haurà de vigilar a un pres republicà malferit que espera una sentència d’afusellament, Rafael (Miguel Bernardeu) El vigilant és atret pel pres i acaba descobrint la seva homosexualitat amagada mentre s’enamora bojament de Rafael, membre de La Barraca, la companyia teatral de Lorca, i amant de Lorca.

‘La bola negra’ de Javier Calvo i Javier Ambrossi

D’altra banda, Carlos (Milo Quifes), és el protagonista de l’episodi de començaments dels anys trenta en què aquest jove homosexual fa la seva petició d’entrar en una societat cultural de Granada gestionada per l’elit conservadora i de dretes de la ciutat. Però la seva sol·licitud d’accés serà rebutjada per una majoria de vots negatius, vots contraris en forma de boles negres, uns fets que formen el nus de la peça homònima de Lorca. L’ombra del mateix Lorca acaba planejant damunt la pel·lícula amb fragments llegits dels seus ‘Sonetos oscuros’ i ell mateix s’acaba materialitzant com a company de Rafael en unes imatges en blanc i negre. I l’episodi de l’actualitat és protagonitzat per Alberto (Carlos González), qui rep una herència inesperada del seu avi que consisteix en una missió molt concreta, que és la de buscar el manuscrit de l’obra perduda ‘La bola negra’ de Lorca que estava ben guardada en lloc segur. En aquesta trama actual veiem com es va entrellaçant doncs amb els episodis previs.

‘La bola negra’ de Javier Calvo i Javier Ambrossi

‘La bola negra’ és una reivindicació queer per omplir la manca de referents LGTBIQ+ espanyols i alhora vindicar l’homosexualitat de Lorca que els Javis consideren que s’ha amagat i s’ha silenciat premeditadament fruit d’un tractament homòfob (sic). La singularitat gai de la pel·lícula també rau en el fet que els tres protagonistes principals que condueixen els tres trams històrics de la pel·lícula són gais. Aquesta pel·lícula té moments cinematogràfics plàstics espectaculars com la seqüència de l’oci dels soldats per les platges del Cantàbric que desprenen tota una celebració dels cossos i la camaraderia, amb una delectació evident. Però l’estructura tripartida, estructura narrativa deutora de ‘Las horas’ (2002, Stephen Daldry), està forçada perquè totes les peces encaixin en un episodi contemporani, de llarg el més fluix, on Alberto també discuteix i no es parla amb la seva mare, Teresa (Lola Dueñas), en un enfrontament entre irreconciliables. Entre els fragments de la Guerra Civil tenim a Penélope Cruz que interpreta a Nené, una cupletista que anima les tropes nacionals, una seqüència de bogeria col·lectiva i que celebra el vodevil i el transformisme, espais de llibertat i joia en el context del franquisme. D’altra banda, la banda sonora, omnipresent, és un punt a favor per la seva versatilitat creativa. Mentre que l’element líric desplegat en l’episodi en la neu en la història de Carlos és fallit i compta amb un ús erràtic de la veu en off. En conjunt, malgrat encerts i troballes indiscutibles, ‘La bola negra’ no passa de ser un bon i atractiu relat que no mereix aquesta febrada col·lectiva d’excel·lència. El repartiment disposa dels debuts del cantautor Guitarricadelafuente o Milo Quifes; hi trobem la veterana actriu americana Glenn Close que fa d’Isabelle, una hispanista americana especialitzada en Lorca; Antonio Dechent com a president de l’associació cultural granadina o, ocasionalment, l’Albert Pla com a oficial del bàndol nacional.