La 74a edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià ha comptat amb una nova jornada estel·lar gràcies a la visita de Brad Pritt. El cèlebre actor americà ha atret totes les mirades perquè ha presentat  la pel·lícula fora de competició que ell mateix protagonitza, ‘En el corazón de la bestia’ de David Ayer. El guionista i cineasta americà responsable de films com ‘Escuadrón suicida’ (2016) o ‘The Beekeeper: El protector’ (2024) compta aquí amb un guió de Cameron Alexander per dirigir una pel·lícula de supervivència extrema amb un ex-militar, James Belmont (Brad Pitt), i el seu gos de combat, Odin, afectats ambdós d’estrés post-traumatisme bèl·lic. Els dos es veuran forçats a enfrontar-se a la natura salvatge i hostil d'Alaska després d’un accident aeri de l’avioneta de James per culpa d’un atac de cor que pateix en ple vol. La pel·lícula fa gala de grans paisatges i escenaris naturals espectaculars que tallen l’alè però, malauradament, la tecnologia digital aplicada en els moments de més ric o perill de mort com els previsibles atacs dels llops o la irrupció d’un os devaluen la peripècia immersiva d’ambdós en la majestuosa naturalesa. El resultat és una pel·lícula de supervivència extrema correcta, funcional, però massa previsible. A més, el recurs repetit dels flashbacks d’escenes de guerra de forma efectista en diversos moments que ens evoquen les ferides del passat resulta decebedor i inútil. Un títol d’evidents ressonàncies literàries de Jack London, amb les seves novel·les sobre la ferèstega Alaska  com ‘Ullal blanc’ o ‘La crida del bosc’, que resulta emotiva i bonica quan subratlla la camaraderia i l’amistat. També apareix en la pel·lícula J. K. Simmons interpretant un aventurer solitari i intrèpid en el primer tram de la pel·lícula quan James i el gos Odin gaudeixen en plenitud de la seva escapada en plena natura a Alaska.

Assumptes de família
En la secció a competició del Festival de Sant Sebastià ja hem pogut veure la segona pel·lícula espanyola de la secció, ‘El mal padre’ de Robert Bueso. El cineasta valencià participa per primera vegada en la cursa per la Concha d’Or després de dirigir ‘La banda’ (2019) i ‘Llenos de gracia’ (2022). La seva tercera pel·lícula compta ni més ni menys que amb un dels millors actors de cinema espanyol del moment, Eduard Fernández. L’actor multipremiat aquí en el paper de Santiago Balmes, professor veterà d’universitat ara acomiadat i malalt terminal que viu amb una segona dona. Santiago acaba descriure el seu llibre pòstum, la seva obra mestre, després d’anys de feina, manuscrit que ha enviat a l’editorial. Però Santiago manté una pèssima relació amb els tres fills de la seva primera dona i es proposa convidar-los per Nadal per intenta fer les paus. Els tres germans són Alberto (Adam Jezierski), professor que està apunt de ser pare i encara no ha triat el nom de la seva filla que està punt de nèixer; Damián (Francesco Carril), un actor sense talent que viu gràcies a les mensualitats del pare; i Clara (Meritxell Calvo), una executiva d’èxit. El resultat és un rutinari melodrama familiar amb relacions paternofilials trencades a la cerca de la reconciliació que no escapa dels llocs comuns enmig de retrets i ferides del passat i on Eduard Fernández està lluny d'altres papers recents 

‘El mal padre’ de Robert Bueso
 

La gran muntanya russa coreana
En la secció Perles d’altres festivals s’ha projectat la cinta d’animació en blanc i negre ‘Tangles’ de la directora Leah Nelson procedent del Festival de Cine de Canes on es va exhibir en rang de projecció especial fora de competició. Es tracta de la primera pel·lícula de la cineasta canadenca i adapta les historietes gràfiques de la dibuixant Sarah Leavitt del mateix títol. Nelson trenar de forma indestriable el treball artístic d’una dibuixant de còmics amb el trasbals sense camí de retorn de la malaltia d’Alzheimer de la seva mare. Un dur, bonic, emotiu i commovedor film. Alhora s’ha pogut gaudir de la fastuosa i electritzant muntanya russa coreana ‘Hope’ de Na Hong-Jin. Una superproducció, la més costosa del país, que revifa el millor cinema d’entreteniment amb un ritme adrenalític que té una primera hora excepcional. La descoberta d’un bou mort enmig d’una carretera al poble coreà de Hope fa que el policia local Bum-seok engegui una investigació en què  tot sembla apuntar a un perillós tigre.

En realitat, tothom ignora la magnitud de l’amenaça letal. La recerca de l’animal desconegut es converteix en una cursa imparable de persecucions i acció al més pur cinema d’atraccions. Aquesta muntanya russa plaent i apoteòsica fa una parada quan s’ha aconseguit caçar el monstre que ha destruït tot el poble i ha deixat un reguitzell de morts i ferits. Aleshores la pel·lícula sembla recompondre’s, agafa aire, i el relat es desdobla amb els policies al poble i una colla de caçadors furtius la recerca de monstres en les muntanyes. Tota aquesta segona part s’obra més al cinema de ciència-ficció amb criatures alienígenes d’altres planetes i la seva acció és més dispersa. Però el cineasta es guarda en la recambra una darrera i esplèndida seqüència de persecució, la traca final. En un repartiment estrictament coreà descobrim la presència d’actors europeus en la segona part posant veu a un parell de criatures alienígenes, cas de l’actriu sueca Alicia Vikander i l’actor l’irlandès Michael Fassbender. La presència d’altres actors occidentals com Cameron Britton o Taylor Russell, posant veu a més bèsties, i el final obert, ens du a pensar que aquest espectacular Dragon Khan coreà tindrà continuïtat.
 

‘Hope’ de Na Hong-Jin