El certamen donostiarra ha entregat un segon Premi Donostia a Naomi Watts de mans de Juan Antonio Bayona, el director que va dirigir l’actriu americana a ‘Lo imposible’ (2012). Ja són quaranta anys de carrera d’aquesta actriu que va aconseguir la notorietat en el seu paper a ‘Mulholland Drive’ (2001, David Lynch) i que l’ha portat a treballar a les ordres de cineastes de la dimensió de Clint Eastwood, Michael Haneke o David Cronenberg. La nominada als Oscars per ‘21 gramos’ (2003, Alejandro González Iñárritu) i l’esmentat film de Bayona ha vingut a Sant Sebastià amb una pel·lícula produïda i protagonitzada per ella mateixa, ‘La esposa perfecta’ del cineasta canadenc debutant Ben Shirinian.

El passat ominós d’una modèlica mestressa de casa americana

‘La esposa perfecta’ és una pel·lícula americana inspirada en una història real ambientada a Nova York el 1964 que compta amb un guió de Alyssa Hill i que arriba aquí després de passar pel Festival de Toronto. Naomi Watts interpreta l’encisadora Sra. Ryan, dona d’un presumpte oficial nazi d’incògnit al país, Russell Ryan (Luke Evans) arran de la investigació d’un periodista del New York Times, Joseph Lelyveld (Tye Sheridan). Ella fa de perfecta mestressa de casa, integrada en el veïnat, participant en la comunitat religiosa del barri, esforçant-se per participar de l’American way of life, aconseguint finalment la nacionalitat americana com a migrant estrangera. Però, en realitat, el seu marit és un americà que es va casar amb ella a Àustria quan ella ocultava el seu passat de col·laboradora del règim nazi en qualitat de guardiana d’un camp i jutjada per diversos delictes també. Ella confessa que només feia d’infermera quan es revela la seva identitat real, Hermine Braunsteiner, disculpant-se en l’ordenança i l’obligació. Tot el primer tram de la pel·lícula resulta inquietant i torbador amb una esplèndida Naomi Watts en la seva ambigüitat interpretativa, però després el relat es fa convencional i discursiu quan es passa a debatre sobre conceptes com el perdó, el càstig, la banalitat del mal, les segones oportunitats o l’expiació d’actes vils comesos en el passat. En el repartiment trobem també l’actriu Lena Olin com a Rachel Berger, d’origen polonès, supervivent d’un camp de concentració que pot testificar a la sala contra Hermine en un judici en el qual es demana la seva extradició a Alemanya perquè pugui ser jutjada per crims contra la humanitat.

‘La esposa perfecta’ de Ben Shirinian

Atrapats en el temps sense escapatòria

‘5 minutos más’ de Javier Ruiz Caldera és el primer títol espanyol d’una competició oficial en què el cinema espanyol ocupa un lloc determinant. El director de l’èxit del cinema en català ‘Wolfgang’ (2025) dirigeix una producció original de Movistar Plus amb coproducció d’El Terrat o Ikiru Films. El cineasta de Viladecans responsable de films com ‘Tres noches de bodas de más’ (2013) o ‘Anacleto: agente secreto’ (2015) torna a col·laborar ara amb l’actor Berto Romero després de treballar plegats en sèries com ‘Mira lo que has hecho’ o ‘El otro lado’. ‘5 minutos más’ representa el debut com a guionista cinematogràfic de Berto Romero després de participar d’una prolífica activitat en teatre, televisió, cinema i sèries i de signar també les esmentades dues sèries de Ruiz Caldera. Aquí tenim la història d'un matrimoni en crisi (Berto Romero i Belén Cuesta) que decideix passar un cap de setmana de turisme rural a una casa aïllada al camp. Allí es reuneixen amb un encarregat de l'agència (Javier Cámara) que els ensenya la casa i els lliura les claus. Però just quan s’acomiaden es troben de nou reunits com si no hagués passat el temps. Una acció que es repeteix ininterrompudament en el temps reculant sempre cinc minuts, atrapats en un bucle temporal. Això dona peu a una espiral endimoniada de confusió i violència creixent on és impossible retrocedir en el temps per canviar les coses perquè les accions comeses ja són irreversibles. Una situació extraordinària imprevisible i portada al límit que acaba posant contra les cordes aquesta parella en crisis que volia posar en ordre la seva relació durant una escapada campestre bucòlica. Una trepidant comèdia negra de ciència-ficció apocalíptica en què cada lapse de temps de cinc minuts està rodat amb un pla-seqüència diferent.

‘5 minutos más’ de Javier Ruiz Caldera

Clàssics immarcescibles

En la secció oficial a competició destaquem també una notable presència de títols francesos i un d’aquests és la nova adaptació del clàssic de Victor Hugo ‘Els miserables’ a càrrec de Fred Cavayé. Aquest film està en la línia del cinema francès recent més popular que està recuperant clàssics amb molt d’èxit com, per exemple, ‘Els tres mosqueters’. Aquests miserables en temps convulsos i revolucionaris de finals del XVIII i inicis del XIX es presenten en una versió espectacular, poderosa i convincent. Potser resulta impossible fer una pel·lícula dolenta amb la bella, colpidora i immortal història tràgica del noble expresidiari Jean Valjean (Vincent Lindon), l'abjecte policia Javert (Tahar Rahim) i personatges impagables com la desgraciada Fantine (Noémie Merlant). Completen l’extens repartiment Camille Cottin, Benjamin Lavernhe, Vassili Schneider, Megan Northam, Marie Colomb o Louis Peres.

Naomi Watts a la roda de premsa