La cerimònia inaugural del 74è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, que serà el darrer sota la direcció de José Luis Rebordinos, va comptar com a moment estel·lar l’entrega del Premi Donostia a Werner Herzog de mans d’Orlando Bloom, protagonista de la darrera pel·lícula del cineasta alemany, ‘Bucking Fastard’. Herzog és una figura indiscutible del millor cinema d’autor i un dels màxims exponents de la recerca dels límits expressius del cinema. Director de clàssics inesborrables com ‘Aguirre, la cólera de Dios’ (1974), ‘Fitzcarraldo’ (1987) o ‘Grizzly Man’ (2008), nominat a millor documentalista per ‘La cueva de los sueños olvidados’ (2010) i, darrerament, autor d’un documental entre la ficció i la realitat, ‘Ghost Elefant’ (2025). La gala de clausura va comptar també amb Jeremy Irons amb motiu dels quaranta anys del clàssic modern ‘La misión’ de Roland Joffé, acompanyant pel productor d’aquella pel·lícula emblemàtica, David Puttnam. La cerimònia d’obertura va servir per presentar el jurat de la secció oficial encarregat d’atorgar la Concha d’Or, presidit pel cineasta, guionista i productor americà Ira Sachs. També es va concedir el premi de la crítica internacional FIPRESCI a la millor pel·lícula a ‘Una batalla tras otra’ de Paul Thomas Anderson, guardó que va recollir un representant de la productora Warner. La gala va culminar amb la presència del cineasta Fatih Akin i els actors Mariam Dawoud i Eren M. Güvercin per presentar la pel·lícula inaugural del certament basc i que forma part de la secció oficial a competició, ‘Ghost Song’

L’amor més enllà de la mort

‘Ghost Song’ de Fatih Akin ha estat l’encarregada d’obrir una secció oficial conformada per una selecció de títols de totes les latituds amb forta presència de cinema espanyol o francès. El director alemany d’origen turc és responsable de films emblemàtics com ‘Contra la pared’ (2004) - Os d’Or al Festival de Berlín i millor pel·lícula europea de l’Acadèmia Europea – i amb ‘Ghost Song’ s’estrena per primera vegada per aconseguir la Concha d’Or. El director de la molt interessant ‘Al otro lado’ (2007), recentment ha dirigit un gran títol que va participar a Canes, ‘Amrum’ (2025), on treballava de nou amb Diane Kruger, encara que en un paper secundari, després del melodrama ‘In the Fade’ (2017) - premi a la millor actriu a Canes i Globus d’Or al Millor Film de Parla Estrangera-. A ‘Ghost Song’ ens presenta a Farasha (Mariam Dawoud) i Faris (Eren M. Güvercin) que s’enamoren a primer cop d’ull durant una cerimònia de graduació de l’institut. Però aquella mateixa nit, tornant en cotxe amb uns amics, Farasha mort ofegada a causa de l’accident de cotxe que condueix Faris una zona en obres mal senyalitzada.

‘Ghost Song’ de Fatih Akin

A partir d’aquí s’inicia una singular història d’amor de tall paranormal entre el món dels vius i el dels morts a través del poder dels somnis en què Farasha entra en contacte amb Faris només per un temps excepcional de quaranta dies. Una pel·lícula amb fantasmes per una història d’amor boig juvenil on paral·lalelament es va completant la reconstrucció de l’accident del cotxe per saber verdaderament què va passar. ‘Ghost Song’, pel·lícula rodada en blanc i negre amb presència d’il·lustracions a color que van puntuant el calendari que segueix al fatal accident, es mou entre el sublim i el kitsch, entre la sensibilitat i el ridícul. Un dels escenaris de la pel·lícula és una vertiginosa torre de comunicacions, escenari de la festa i lloc on s’havien de citar l’endemà els amants, però també és el lloc on Faris vol llevar-se la vida per trobar-se definitivament en el llimb on viuen els esperits amb la seva estimada i romandre junts. Una seqüència que ens evoca fragments icònics d’un títol d’un altre cineasta alemany com és Wim Wenders, ‘Cielo sobre Berlín’ (1987) amb aquell àngel (Bruno Gantz) que observava la ciutat de Berlín des de les altures. Una pel·lícula que, al final, es queda en terra del ningú, però. Completen el repartiment Carlotta von Falkenhayn i Gabriel-Winner Amorim.

La cerca de l’Arcàdia perduda

L’estada donostiarra del veterà cineasta alemany ha vingut acompanyada de la seva nova pel·lícula, presentada anteriorment al Festival de Venècia, ‘Bucking Fastard’. Herzog retorna al cinema de ficció en una coproducció americana-irlandesa, amb guió d’ell mateix, inspirant-se llunyanament en la història de dues germanes bessones. La pel·lícula està dedicada David Lynch i arranca amb dues germanes inseparables, Jean i Joan Holbrooke (Rooney Mara i Kate Mara), tan compenetrades que parlen a l'uníson, comparteixen somnis i viuen enamorades del mateix home (Orlando Bloom). Ara bé, totes dues estan acusades d’assetjament a l’home dels seus desitjos romàntics, quan es casa amb una altra dona, durant un procés judicial en què se les demana una ordre d’allunyament. Aquesta pel·lícula inclassificable esdevé una pura, entranyable i tendra extravagància a través de diversos episodis i variades anècdotes en què les germanes viuen sota l’ajuda de bons veïns o persones que les protegeixen. Però cap al seu terç final la història es desplaça cap a la Irlanda rural quan van a viure a casa d’una parenta i aquí la pel·lícula pren un altre rumb. S’endinsa en una mena de conte folk irlandès a través de llegendes i passatges fantàstics on les dues germanes excaven de forma obstinada un túnel en una zona de coves a la recerca d’una Arcàdia perduda.

‘Bucking Fastard’ de Werner Herzog