Rodrigo Sorogoyen estrena ‘El ser querido’ després de participar per primera vegada en la secció oficial a competició del passat Festival Internacional de Cinema de Canes, festival de capçalera on el cineasta madrileny va presentar el 2022 en la secció Cannes Première ‘As bestas’, un dels seus títols més aclamats, guardonat amb nou premis Goya, entre els quals, millor pel·lícula i direcció. Sorogoyen, responsable de films tan valuosos com ‘Que Dios nos perdone’ (2016), ‘El Reino’ (2028) o la sèrie de Movistar Plus+  ‘Antidisturbios’ encapçala una nova producció de Movistar Plus+ amb Javier Bardem i Vicky Luengo com a caps de cartell i escrita pel mateix Sorogoyen de bracet de la seva guionista habitual, Isabel Peña. La pel·lícula s’obre amb una llarga seqüència de més d’un quart d’hora en un restaurant on un director famós, Esteban Martínez (Javier Bardem), que ha tornat a Espanya després de triomfar a Amèrica. Se cita amb una dona més jove, Emilia (Vicky Luengo), una actriu pràcticament desconeguda, per oferir-li el paper principal d’una pel·lícula sobre el Sàhara com a colònia espanyola que es rodarà a Canàries. No serà fins avançada la conversa que descobrim que es tracta d’una trobada d’un pare absent i la seva filla enfadada amb ell.

Javier Bardem i Victoria Luengo a ‘El ser querido’ de Rodrigo Sorogoyen

La conversa deriva en discussió, rodada en plans tancats damunt dels rostres, i esbossa un ressentiment irreconciliable d’Emilia envers el seu pare després d’abandonar-la a ella i a la seva mare temps enrere. La pel·lícula mostra els intents frustrats de connexió d’un pare amb la seva filla dolguda a través del treball mutu en una pel·lícula conjunta.  Esteban procura acostar-se a la seva filla, traspuant un sentiment de culpa, i el rodatge és el camp de proves per a la reconciliació mentre Emilia sembla que també necessita apropar-se al seu pare. Tot això es mostra en moments claus en què s’observen detingudament, sempre a l’esquena de l’altra, moments suspesos que transmeten un afecte i un anhel per recompondre un passat ple de ferides i retrets. Hi ha una escena nodal en el rodatge quan s’ha de filmar un dinar que primer funciona com a comèdia de malentesos, però que serveix per fer emergir el caràcter agressiu i l’actitud humiliant d’un prepotent Esteban envers els actors. Una llarga seqüència en què Esteban tracta a Emilia també de forma cruel, en un tracte vexatori, però on detectem un pare que renya a la seva filla, com si aquesta fos una nena petita que no es vol acabar el plat a taula, com una transmutació d’una escena domèstica, fins que Esteban perd els estreps.

Javier Bardem i Victoria Luengo a ‘El ser querido’ de Rodrigo Sorogoyen

‘El ser querido’ és, indiscutiblement, un notable melodrama paternofilial, tot i que en alguns moments malmet la seva direcció quan juga la carta més postmoderna d’usar de forma arbitrària el blanc o negre sense cap lògica estètica o narrativa. Tampoc el beneficia que ‘El ser querido’ recordi massa en argument i concepte a una de les pel·lícules triomfadores de l’edició de Canes de l’any passat, la metacinematogràfica ‘Valor sentimental’ de Joachim Trier. Bardem fa un treball excepcional en un registre que es mou entre l’home vulnerable i el director autoritari sense necessitat de caracteritzacions de cap mena. Bardem és un actor que de raça que demostra la seva vàlua avalada per premis com el de millor actor a Canes per ‘Biutiful’ (2010, Alejandro González Iñárritu) o millor actor secundari als Oscars per ‘No es país para viejos’ (2007, Joel i Ethan Coen) a part de diverses nominacions com la de ‘Antes que anochezca’ (2001, Julien Schnabel). Vicky Luengo torna a demostrar que és una grandíssima actriu, també. A més del duet protagonista, el repartiment també inclou a Raúl Arévalo, Marina Foïs, Mourad Ouani, Raúl Prieto, Melina Matthews, Laura Birn, Núria Prims, Pablo Gómez-Pando, Pepa Gracia o Malena Villa.