
Joan Millaret
Crític de cinema
|
|
Arriba als cinemes ‘Spider-Man: Brand New Day’, l’ultima entrega de la franquícia ‘Spiderman’ dels estudis Marvel a partir del còmic de Stan Lee i Steve Ditko, disposat a plantar cara a la intractable ‘La Odisea’ de Christopher Nolan. Després de tres títols consecutius dirigits per Joan Watts, ‘Spider-Man: Homecoming’ (2017), ‘Spider-Man: Far From Home’ (2019) i ‘Spider-Man: No Way Home’ (2021), ara entra en escena un nou director, Destin Daniel Cretton, responsable del film Marvel ‘Shang-Chi y la leyenda de los diez anillos’ (2021). Aquest nou capítol del superheroi aràcnid compta amb els guionistes habituals dels darrers films de la saga ‘Spiderman’, Chris McKenna i Erik Sommers. Aquesta continuïtat també es referma amb Tom Holland repetint en el seu paper del jove Peter Parker, l’heroic emmascarat Spiderman, des de l’esmentat ‘Spider-Man: Homecoming’. 
‘Spider-Man: Brand New Day’ de Destin Daniel Cretton Ens trobem un Peter Parker en el seu amagatall sempre atent a les alertes de criminalitat per sortit saltant pels edificis de Nova York com un Tarzan amb les seves teranyines en forma de lianes a detenir malfactors i posar ordre a la ciutat sense deixar cap ferit, sempre en estreta col·laboració amb la policia amb qui treballa colze a colze. Spiderman protagonitza així de bon inici bones escenes d’acció tant en el seu enfrontament amb el malvat Mac Gargan/L’Escorpió (Michael Mando) com en la trepidant persecució a una tanqueta que s’adreça al Centre de Control de Danys. Però Peter Parker no deixa de ser un jove solitari, amagat en el seu cau, camuflat rere el seu rostre, preservant la seva identitat, amagant la seva vida comuna. També el trobem especialment enyoradís i melancòlic per culpa del seu enamorament de la seva antiga novia, MJ (Zendaya), conservant una carta d’amor que no va entregar, i tafanejant les històries d’Instagram que pengen MJ i el seu company de pis, Ned Leeds (Jacob Batalon). Aquest tret més vulnerable, humà i sensible de Peter Parker s’arrodoneix amb el ram de flors que compra per depositar en la tomba de la seva tieta, May Parker (Marisa Tomei). A ‘Spider-Man: Brand New Day’ irromp un poderós contrincant que té el poder d’hipnotitzar i controlar les ments de qualsevol persona per als seus fins, una malignitat que pren, paradoxalment, la forma d’una jove d’aspecte innocent, Jean Grey (Sadie Sink). Una de les novetats de la present pel·lícula és la mutació genètica que provoca una accentuació de la constitució aràcnida de Tom Parker, amb l’increment d’atacs de furor i de violència descontrolada, així com una inèdita capacitat natural per llençar les teranyines per atrapar als seus enemics `prescindit dels seus gadgets. Aquestes noves propietats contribueixen a enfosquir el personatge i li afegeixen capes dramàtiques. 
‘Spider-Man: Brand New Day’ de Destin Daniel Cretton En aquesta entrega retrobem Frank Castle/The Punisher (John Bernthal) com inesperat aliat fratern de Peter Parker/Spiderman. També reapareix el professor d’Universitat Bruce Banner, l’increïble gegant verd Hulk (Mark Ruffalo). Al final, els efectes digitals i l’espectacularitat de l’acció camufla el nus dramàtic de la pel·lícula que no és altre que l’elevat preu que ha de pagar Peter Parker pel seu sentit del deure. La seva responsabilitat l’acaba condemnant a la soledat i a l’anonimat, sospirant per compartir taula i converses amb els seus antics companys d’institut MJ i Ned Leeds. El caràcter extraordinari, diferent, únic, de Peter Parker, s’acaba emparentat també amb el de Jean Grey, dos joves amb poders especials forçats a renunciar a l’amistat i la companyia juvenil. |