Aina Clotet ja ens va sorprendre a tots fent el salt a la direcció cinematogràfica amb la multipremiada minisèrie per TV3 ‘Això no és Suècia’ (2022) després d’una prolífica activitat com a actriu en cinema, televisió i teatre. Ara la directora catalana fa un pas més en la seva carrera creativa i s’estrena en el llargmetratge amb ‘Viva’. La seva estrena arriba després d’aconseguir la fita de participar en la Setmana de la Crítica en el marc del Festival Internacional de Cinema de Canes, un dels millors aparadors mundials del cinema. La seva selecció va anar acompanyada d’un important reconeixement com és l’obtenció del premi revelació en aquesta secció paral·lela de Canes. Aina Clotet signa també el guió de ‘Viva’ al costat de Valentina Viso i disposa de la producció, sobretot d’Ikiru Films, l’empresa d’Edmond Roch, responsable d’èxits recents del cinema català com ‘Saben aquell’ (2023) o ‘Papallones negres’ (2024).

Aina Clotet a ‘Viva’ 

‘Viva’ és una valenta, desinhibida i desacomplexada proposta, protagonitzada per ella mateixa, on l’actriu es despulla literalment, protagonitzant escenes pujades de to, i assumint tota mena de riscos. Ens trobem una primera seqüència de la pel·lícula directa, explícita, sense preàmbuls, com una plantofada, amb una prova de mamografia on descobrim que la Nora ha patit un tumor al pit a causa del qual se li va extirpar. Una arrancada contundent que podria fer pensar en un film de to més greu, dramàtic, punyent, seriós, però que de seguida abraça un to agredolç, còmic i estrany. La pel·lícula s’adscriu així a un format de tragicomèdia centrada en la resposta anímica i afectiva d’una dona, la Nora, que travessa una cruïlla vital delicada. Nora emprèn una fugida endavant, una cursa sense frens, per esprémer la vida. Una urgència que la du a temptar l’estabilitat de la parella convencional amb una aventura sexual impulsiva amb un noi més jove fruit d’un desig amagat que desconeixia.

‘Viva’ d’Aina Clotet

Professionalment, Nora, també viu una forta sacsejada perquè s’entossudeix a escometre projectes més ambiciosos com una conferència als Estats Units pels laboratoris de recerca sobre longevitat humana on treballa. També introdueix en la pel·lícula el fenomen de la sequera, que Catalunya ha conegut prou bé els darrers temps, per donar-li un aire desestabilitzador a la història, un to al·legòric, en consonància també amb l’estat d’agitació de la Nora. La pel·lícula és l’expressió d’una rauxa, un neguit, que desemboca en una frisança per escapar de les seqüeles de les seves ferides interiors, ben paleses en la cicatriu en el seu cos, una resposta intuïtiva i desassenyada davant del temor de la mort. Acompanyen a Aina Clotet en aquesta esplèndida pel·lícula actors com Naby Dakhli, Marc Soler, Zaira Pérez, Guillermo Toledo o Josh Zuckerman. Esment especial mereix el gran paper d’una actriu de vis còmica com Lloll Beltran, aquí en el rol de la mare de Nora, una actriu poc prodigada en el cinema català.