El cineasta belga Lukas Dhont retorna a la competició de Canes amb un amor homosexual a les trinxeres de la I G.M. a ‘Coward’ després d’aconseguir el gran premi del jurat pel melodrama adolescent d’amistat trencada ‘Close’ (2022) o el premi Cámera d’Or a la millor primera pel·lícula per ‘Girl’ (2018) en la la secció paral·lela Una Certa Mirada. D’altra banda, la parella de directors, guionistes i productors espanyols els Javis fan història en entrar en secció oficial amb una història que reivindica la memòria queer barrejant García Lorca i la seva obra, la Guerra Civil i els temps actuals a ‘La bola negra. Els Javis contribueixen així a un any excepcional pel que fa al cinema espanyol a Canes que enguany ha comptat amb dues pel·lícules més a competició com ‘Amarga Navidad’ de Pedro Almodóvar i ‘El ser querido’ de Rodrigo Sorogoyen.
 
Memòria queer espanyola
'La bola negra' de Javier Calvo i Javier Ambrossi, els Javis, una producció de Movistar Plus+, és la seva primera pel·lícula després d’una brillant carrera com a autors de les celebrades sèries televisives ‘Paquita Salas’ (2016), ‘Veneno’ (2000) i, sobretot, ‘La Mesías’ (2023). L’origen de la pel·lícula està a ’La piedra oscura’ d’Alberto Conejero, premi Max de teatre, que es fa ressò de l’obra ‘La bola negra’ del poeta Federico García Lorca, assassinat pels franquistes a l’inici de la Guerra Civil Espanyola després de marxar de Madrid per anar a casa seva a Granada. Una pel·lícula ambiciosa i amb voluntat espectacularitzant que combina tres anys diferents, 1932, 1937 i 2017, amb tres homes en tres temps diferents, però on tot estàs connectat. Enmig de la Guerra Civil, Sebastian (Guitarricadelafuente), un trompetista del bàndol nacional sobreviu a un atac equivocat dels seus aliats italians i va a parar com a un campament del bàndol nacional a la vora de Santander on haurà de vigilar a un pres republicà malferit que espera una sentència d’afusellament, Rafael (Miguel Bernardeu) El vigilant és atret pel pres i acaba descobrint la seva homosexualitat amagada mentre s’enamora bojament de Rafael, membre de La Barraca, la companyia teatral de Lorca.

Roda de Premsa de LA BOLA NEGRA dels Javis. Joan Millaret

D’altra banda, Carlos (Milo Quifes), és el protagonista de l’episodi de començaments dels anys trenta en què aquest jove homosexual fa la seva petició d’entrar en una societat cultural de Granada gestionada per l’elit conservadora i de dretes de la ciutat. Però la seva sol·licitud d’accés serà rebutjada per una majoria de vots negatius, vots contraris en forma de boles negres. Uns fets que formen el nus de la peça homònima de Lorca, una obra de teatre de tall costumista amb la qual Lorca volia arribar a grans audiències, prescindint de la seva habitual poesia, tot i que al capdavall aquesta acaba irrompent en la trama amb episodis lírics en la neu, i que la pel·lícula s’encarrega de posar en imatges. L’ombra del mateix Lorca acaba planejant damunt la pel·lícula amb fragments llegits dels seus ‘Sonetos oscuros’ i ell mateix s’acaba materialitzant com a company de Rafael en unes imatges en blanc i negre. I l’episodi de l’actualitat és protagonitzat per Alberto (Carlos González), qui rep una herència inesperada del seu avi que consisteix en una missió molt concreta, que és la de buscar el manuscrit de l’obra perduda ‘La bola negra’ de Lorca que estava ben guardada en lloc segur. En aquesta trama actual veiem com es va entrellaçant doncs amb els episodis previs. ‘La bola negra’ és una reivindicació queer com obertament han reconegut els seus autors en la roda de premsa. Els Javis han dit que la seva intenció era la d’omplir la manca de referents LGTBIQ+ espanyols i alhora vindicar l’homosexualitat de Lorca que consideren que s’ha amagat i s’ha silenciat premeditadament, titllant aquest tracte d’homòfob. La singularitat gai de la pel·lícula també rau en el fet que els tres protagonistes principals que condueixen els tres trams històrics són gais. Aquesta pel·lícula té moments cinematogràfics espectaculars com la seqüència  de l’oci dels soldats per les platges del Cantàbric que desprenen tota una celebració dels cossos i la camaraderia, amb una delectació evident.

Però l’estructura tripartida està forçada perquè totes les peces encaixin en un episodi contemporani, de llarg el més fluix i dispers, on Alberto també discuteix i no es parla amb la seva mare, Teresa (Lola Dueñas), en un enfrontament entre irreconciliables. Entre els fragments de la Guerra Civil tenim a Penélope Cruz que interpreta a Nené, una cupletista que anima les tropes nacionals, és una seqüència de bogeria col·lectiva i que celebra el vodevil i el transformisme, espais de llibertat en el context del franquisme. D’altra banda, la banda sonora, omnipresent, és un punt a favor per la seva versatilitat creativa. Mentre que l’element líric pel que fa a la neu en la història de Carlos és fallit i amb un ús erràtic de la veu off. En conjunt, malgrat encerts i troballes indiscutibles, ‘La bola negra’ no passa de ser un relat convencional. En el repartiment trobem també la veterana actriu americana Glenn Close que fa d’Isabelle, una hispanista americana especialitzada en Lorca; Antonio Dechent com a president de l’associació cultural granadina; ocasionalment l’Albert Pla com a oficial del bàndol nacional mentre alguns com el cantautor Guitarricadelafuente o Milo Quifes s’estrenen en cinema.

La tendresa de l’amor gai en la brutalitat de la guerra
Lukas Dhont signa un preciós melodrama romàntic queer de dos soldats en el front de guerra belga a la I GM. Un d’ells, Pierre (Emmanuel Macchia), d’origen pagès, està destinat al front a retirar cossos dels cadàvers en terra de ningú o traginar bombes mentre que l’altre, Francis (Valentin Campagne’, fill d’una sastreria de ciutat, comanda una troupe d’actors que fan representacions teatrals per a l’entreteniment i animació dels soldats. En aquest melodrama romàntic queer entre en joc també la disparitat social dels dos amants, els seus orígens socials oposats, que la converteixen alhora en una història d’amor interclassista. Primer hi ha el descobriment d’una atracció física imprevista que després passa a ser de relació afectuosa i amorosa. La singularitat és que es desenvolupa en el territori hostil de l’ambient militar en el context d’una guerra salvatge i brutal on no hi ha lloc per als covards i els porucs. Així que serà una història de resistència, de tenacitat, de voluntat de lluitar contra totes les adversitats. La pel·lícula destaca per la delicadesa, l’atenció, la depuració, l’acostament, la contenció, a la història d’amor impossible dels dos soldats belgues en un entorn masclista i enmig del regne de la mort de les trinxeres. Sovint agafa un aire melindrós en la seva innocència i castedat, per altra banda, no gaire lluny de la relació dels dos soldats en l’espectacular i desmesurada ‘La bola negra’ dels Javis, dos films que tracten fets anàlegs d’amor entre homes en l’ambient de les casernes i la guerra. Les semblances entre ambdues pel·lícules també té lloc en l’espai concedit al teatre, la màscara, el transformisme, la simulació, com espais no sols per a la creativitat sinó per a la llibertat. Dhont deixa una gran pel·lícula sobre la puresa i la tendresa d’una història d’amor de dos joves en les trinxeres en temps extremadament difícils.

COWARD de Lukas Dhont