El jurat del 79è Festival Internacional de Canes, presidit pel director, productor i guionista sud-coreà Park Chan-wook, va concedir la preuada Palma d’Or a Cristian Mungiu per la seva pel·lícula ‘Fjord’. El guardó va ser entregat per l’actriu escocesa Tilda Swinton a Mungiu i es tracta de la segona Palma d’Or guanyada pel cineasta romanès després d’obtenir-lo per la seva segona pel·lícula “4 meses, 3 semanas, 2 días” (2007). Mungiu entra així en el selecte grup de cineastes reconeguts amb dues Palmes d’Or, entre els quals, el britànic Ken Loach, els germans belgues Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne, l’austríac Michael Haneke o el suec Ruben Östlund. En una selecció conformada per 22 títols, el jurat ha respectat l’àmplia i rica diversitat de propostes d’alt nivell d’enguany i ha acabat repartint la resta del palmarès entre l’ampli grup de favorites amb un domini aclaparador del cinema europeu. Durant la gala de clausura del festival francès s’havia previst l’entrega d’una Palma d’Or honorífica a Barbra Streisand de mans de l’actriu francesa Isabelle Huppert, però la cantant, actriu, cineasta i productora americana no va poder assistir físicament a la cloenda i va enviar un missatge d’agraïment.

Palmarès amb predomini aclaparador de cinema europeu i polític

El cineasta romanès Cristian Mungiu sempre ha demostrat que té un talent natural per parlar de temes polèmics i controvertits en tota la seva complexitat i sense apriorismes i maniqueismes i a ‘Fjord’ ens trobem de nou amb un tema actual que forma part dels debats dels nostres dies i amb el risc evident de polarització social. En aquest cas ens parla dels prejudicis de la societat laica noruega envers una família nouvinguda de fortes conviccions religioses cristianes a partir d’un motiu tan delicat i d’abast criminal com és el maltractament infantil. El triomf de Mungiu ha vingut reforçat també pel premi de la crítica internacional Fipresci i el premi del jurat ecumènic. El rus Andreï Zviaguintsev aconseguia el gran premi per ‘Minotaure’ i suma així un nou guardó a una llarga llista de premis gràcies a una empremta de qualitat que li ha permès guanyar guardons de tota mena.  Zviaguintsev ja tenia el premi del jurat per ‘Sin amor’ (2017), el premi al millor guió per ‘Leviathan’ (2014), el premi a la millor interpretació masculina a ‘El desterrament’ (2007) o el premi especial del jurat per ‘Elena’ (2011) en la secció paral·lela Una Certa Mirada. Zviaguintsev filma aquí un implacable i impecable melodrama familiar de direcció més que perfecte que no se circumscriu únicament a l’àmbit del matrimoni sinó que agafa un abast social i nacional rus a través d’inserts i moments que posen en primer pla la invasió d’Ucraïna per Rússia per parlar del caràcter destructiu insaciable del poder.

Gran premi a Andreï Zviaguintsev per Minotaure. Fotografia de Joachim Tournebize-FDC

El premi a la millor direcció ha estat concedit ex-aequo a Javier Calvo i Javier Ambrossi, els Javis, per ‘La bola negra’ i a Pawel Pawlikowski per ‘Fatherland’. La parella de guionistes i cineastes espanyols participaven per primer cop a competició a Canes i han obtingut aquest important reconeixement per ‘La bola negra’, una grandiloqüent història que reivindica la memòria queer espanyola barrejant tres temps diferents interconnectats amb l’obra de García Lorca que dona títol a la pel·lícula, la Guerra Civil Espanyola i els temps actuals. Els Javis contribueixen així a un any excepcional pel que fa al cinema espanyol a competició a Canes amd dues pel·lícules espanyoles més, ‘Amarga Navidad’ de Pedro Almodóvar i ‘El ser querido’ de Rodrigo Sorogoyen. El cineasta polonès Pawlikowski torna a guanyar com a millor director a Canes després de ‘Cold War’ (2018) i torna a rodar en blanc i negre per tractar la relació entre l’escriptor guanyador del Premi Nobel de Literatura Thomas Mann (Hanns Zischler) i la seva filla Erika (Sandra Hüller), escriptora també, que viatgen com uns apàtrides al seu país d’origen, Alemanya, ara un país en runes, vençuda en la II G.M., i partida en dos, molts anys després de l’exili americà de Mann quan Hitler va pujar al poder, posant de manifest les ferides obertes d’Europa. El premi a millor guió ha estat per ‘Notre salut’ d’Emmanuel Marre, una esplèndida coproducció francobelga inspirada en la correspondència entre l’avi i l’àvia del cineasta francès i que contribueix a dibuixar la convulsa història francesa durant l’ocupació nazi a través de la figura d’un gris i eficient funcionari del govern de Vichy tutelat pels alemanys.

Millor direcció a Pawel Pawlikowski per ‘Fatherland’. Joachim Tournebize/FDC

El premi del jurat ha estat per ‘The Dreamed Adventure’ de Valeska Grisebach, una coproducció d’Alemanya, França, Bulgària i Àustria sobre una dona, Veska, una arqueòloga que es presta a ajudar a un home que ha conegut, Saïd, a qui li roben el cotxe, durant un trànsit per Bulgària en una zona transfronterera amb Turquia i Grècia en què retroba un país on predomina la corrupció, el contrabandisme, les màfies o l’estraperlo. La cineasta alemanya entrava per primera vegada a la secció oficia Canes amb aquest film naturalista i antropològic després de competir anys enrere a la secció Una Certa Mirada amb ‘Western’ (2017). El premi d’interpretació masculina ha recaigut en Emmanuel Macchia i Valentin Campagne per ‘Coward’ de Lukas Dhont, cineasta belga que retorna a la competició amb un amor homosexual ambientat a la I G.M. Ple de tendresa i delicadesa. Dhont ja havia aconseguit el gran premi del jurat pel melodrama adolescent d’amistat trencada ‘Close’ (2022) o el premi Càmera d’Or a la millor primera pel·lícula per ‘Girl’ (2018) en la secció paral·lela Una Certa Mirada. El melodrama romàntic gai en l’infern de les trinxeres de la guerra ‘Coward’ es fa ressò també de la diferència social dels dos amants que la converteixen alhora en una història d’amor interclassista.

El premi d’interpretació femenina ha anat a parar al duet d’actrius Virginie Efira i Tao Okamoto per la pel·lícula francesa ‘Soudain’ de Hamaguchi. El cineasta japonès retorna a la competició de Canes després de guanyar el premi al millor guió i el premi de la crítica internacional Fipresci per ‘Drive My Car’ (2021). ‘Soudain’ és una pel·lícula il·lusionant i positiva, espiritual fins i tot, amb una reivindicació humanitarista centrada sobretot en la cura i un major respecte de les persones grans, on les dues actrius premiades aporten el seu immens talent per certificar els millors moments d’aquesta pel·lícula amb forta càrrega política, també. D’altra banda, el premi Càmera d’Or a la millor primera pel·lícula de diferents seccions ha estat per ‘Ben’Imana’ de Marie Clémentine Dusabejambo, exhibida a la secció paral·lela Una Certa Mirada. I el premi al millor curtmetratge, atorgat per un jurat presidit per la realitzadora catalana Carla Simón, ha estat pel treball mexicà ‘Para los contrincantes’ de l’argentí Federico Luis.

Premiats Festival de Canes. Amélie Canon/FDC