
Joan Millaret
Crític de cinema
|
|
El cineasta hongarès László Nemes torna a la competició oficial de Canes i torna amb la II Guerra Mundial amb la pel·lícula francesa ‘Moulin’ després de guanyar-hi el gran premi pel seu primer llargmetratge sobre l’horror dels camps de concentració nazis a l’escruixidora ‘Els fills de Saul’ (2022). D’altra banda, el cineasta americà James Gray retorna per cinquena vegada a la competició amb un esplèndid melodrama tràgic sobre una família americana ‘Paper Tiger’. Gray venia de participar-hi per darrer cop amb el càlid i emotiu melodrama familiar, “Armageddon Time” (2022) i abans amb ‘The immigrant’ (2013), ‘Two Lovers’ (2008), ‘We Own the Night’ (2007) o ‘The Yards (2000) Crònica d’un esfondrament familiar James Gray renova la seva energia cinematogràfica amb un sòlid melodrama tràgic de direcció excepcional amb ‘Paper Tiger’. El realitzador nord-americà James Gray és un dels cineastes més estimats per Canes on v. La pel·lícula present està ambientada a inicis dels 80, a Queens, Nova York, amb una família americana treballadora formada per Hester Pearl (Scarlett Johansson) i Irvin Pearl (Miles Teller) amb dos fills universitaris. Una família benvinguda i estable amb un horitzó de futur prometedor als Estats Units on els fills s’obriran camí. El cunyat, Gary Pearl (Adam Driver), policia, és l’enveja de tota la família, representa l’èxit social gràcies als seus negocis. Però quan Gary arrossega Irvin, que és enginyer, amb negocis tèrbols de provada prosperitat als molls, aquesta proposta els canviarà la vida. Durant el treball preliminar de fotografiar i observar la zona té un encontre imprevist amb la perillosa màfia russa que ara controla la zona, un fet de conseqüències imprevisibles que amenaça destruir-los la vida a tots. 
‘Moulin’ de László Nemes Tota la família confia en el fet que Gary, el cunyat que els ha fotut en aquest merder, arregli el malentès gràcies als seus contactes i influència, però la situació degenera de manera ineluctable. En aquest context de deteriorament familiar, a Heste li detecten un tumor cerebral que li pot costar la vida en un temps curt de vida. El somni americà s’esvaeix en aquesta tragèdia americana enmig d’una espiral de corrupció, amenaces, deutes i revenges on resulta sortir-ne indemne. El vincle entre els dos homes comença a esfilegassar-se i qüestions cabdals com la traïció, la fidelitat o el sacrifici entren en joc. Un preciós i tens melodrama familiar de to crepuscular, atmosfera densa i imatges gràvides per un esfondrament familiar amb aires de tragèdia. Un univers afectiu que James Gray sembla recuperar trenta anys després de la seva primera pel·lícula, ‘Little Odessa’, ambientada en el mateix escenari i protagonistes semblants. Entre els intèrprets cal destacar la interpretació capital d’Adam Driver, absolutament premiable. D’altra banda, Adam Driver i Scarlett Johansson tornen a treballar plegats després d‘Història d’un matrimoni’ (2019, Noah Baumbach). El crit d’un silenci esgarrifós László Nemes ha treballat a ‘Moulin’ amb un guió d’ell mateix i d’Olivier Demangel i, com indica el mateix títol, la pel·lícula de Nemes està dedicada a retratar la detenció i interrogatori per la Gestapo a Lió el 1943 de Jean Moulin (Gilles Lelouche), amb el sobrenom de Max, un dels caps de la Resistència francesa que ha viatjat de Londres, on roman al costat de De Gaulle, a França per unificar les diferents organitzacions de la Resistència Francesa que lluiten contra l’ocupació nazi. La seva retenció al costat de diversos dirigents resistents en una trobada clandestina, sota identitat falsa, fent-se passar per decorador d’interiors al servei de la comtessa De Forez (Louise Bourgoin), la seva coartada, va ser supervisada per l’oficial alemany conegut per la seva crueltat, Klaus Barbie (Lars Eidinger). Més enllà d’amagar la seva verdadera identitat sota tota mena de pressions, enganys i tortures, va refusar revelar informació sobre la localització de la invasió de l’exèrcit aliat a França. El resultat és excel·lent gràcies a una direcció extremadament cuidada, amb una textura de les imatges i una planificació d’escenes que transmet de forma magistral el caràcter opressiu del moment. Igualment, sap convertir tot l’episodi de la detenció en una mostra de control del temps narratiu, d’excloure els moments més sagnants i, sobretot, transmetre tota la por, el dolor, la incertesa, el risc de Moulin per preservar la seva identitat més enllà del sofriment sofert. 
‘Moulin’ de László Nemes L’impressionant film de Nemes crea una tensió i un neguit màxim amb escassos elements narratius i també amb la dilatació d’escenes crucials. La figura dominant és el silenci, amb moments introspectius, instants morts, i moments d’observació i d’espera de Moulin. El seu capteniment, les seves evasives, la seva mudesa es transmet a la concepció immersiva de la pel·lícula de Nemes. Podem evocar clàssics com l’Exèrcit de les ombres’ de Melville, film indiscutible sobre la Resistència Francesa, però Nemes no prefereix el laconisme i la síntesi, el director prefereix amb una posada en escena estilitzada crear atmosferes saturades i moments asfixiants d’immersió en el que va ser el seu suplici. Al final també contribueix a crear la dimensió llegendària de Moulin, d’heroi o de màrtir, tancant la pel·lícula amb un moment antològic quan l’envien moribund a Berlin per continuar amb el seu interrogatori en un tren de vapor amb carbó amb un forn que es tanca sorollosament com una imatge al·legòrica dels camps d’extermini nazis i els seus forns crematoris. Gilles Lelouche, sovint en papers còmics i regitres més volàtils, aquí ens deixa una gran interpretació, feta de contenció, de gestualitat mínima. Lelouche participa com a actor per segona vegada a Canes enguany després de participar en el llargmetratge d’inauguració del certamen francès, fora de competició, ‘La Vénus Électrique’ de Pierre Salvadori. Lelouche és ben conegut a Canes, ja que ha participat en pel·lícules com a actor a ‘Fumar provoca tos’ (2022, Quentin Dupieux), projectada en Sessió de Mitjanit, fora de competició. Però és que Gilles Lelouche també és conegut com a cineasta i recentment va concursar en la secció oficial de Canes amb ‘L’amour ouf’ (2024). Ara que la millor interpretació, sense dubte, és la de l’actor alemany Lars Eidinger en el paper del torturador Barbie, l’encarnació de la maldat, la figura del monstre, un actor que hem pogut veure també a Canes amb una altra important pel·lícula sobre la tragèdia col·lectiva de l’Alemanya a la 2a Guerra Mundial, ‘El bosque de Clara’, dirigida per tot un veterà, Volker Schlöndorff. Completen el repartiment els actors Marcin Czarnik Félix Lefebvre, Max Warburton, Izabella Caussanel o Hortense de Gromard. |