La cerimònia inaugural del 79è Festival Internacional de Cinema de Canes al Gran Teatre Lumière va ser conduïda per l’actriu francesa Eye Haïdara i va comptar amb la imprescindible presentació el jurat de la secció oficial que atorgarà la Palma d’Or que enguany està presidit per Park Chan Wook. El director sud-coreà, mestre d’un genuí cinema de la violència, és un vell amic del certamen francès on ha competit quatre vegades i ha estat premiat en tres: gran premi del Jurat per ‘Old Boy’ (2004), premi del Jurat per ‘Thirst’ (2009) i millor director per ‘Decision to leave’ (2022). Park Chan-Wook està acompanyat per Demi Moore, la productora i actriu americana que va participar a Canes en la premiada pel·lícula a millor guió ‘The Substance’ (2024); Diego Céspedes, director xilè que va guanyar la secció Una Certa Mirada l’any passat amb ‘La misteriosa mirada del flamenco’ o el guionista habitual de Ken Loach, l’escocès Paul Laverty, qui compta amb múltiples estades a Canes amb premis de tota mena, entre els quals, la Palma d’Or per ‘Yo, Daniel Blake’ (2016).

Els altres membres del jurat oficial són l’actor americà de la Costa d’Ivori, Isaach de Bankolé, present sovint en films de Jim Jarmusch, però també en propostes més comercials de gran pressupost, com la tercera entrega de ‘Dune’ de Denis Villeneuve, a punt d’estrenar; la realitzadora xinesa Chloé Zhao, responsable de l’oscaritzada ‘Nomadland’ (2021) i autora també d‘Hamnet’ (2025), pel·lícula per la qual l’actriu Jessie Buckley ha guanyat l’Oscar a millor actriu; la realitzadora i guionista belga Laura Wandel que retorna a Canes després de competir-hi en la secció Una Certa Mirada amb ‘Un monde’ (2021); l’actriu d’origen etíop Ruth Negga que ha treballat tant en cinema com en teatre o televisió i que trepitja de nou Canes després de competir-hi l’any 2016 amb ‘Loving’ de Jeff Nichols; i, per acabar, l’actor suec Stellan Skarsgard qui l’any passat formava part a Canes de la guanyadora del gran premi ‘Valor sentimental’ de Joaquim Trier.

Jurat Oficial del 79è Festival Internacional de Cinema de Canes. Joan Millaret Valls 

Homenatge al cinema d’entreteniment de Peter Jackson
El moment culminant de la vetllada va ser la concessió d’una Palma d’Or honorífica a Sir Peter Jackson, entregada pel seu amic l’actor Elijah Wood, el Frodo de la memorable trilogia de Jackson ‘El senyor dels anyells’ (2001-2003). El director neozelandès, que es va iniciar amb un cinema gamberro i bromista amb films destralers com la paròdia gore ‘Braindead’ (1992), es va adaptar a la maquinària comercial al millor estil Hollywood amb films espectaculars plens d’efectes digitals com l’esmentada trilogia sobre els llibres de Tolkien, el grandiós remake del clàssic del fantàstic i del terror ‘King Kong’ (2005) per tornar uns anys després a la Terra Mitjana de Tolkien amb la trilogia ‘The Hobbit’ (2012-2014). L’entrega del valuós guardó va anar acompanyat d’un regal musical del Festival a Peter Jackson amb la interpretació del ‘Get Back’ dels Beatles en homenatge a la sèrie documental de Jackson sobre el cèlebre grup anglès, ‘The Beatles: Get Back’ (2021). I abans de la projecció de la pel·lícula inaugural, ‘La Vénus électrique’ de Pierre Salvadori, el Festival ens va obsequiar amb la presència de l’actriu xinesa Gong Li i la veterana actriu americana Janet Fonda, encarregades d’obrir formalment la 79a edició del festival. Una cerimònia lluïda desenvolupada en francès i anglès i, també, en coreà gràcies al discurs de Park Chan Wook, sense cap traducció de cap mena, deixant als espectadors amb cara de babaus. D’altra banda, tot i el relat oficial d’enguany de Canes que el cinema de Hollywood i el cinema americà està aparcat de les competicions no deixa de resultar paradoxal la concessió de la Palma d’Or a un dels millors exponents del cinema d’entreteniment, més enllà de la seva indiscutible qualitat, emblema de l’estil del cinema comercial americà.

L’electricitat de l’amor

‘La Vénus électrique’ de Pierre Salvadori obria el certamen francès mantenint la tònica general dels darrers anys, una tendència consistent en marcar territori propi amb comèdies franceses amb voluntat d’arribar a un gran públic general amb gràcia i simpatia. Ja ho vam veure en l’edició passada amb la comèdia melodramàtica musical ‘Elegir mi vida’ (2025, Amélie Bonnin) o la del 2024, l’esbojarrada comèdia ‘Segunto acto’ de Quentin Dupieux.  El director i guionista francès participa per primer cop a Canes i signa el guió al costat de Benjamin Charbit i Benoît Graffin, a partir d’una idea original de Rebecca Zlotowski i Robin Campillo. Al París de 1928, la Suzanne (Anaïs Demoustier), una artista d’una atracció de fira coneguda com a "La Venus Electrificata", malviu besant homes que paguen per rebre una descàrrega elèctrica amb ella mentre dura el bes, experimentant l’estranya i agradable sensació de l’electricitat de l'amor. Una nit, un desesperat pintor jove sense inspiració i borratxo, Antoine Balestro (Pio Marmaï), es fica en la tenda de l’espiritista del circ buscant consol per la mort de la seva dona i Suzanne, en un acte d’impostura, condueix la sessió com una vident per treure’s uns diners extres.

‘La Vénus électrique’ de Pierre Salvadori 

I quan el marxant d’art d’Antoine, Armand (Gilles Lellouche), descobreix el frau, vol aturar l’enganyifa per no infligir més dolor al seu amic pintor, però en adonar-se que l’Antoine recupera les ganes de pintar gràcies a la mèdium que es fa passar per la difunta estimada d’Antoine, vol continuar amb la pantomima pagant més diners a Suzanne i una part dels beneficis per la venda de les pintures. Aleshores la descoberta del diari íntim de la dona morta per Suzanne la fa coneixedora dels seus secrets, intimitats i afinitats, cosa que li permet mimetitzar-se amb la difunta, reenamorant a Antoine. La línia que separa l’actuació, la representació, de la realitat, la veritat, comença a desdibuixar-se amb conseqüències imprevisibles. Una falsa endevinadora, una manipuladora descreguda, acaba copsant com sorgeix la imprevista guspira de l’amor. La pel·lícula conté així una bella paradoxa amb aquesta dona mentidera que besa enmig de descàrregues elèctriques per diners i acaba descobrint com una forta estrebada l’amor de veritat, l’electricitat de l’amor.

Una despreocupada comèdia sobre les falses aparences i els embolics que se’n desprenen, d’atmosfera vodevilesca i ambient de faràndula. En aquesta agradable comèdia romàntica trobem un convincent Pio Marmaï en el paper del pintor trasbalsat i perdut. Un actor que signa la seva quarta col·laboració amb el cineasta Pierre Salvadori després de ‘Dans la cour’ (2014), ‘En liberté !’ (2018) i ‘La Petite Bande’ (2022). Però brilla especialment Anaïs Demoustier en aquest paper de dona aprofitada convertida en fantasma. I, de nou, Gilles Lellouche en un registre de comediant quer tant li escau. A ‘La Vénus électrifique’ podem veure com Anaïs Demoustier i Gilles Lellouche tornen a actuar plegats després de l’excèntrica i marciana comèdia ‘Fumar provoca tos’ (2022, Quentin Dupieux), projectada a Canes en Sessió de Mitjanit, fora de competició. Completen el repartiment Madelaine Baudot, Vimala Pons o Gustave Kervern.