Després de passar pel darrer Festival Internacional de Cinema de Canes on va obtenir el premi especial del jurat, la monumental ‘Resurrection’ de Bi Gan arribat als nostres cinemes. El director xinès de ‘Kaili Blues’ (2015) o ‘Long Day’s Journey Into Night’ (2018) afronta amb ‘Resurrection’ el seu projecte més ambiciós i alhora més fascinant. Una pel·lícula complexa estructurada en diversos capítols on cada part destaca per un tractament genèric diferent on conviuen aproximacions al cinema mut, al cinema negre o al realisme màgic. Tenim un llargmetratge de caràcter poètic on no hi ha linealitat temporal ni un fil narratiu clar perquè està construït com un mosaic de fragments independents. Trobem una arrencada captivadora i magistral de pur cinema fantàstic amb homenatges a moments cinematogràfics de l’expressionisme o una conclusió espectacular gràcies a un llarg i virtuós pla-seqüència de més de trenta minuts ambientat a les vigílies de l’any 2000.

‘Resurrection’ de Bi Gan

En aquesta dispersió narrativa amb enfocaments estètics diferents preval el sentit de la il·lusió, el caire oníric, combinat amb retrats de moments històrics xinesos, reflexions sobre el pas del temps o la memòria i la idea central del renaixement, de la renovació, de la resurrecció. Una pel·lícula de gran lirisme amb un component esteticista marcat que es viu com una experiència visual i sensitiva. Una pel·lícula immersiva i agosarada, presentada com un film postapocalíptic o de ciència-ficció, tot i que de difícil encaix en cap gènere pel seu caràcter lliure i líric. Pot ser que el seu visionat requereixi una mica més d’atenció del públic, però el resultat final confirma el geni del cineasta Bi Gan. Un director visionari que troba un perfecte punt de suport en el brillant director de fotografia Dong Jingsong o en l’embolcallador concepte sonor de M83 d’Anthony Gonzalez.

‘Resurrection’ de Bi Gan