
Joan Millaret
Crític de cinema
|
|
Després de projectar-se en el darrer Festival Internacional de Cinema de Canes, fora de competició, i just quan acaba de guanyar el premi a la millor pel·lícula en el recent 10è Bcn Film Fest, ‘La isla de Amrum’ de Fatih Akin s’estrena als nostres cinemes. El realitzador turc-alemany repeteix de nou al costat de l’actriu Diane Kruger, encara que ara en un paper secundari, després del melodrama ‘In the Fade’ (2017), premi a la millor actriu a Canes i la pel·lícula guanyaria al Globus d’Or al Millor Film de Parla Estrangera. El director de films tan emblemàtics com ‘Contra la pared’ (2004), Os d’Or al Festival de Berlín i millor pel·lícula europea de l’Acadèmia Europea, amb propostes prou interessants com ‘Al otro lado’ (2007), s’havia instal·lat en una zona perillosa ja que el seu cinema més recent desvetllava una certa indiferència. Però ‘La isla de Amrum’ ens ha retornat, sorprenentment, a un director Fatih a qui donaven ja per amortitzat. El guió, coescrit pel mateix Akin i Hark Bohm, està ambientat a la primavera de 1945 quan comença a esfondrar-se el règim nazi. El protagonista principal és Nanning (Jasper Billerbeck), un nen alemany d’Hamburg de 12 anys que passa els últims dies de la guerra amb la mare i els seus germanets a la casa familiar a l’illa que dona nom a la pel·lícula. 
Jasper Billerbeck a ‘La isla de Amrum’ de Fatih Akin Nanning pertany a les joventuts hitlerianes i veu traïdors al nazisme per tot arreu, però la seva vida en aquesta vila marinera, poble del qual molts van haver d’emigrar en el passat cap als Estats Units, li serveix per descobrir la vida en el camp. Tot i el seu fanatisme nazi, Nanning és feliç caçant conills amb el seu amic d’escola o sortint a caçar foques amb un pescador. El suïcidi de Hitler l’abril de 1945 deixa orfes als quals encara creuen en un règim invencible mentre Alemanya és ocupada pels russos per l’est i l’abdicació sembla imminent. La mare de Nanning, Hille (Laura Tonkel), en estat de xoc per les notícies de guerra, pateix un trastorn depressiu que la porta a no voler menjar i Nanning farà tot el possible i més per aconseguir aliments introbables per la seva mare com pa blanc, mantega i mel i fer-la feliç. Un coming of age sobre el sacrifici d’un nen que es veurà forçat a despertar-se abruptament de la seva fantasia nazi i que s’haurà d’acostumar a un nou món amb un sistema de valors oposats als de l’Alemanya nazi. Una pel·lícula amb moments sòrdids i poc complaents però, al capdavall, una admirable proposta preciosa, sensible, subtil i emotiva. 
‘La isla de Amrum’ de Fatih Akin |