Metges de Catalunya (MC), la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM), el Sindicato Médico de Euskadi (SME) i el Sindicat Médico Andaluz (SMA) han ofert aquest dijous 17 de novembre una roda de premsa conjunta per denunciar els problemes "estructurals i comuns" dels facultatius de la sanitat pública espanyola.

El dèficit de professionals, la precarietat laboral, la jubilació massiva de metges en els pròxims 10 anys i la fugida de les noves generacions d'especialistes mèdics cap a països europeus que ofereixen millors condicions de treball han estat alguns dels temes denunciats pels representants de les quatre organitzacions.

En el context de la negociació del nou Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut que s'ha iniciat amb el Ministeri de Sanitat, els sindicats han reclamat la creació d'un estatut específic per al col·lectiu mèdic que reculli les seves especificitats formatives i laborals.

Una d'aquestes particularitats consisteix en l'assignació d'una categoria professional diferent per al personal facultatiu que tingui en compte la singularitat dels estudis de Medicina, els anys i els requisits de formació que diferencien els metges i metgesses respecte d'altres professions sanitàries.

El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart ha explicat que el principal obstacle per a la incorporació de més professionals al sistema és la falta d'atractiu per a l'exercici de la medicina a la sanitat pública.

"Se cenyeix sobre el sistema sanitari espanyol una tempesta perfecta si les diferents administracions sanitàries no intervenen sobre les condicions salarials i de treball dels facultatius i es posen immediatament a planificar el relleu generacional de desenes de milers de metges en els pròxims 10 anys", ha advertit.

La falta d'especialistes, ha remarcat Lleonart, repercuteix en més pressió i sobrecàrrega sobre la resta de la plantilla. "Els facultatius estan esgotats, físicament i emocionalment, per això cal abordar els problemes estructurals del sistema; no es tracta només de fabricar més metges", ha afegit.

Davant d'aquesta crisi de professionals, Lleonart ha apuntat tres possibles sortides: "l'aplicació de mesures decidides i contundents per part de les diferents administracions, la conflictivitat i les mobilitzacions o la mort de la sanitat pública".

54.000 assignatures per vetllar per la sanitat pública

Paral·lelament, MC ha reunit 54.000 signatures per exigir mesures que resolguin els problemes estructurals de la sanitat pública. El sindicat ha lliurat els suports rebuts al Parlament i reclama als grups polítics i al Govern que donin resposta a la demanda social que reclama un sistema sanitari "més ben dotat, amb més professionals i millors condicions".

Lleonart ha assegurat que la quantitat d'adhesions aconseguides "demostra que facultatius i pacients comparteixen la mateixa visió sobre les mancances estructurals del sistema". El responsable sindical ha reclamat als grups parlamentaris i al Govern de la Generalitat que "donin una resposta concreta" a les demandes de la població i els professionals, i ha alertat que el malestar i la indignació del personal facultatiu és "enorme" i "només cal una espurna" perquè esclati una revolta.

En aquest sentit, MC ha assegurat que, si no hi ha un "canvi radical" en les polítiques del Departament de Salut, "serà molt difícil evitar una gran mobilització del col·lectiu mèdic a curt termini". Lleonart ha lamentat que en les negociacions actualment obertes per renovar els convenis col·lectius de l'Institut Català de la Salut (ICS) i dels centres de la xarxa concertada (SISCAT) "ni l'Administració ni les patronals sanitàries mostren cap intenció d'introduir millores substancials en les condicions professionals, laborals i retributives del personal facultatiu".

El sindicat mèdic ha emfatitzat la gravetat del moment que travessa la sanitat pública en què l'escassetat de metges, la sobrecàrrega de treball i la manca de planificació "posen en risc la continuïtat del sistema tal com l'havíem conegut". Per aquest motiu, l'organització ha definit un decàleg de mesures transformadores que passen per "invertir més recursos, contractar més professionals i millorar les condicions laborals dels sanitaris", amb l'objectiu de recuperar l'accessibilitat, reduir les llistes d'espera i fer atractiu l'exercici professional de la medicina a la sanitat pública.