La pobresa i l’exclusió social tornen a créixer a Catalunya després de cinc anys d’estabilitat relativa. Segons la Radiografia INSOCAT 2026, elaborada per ECAS —Entitats Catalanes d’Acció Social—, la taxa AROPE s’ha situat en el 24,8%, 0,8 punts més que l’any anterior, i ja afecta més de dos milions de persones. La taxa de pobresa també augmenta fins al 18,9%. L’informe posa de manifest la contradicció entre el creixement econòmic i la realitat social. Tot i que el PIB ha augmentat un 2,7% i l’atur ha baixat fins al 8,4%, gairebé la meitat de la població (47,3%) té dificultats per arribar a final de mes. L’encariment del cost de la vida absorbeix pràcticament tota la renda disponible i dificulta cobrir les necessitats bàsiques. “L’encariment del cost de la vida, que absorbeix el 95% de la renda mitjana disponible, fa que a la meitat de la població a Catalunya li costi poder pagar les despeses bàsiques”, afirma Teresa Bermúdez, vocal de pobresa d’ECAS. La precarietat laboral continua sent un factor clau: el 42,4% de la població activa es troba en aquesta situació i la pobresa en el treball puja fins a l’11,8%. A més, l’entitat adverteix que les dades oficials no reflecteixen tota la realitat, ja que deixen fora col·lectius en situacions extremes com les persones sense llar o en situació administrativa irregular. Els col·lectius més afectats continuen sent els que històricament pateixen més vulnerabilitat com la infància, les dones i les persones migrades. Així, la pobresa infantil s’enfila fins al 36%, mentre que gairebé la meitat de les persones sense nacionalitat espanyola (49,7%) viuen en risc de pobresa o exclusió social. També augmenta el risc entre les dones i es manté la transmissió intergeneracional de les desigualtats: el 35% de la desigualtat d’ingressos està condicionada per factors com l’origen familiar o el gènere. Pèrdua d’eficàcia de les transferències socials L’informe alerta, a més, de la pèrdua d’eficàcia de les transferències socials. Tot i que continuen sent clau, només aconsegueixen treure de la pobresa el 21,5% de la població, amb una capacitat protectora especialment limitada en el cas de la infància: “La seva capacitat protectora és especialment insuficient per a la infància i l’adolescència, i funcionen sobretot en el cas de les pensions”, explica Bermúdez. Mentre que per a la gent gran les pensions redueixen la taxa de pobresa del 76,9% al 14,2%, en el cas dels menors la reducció és molt més limitada (del 39,7% al 30%). L’habitatge és un dels principals motors d’empobriment. Entre 2014 i 2025 els lloguers han augmentat més d’un 58% i viure de lloguer triplica el risc de pobresa. Actualment, 568.000 llars pateixen precarietat residencial i una part significativa de la població (16,8%) no pot assumir despeses bàsiques com mantenir la llar a una temperatura adequada o pagar puntualment els subministraments. L’informe també alerta que la crisi d’accés i manteniment de l’habitatge està vinculada a una forta concentració de la propietat i un parc públic clarament insuficient. Un 1,2% de grans tenidors posseeixen gairebé un quart del mercat immobiliari. Davant d’aquest escenari, ECAS reclama reforçar les polítiques redistributives, ampliar la cobertura de les prestacions socials i impulsar mesures estructurals en matèria d’habitatge. L’entitat alerta que Catalunya continua per sota de la mitjana estatal en inversió social i que ajuts com la Renda Garantida de Ciutadania o l’Ingrés Mínim Vital arriben a una part massa reduïda de la població que els necessita. L’organització insisteix que el creixement econòmic només es traduirà en benestar si va acompanyat de polítiques públiques més ambicioses que garanteixin una prosperitat compartida i els drets socials de tota la ciutadania. |