Un grup de professionals de protecció a la infància s’han unit per denunciar que la transformació de l’antiga DGAIA —rebatejada com a Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA)— no s’ha traduït en “millores reals” en el sistema de protecció de menors a Catalunya.

Amb el nom d’Associació de Professionals del Sector per a la Millora del Sistema de Protecció de la Infància i Adolescència a Catalunya (AMPICAT), la nova organització està integrada per professionals del sector i, tal com assegura el seu president, Antonio Gutiérrez, “aquesta entitat neix amb l’objectiu de defensar els drets dels infants tutelats, denunciar males praxis institucionals i promoure millores estructurals des de la mirada de qui treballa en primera línia”.

En aquesta ocasió, els professionals analitzen l’anunci de “refundació” de la DGAIA, fet el 26 de maig de 2025 pel Departament de Drets Socials i Inclusió, en un context marcat per escàndols per presumptes irregularitats econòmiques i per la revelació d’un cas d’una menor d’edat tutelada, víctima d’una xarxa de pederàstia.

Segons expliquen, més de vuit mesos després d’aquell anunci, “l’únic canvi constatat ha estat la modificació de la denominació”, sense que s’hagi fet pública cap dotació pressupostària específica ni s’hagin materialitzat canvis operatius de fons.

Manca de participació i “silenci institucional”

L’associació denuncia que les professionals d’atenció directa han estat exclosos dels grups de treball anunciats per impulsar la reforma i que no s’ha fet pública informació sobre la composició ni les conclusions d’aquests espais.

També assenyala que, després de l’anunci de transformació, es va produir una reducció de la pressió mediàtica i social sota l’argument de “donar temps” a la nova direcció general, fet que —segons l’entitat— ha contribuït a diluir el debat sobre els problemes estructurals del sistema.

El cas d’Infància Respon

Com a exemple concret, el butlletí analitza la situació del servei Infància Respon (116 111), línia pública, gratuïta i permanent d’atenció telefònica i telemàtica per a infants i adolescents en situació de risc, actualment externalitzada i gestionada per una entitat del tercer sector.

El 18 de novembre de 2024, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar una resolució, que preveia incrementar el crèdit pressupostari, ampliar de forma significativa la plantilla i adaptar el servei a una nova plataforma tecnològica.

Segons ha detectat el nou ens, 14 mesos després aquesta ampliació no s’ha executat. En aquesta línia, afirmen que en alguns torns el servei és atès per una sola professional per a tot Catalunya, fet que provoca pèrdues de trucades i missatges i una elevada pressió psicològica sobre les treballadores.

“En quantes ocasions un nen, nena o adolescent, després de reunir el valor necessari per demanar ajuda per telèfon o Whatsapp —sigui per denunciar una situació d’abús sexual o per expressar pensaments suïcides–, ha vist la seva demanda atesa amb retard per la manca de personal, o fins i tot hagi desistit davant els temps d’espera?”, es pregunten.

La situació ha estat denunciada davant el Síndic de Greuges de Catalunya i també ha estat objecte d’investigacions periodístiques.

Dèficits estructurals

Més enllà d’aquest cas, la nova associació parla de “fallida estructural” del sistema de protecció i enumera diverses mancances com la insuficiència de places terapèutiques per a menors amb problemàtiques greus de salut mental (43 places) i de places en centres d’educació intensiva (160), davant una necessitat estimada d’unes 500; sobrecàrrega crònica als EAIA i manca de cobertura de baixes; agressions freqüents i riscos psicosocials per als equips professionals; externalització d’aproximadament el 95% del sistema i desigualtats salarials i vulneracions de drets laborals.

Segons l’entitat, el model actual prioritza “criteris d’eficiència econòmica” per damunt de l’interès superior de l’infant.

Crida a no “normalitzar” el model

Gutiérrez, sosté que “la protecció de la infància no pot basar-se en canvis nominals sense recursos humans suficients” i reclama una transformació dotada de pressupost i amb participació directa de les professionals.

A més, Gutiérrez anuncia que continuarà publicant informes per visibilitzar aquestes mancances i fa una crida als equips del sistema de protecció a “no normalitzar un model que falla, precisament, a qui més hauria de protegir”.