La necessitat d’integrar persones voluntàries en espais de decisió i òrgans consultius és una de les conclusions que destaca la diagnosi de l’Estratègia Catalana pel Voluntariat 2030, impulsada per la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) i que es fa pública aquest 5 de desembre coincidint amb el Dia Internacional del Voluntariat. El document corrobora que les entitats ja fan un esforç important per donar veu a les persones voluntàries en espais de decisió com consells assessors, comissions i grups participatius, així com en òrgans de govern. Tot i això, reconeixen que encara són necessaris canvis culturals i jurídics per consolidar una participació real i efectiva. En la mateixa línia, la diagnosi apunta que cal reforçar el reconeixement de la tasca de les persones voluntàries, innovar amb l’ús de noves tecnologies i incorporar la perspectiva de gènere. Tot plegat requereix, però, abordar reptes estructurals de les entitats, com la manca de recursos, la necessitat de més formació i la urgència de garantir la seva sostenibilitat. “És imprescindible cuidar les persones voluntàries, evitar la sobrecàrrega i assegurar que les entitats puguin desenvolupar la seva tasca amb estabilitat i dignitat”, ha remarcat la vocal de Relacions Internacionals de la FCVS, Maria Vilà. “Amb el Centre Europeu del Voluntariat, del qual la FCVS en forma part, hem definit una estratègia de defensa del dret a fer voluntariat, i és precisament d’aquí d’on ha sorgit l’elaboració de l’Estratègia Catalana pel Voluntariat 2030. Ens hem adonat que les entitats ja donen molt valor a les persones voluntàries i que es treballa perquè siguin una peça essencial dins l’organització. Tot i això, encara hi ha molta feina per fer”, ha afegit Vilà. L’elaboració de l’Estratègia ha estat una de les línies prioritàries de la FCVS aquest any, amb una aposta clara pels espais de treball en xarxa i la incidència política. En total, 37 entitats han consensuat 31 accions prioritàries de futur del voluntariat, agrupades en quatre eixos: mobilització i diversitat de les persones voluntàries; posicionament i influència; l’adaptació al canvi de les entitats; i el disseny i desenvolupament de l’ecosistema del voluntariat. Les entitats han destacat que ja han començat a implementar indicadors, qüestionaris i seguiments individualitzats per mesurar l’impacte del voluntariat. Tot i això, coincideixen que calen més recursos, formació i eines per sistematitzar aquesta avaluació i comunicar els resultats de manera clara. “Necessitem indicadors fiables per demostrar el valor social i econòmic del voluntariat i influir així en el disseny de les polítiques públiques”, ha insistit Vilà. De la mateixa manera, les entitats reclamen més formació reglada per al voluntariat i adaptada a les noves necessitats. Fer voluntariat és un dret Paral·lelament a la presentació de l’Estratègia, la FCVS aprofita el Dia Internacional del Voluntariat per reivindicar el paper fonamental de les persones voluntàries i per exigir que el voluntariat deixi de ser vist com una acció altruista puntual. “Cal que sigui reconegut com un dret fonamental de la ciutadania i una peça estructural de les polítiques públiques”, ha reivindicat el president de la FCVS, Ramon Nicolau. “El voluntariat és la millor garantia de cohesió social, integració i inclusió. I és precisament per defensar que som agents essencials al nostre país, que hem constituït la Xarxa d’Acció Comunitària de Catalunya (XACC)”, ha conclòs. |