Només el 0,03% de les prestacions del Sistema d’Atenció a l’Autonomia i la Dependència (SAAD) concedides a Catalunya es destinen a l’assistència personal, el suport que millor garanteix l’autonomia i la vida independent. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe Radiografia d’un dret incomplet, que l’Espai Unitari pel Dret a una Vida Independent i d’Inclusió en la Comunitat de les Persones amb Discapacitat acaba de fer públic.

L’òrgan, que es defineix “com un espai de complicitats i aliances” que treballa per influir en les polítiques públiques i fer efectiu el dret a una vida independent i d’inclusió en la comunitat, està integrat per 33 entitats i 14 persones expertes.

Així, l’organisme alerta que el Govern català continua prioritzant els serveis residencials i la institucionalització, en contra del que estableix l’article 19 de la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. “Aquest article reconeix el dret a triar on i amb qui viure, a disposar de suports adequats i a gaudir d’accessibilitat universal”, alerten en un comunicat.

Actualment, només 90 persones a Catalunya compten amb un assistent personal, mentre que 39.186 reben ajudes vinculades a serveis residencials. Segons l’informe, aquesta realitat limita “greument” l’autodeterminació: només el 8,2% de les persones que viuen en residències decideixen què i quan mengen; el 19,7%, quan fan la higiene; i el 23%, els horaris per llevar-se o anar a dormir.

L’Espai Unitari recorda que l’assistència personal “multiplica per tres” l’impacte social generat per euro invertit, i proporciona ingressos a l’Administració en forma de cotitzacions i recaptacions d’impostos.

Un finançament centrat en els serveis, no en les persones

L’entitat denuncia que el model actual destina recursos a la plaça o al servei, de manera que l’Estat acaba pagant més si una persona és ingressada en una residència que sí que opta per viure a casa seva amb suport professional. Per això reclama implantar “un sistema de pressupostos personals”, és a dir, que assigni una dotació econòmica individual segons les necessitats i preferències de cada persona.

A Catalunya es registren 148.930 prestacions econòmiques de cures familiars, fet que representa el 49,90% del total de prestacions del SAAD. “La família és qui continua proporcionant majoritàriament el suport humà que la persona amb discapacitat necessita, situació que fa inviable que aquesta pugui emancipar-se”, destaquen.

Inserció laboral estancada i bretxa salarial persistent

L’informe també constata que només una de cada tres persones amb discapacitat en edat laboral treballa. A més, els salaris són de mitjana un 21,1% inferiors als de les persones sense discapacitat i gairebé la meitat de les persones aturades acumulen dos o més anys sense feina.

L’Espai Unitari denuncia que no hi ha una estratègia real per impulsar la inserció laboral en el mercat ordinari, tot i que la Convenció de l’ONU garanteixen el dret a treballar “en igualtat de condicions”.

Falta de polítiques d’habitatge i d’assessorament jurídic

Pel que fa a l’accés a l’habitatge, l’informe adverteix que el col·lectiu no disposa d’un pla específic, a diferència d’altres sectors vulnerabilitzats. Tampoc hi ha un servei públic i gratuït d’assessorament jurídic especialitzat per portar casos de vulneracions davant del Comitè Internacional de la Convenció, cosa que explica que mai hagi rebut cap denúncia procedent de l’Estat espanyol.

D’aquesta manera, tot i reconèixer “certs signes positius” per part del Departament de Drets Socials i Inclusió, l’Espai Unitari considera que no hi ha avenços tangibles en àmbits com la desinstitucionalització, l’habitatge o la inserció laboral.

Per aquest motiu, l’organisme fa una crida a impulsar accions concretes i estables que alineïn les polítiques públiques amb els mandats de la Convenció de l’ONU, vigent a l’Estat des del 2008.