El sistema vulnera sistemàticament els drets dels infants i joves migrats a Catalunya. Així ho constata un informe d’Irídia i Novact que fa una radiografia de les arribades per via marítima a les Illes Balears, l’acollida d’infants i joves sense referents adults a Barcelona i el trànsit migratori a la frontera catalanofrancesa. “La DGPPIA i la Fiscalia de Menors són còmplices de la vulneració sistemàtica dels drets dels infants migrats”, ha assegurat la jurista especialitzada en infància, Laia Costa Gay, en la presentació de l’informe aquest dijous al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

L’informe Violència i abandonament institucional vers les persones migrants: Una anàlisi territorial de vulneració de drets constata com la política migratòria europea i estatal genera espais de desprotecció i vulneració dels seus drets amb la complicitat dels diferents actors del sistema. Així, una de les vulneracions sistemàtiques que denuncien les entitats en aquest estudi és que els processos de determinació de l’edat es duen a terme de forma sistemàtica, fins i tot davant de documentació vàlida, utilitzant proves mèdiques que tenen una fiabilitat qüestionable i vulneren el dret a l’interès superior del menor d’edat. Aquesta pràctica és contrària a la legislació i la jurisprudència, alerten.

“En el cas d’un infant que es va negar a fer-se les proves d’edat, la Fiscalia de Menors li va decretar la majoria d’edat. Malauradament, un cop la Fiscalia ha decretat la majoria d’edat, el nen es queda al carrer”, ha explicat Marta Llonch, advocada de torn d’ofici de menors no acompanyats del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), també ha assenyalat “barreres” per dur a terme la seva feina com a advocada: “Molts cops ens envien les notificacions telemàtiques i ens dificulten l’acció. El sistema no ens ho posa fàcil”.

Per la seva banda, Costa assenyala que és la mateixa Direcció General de Prevenció i Atenció a la Infància i Adolescència (DGPPIA) qui acompanya aquests joves a la Fiscalia: “No són els infants que es presenten per voluntat pròpia a fer-se les proves i la DGPPIA té l’obligació de vetllar per aquests infants i no ho fa, en absolut”.  Per aquest motiu, la jurista els acusa de “ser còmplices” de la situació dels infants.

En aquesta línia, la jurista ha recordat que la Fiscalia “l’únic que fa és un document provisional, però la DGPPIA té l’última paraula perquè és qui té l’obligació de protegir aquests infants”. Costa assegura que darrerament les direccions dels diferents centres de menors han rebut correus electrònics demanant agilitzar els tràmits dels joves “perquè han d’arribar més menors al centre”. “Tenen pressió”, ha admès.

Es multiplica per vuit el nombre de joves decretats majors d’edat

A Barcelona, el 2020 un total de 446 menors d’edat migrats sols estaven sota tutela de la DGPPIA.  El 2022 n’eren 451, i l’any passat n’hi havia 278.

Entre el 2021 i el 2024 s’han multiplicat per vuit el nombre de joves decretats majors d’edat a partir de proves biomèdiques. L’any 2024, 59 sentències judicials van deixar sense efecte els desemparaments de la DGPPIA dictats arran d'un decret de majoria d’edat emès per la Fiscalia, declarant que el demandant era menor d’edat en el moment de dictar-se i que les proves de determinació de l’edat es van dur a terme en vulneració al dret de l’interès superior del menor d’edat.

Aquesta dada, apunta l’informe, és només la “punta de l’iceberg”: molts processos judicials continuen oberts i molts altres joves no poden accedir al recurs judicial. Quan un infant és decretat major d’edat per f la Fiscalia, la DGPPIA arxiva el seu procediment de desemparament, i les mesures de protecció, malgrat que es tingui documentació no impugnada. “Aquesta ho determina tot perquè amb la majoria d’edat, queden al carrer”, ha assegurat Costa.

Així, aquestes pràctiques han generat que, en els últims anys, molts joves menors d’edat quedin en situació d’abandonament institucional, sensellarisme sobrevingut i extrema vulnerabilitat social.

Sovint, expliquen, són forçats a sortir del centre de protecció en 15 dies. “Aquesta sortida forçosa impacta directament en la seva xarxa personal. Els joves passen entre sis i vuit mesos en situació de carrer quan surten del centre”, ha alertat Clara Calderó, activista de Novact.

Alguns joves, segons ha explicat Calderó, s’han adreçat als diferents casals del barri del Raval i quan arriben “no tenen cap recurs bàsic tramitat, ni estan en llista de cap alberg, ni tenen targeta menjador, ni res de res”.

Mitjans humans i materials insuficients

Les entitats també alerten que els mitjans humans i materials que reben aquestes persones quan arriben són insuficients. Sobretot pel que fa a la identificació de situacions de vulnerabilitat “com infància, col·lectiu LGTBIQ+, potencials sol·licitants d’asil, supervivents de tràfic, tortura o altres formes de maltractament, malalties o altres necessitats de salut mental o de protecció específiques”, ha destacat Úrsula Ruiz, activista d’Irídia.

Una altra de les situacions que denuncien els activistes són les condicions de detenció al Centre d’Atenció Temporal d’Estrangers (CATE) de Son Tous, a Mallorca, ja que, asseguren, no compleixen amb els estàndards mínims establerts pels organismes internacionals, tant pel que fa a infraestructures com a serveis bàsics.

“La intervenció humanitària, l’assistència sanitària i la detecció de vulnerabilitats es duen a terme sota custòdia policial, sense privacitat ni traducció adequada, i sense garantir la presència de personal professional especialitzat”, ha assenyalat Llonch.