S'infravalora la feina de les dones i es qüestionen les seves opinions; persisteix una mirada sexualitzada que fa que se la jutgi per la seva aparença; l'assetjament és un problema important; i per ser escoltades han d'adoptar rols masculins i demostrar contínuament el seu valor, entre altres constatacions. Aquestes són les principals percepcions de l’estudi ‘Les dones professionals a Catalunya. Situació actual i perspectives de futur’, que s’ha presentat aquest dimarts al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona.

L’estudi il·lustra i complementa les dades de la darrera enquesta sobre qüestions de gènere del CEO, presentades divendres. A grans trets, l'estudi de la Intercol·legial apunta a les grans dificultats per conciliar la vida personal i laboral com un dels obstacles per l'equitat de gènere en el terreny professional. “Quan ets mare, s’espera que et dediquis a la família”, afirma una de les entrevistades. “Vaig demanar una reducció de jornada per cura de fills, em van cessar i al meu lloc van posar a un home”, explica una altra.

El resultat d'aquesta cultura és que “les dones prenen decisions que impliquen una certa renúncia de la seva carrera professional després de ser mares: reducció jornada laboral, excedència, deixar la feina, etc.”, constata l'informe.

Es tracta de “factors externs i barreres autoimposades” que, a la pràctica, fan que els estereotips de gènere condicionin les eleccions i les oportunitats. La segregació horitzontal es reflecteix en les condicions desiguals per a dones i homes, tot i tenir la mateixa categoria laboral.

La bretxa salarial, del 23,4% segons les darreres dades de l'INE, és una de les mostres, però també es manifesta en el tipus de tasques i els rols que assumeix cadascú: els homes adopten el rol visible i representatiu, i són les ‘veus legítimes’ en els llocs de coneixement, mentre que a les dones se'ls assignen “tasques de suport i administració, no de lideratge”, argumenta una de les entrevistades.

“Les professions tècniques són un món d'homes” conclou una altra. En total hi han participat 37 professionals col·legiades dels sectors tecnològic, econòmic, jurídic, social, de la comunicació, l'ensenyament i la salut sanitari, d’edats diferents i de diversos municipis de Catalunya.

En aquesta línia, es constata que la segregació és també vertical, de desequilibri en la responsabilitat: “El problema és avançar dins de la professió. No hi ha un sostre de vidre, hi ha un sostre de formigó”, denuncia una de les veus.

Dins dels mateixos Col·legis es constata el biaix, si bé menys acusat: havent-hi més dones col·legiades que homes (58 vs 42%), als deganats i a les juntes de govern estan menys representades (just la proporció inversa: 58% dels membres de les juntes són homes, davant el 42% de dones; als deganats, 67% són homes vs 33% de dones). “De vegades veus que és una ‘igualtat de façana’, no se la creuen del tot”, afirma una de les professionals.

Proposar un sistema de quotes

En l'apartat de propostes per avançar cap a l'equitat de gènere, La Intercol·legial insta a adoptar la perspectiva de gènere en les activitats dels Col·legis, implementar un sistema de quotes per assegurar la paritat en els càrrecs de lideratge i utilitzar un llenguatge inclusiu en totes les comunicacions, fins i tot canviant la denominació dels Col·legis si és necessari.

També recomana vetllar pels usos socials del temps -que els horaris, la formació continuada i altres activitats facilitin la vida personal i familiar-, revisar els suports i incentius a la maternitat de les mútues, aplicar protocols per actuar davant de discriminacions de gènere i oferir espais d’atenció psicosocial per a dones víctimes d’assetjament i altres tipus de violències.