Si entre la població autòctona el risc de caure en la pobresa és alta i arriba al 27,3%, en el cas de les persones migrades dins de la UE és del 29,3% i entre les que ho són de fora de la UE ascendeix fins al 50,5%. És a dir, la meitat de la població migrada de fora de la UE té risc de caure en la pobresa.

 









 

 

Vulnerabilitat i migració, un binomi que causa pobresa
ECAS demostra en el seu darrer informe que les prestacions socials consoliden les desigualtats del col·lectiu migrant, en lloc d’ajudar-lo

ECAS ha presentat aquest dimarts el seu 11è informe, ‘Migracions i vulnerabilitat’, en què constata que ser una persona migrada a Catalunya, sobretot si s’és de fora de la Unió Europea (UE), aboca a la pobresa i és font de desigualtats en àmbits tan diversos com la salut, el treball o l’educació. Amb les dades sobre la mà, ECAS reclama a l’Estat per enèsim cop una nova Llei d’Estrangeria, exigeix als municipis que s’impliquin a l’hora de complir la llei i permetre els empadronaments encara que no hi hagi un domicili fix i demana als governs que les ajudes i prestacions socials no siguin, com demostren les dades, un motiu més de discriminació.
 
“No sé si hem d’emprar paraules tan dures com ‘racista’, però les polítiques socials que hem engegat a Catalunya són discriminatòries”, ha etzibat Ferran Busquets, que és vocal de pobresa d’ECAS i també director d’Arrels Fundació, l’entitat que ajuda a Barcelona les persones sense llar. La investigadora de l’informe, Georgina Marin, ha afegit que les desigualtats que pateixen les persones migrades “són una cadena que continua” i que, evidentment, es traspassa dels progenitors als fills, malgrat que els fills ja no siguin migrants.
 
En el document, ECAS constata que la taxa de risc de pobresa a Catalunya gairebé es duplica en el cas de les persones migrades de fora de la UE. Si entre la població autòctona el risc de caure en la pobresa és alta i arriba al 27,3%, en el cas de les persones migrades dins de la UE és del 29,3% i entre les que ho són de fora de la UE ascendeix fins al 50,5%. És a dir, la meitat de la població migrada de fora de la UE té risc de caure en la pobresa.
 
Si es pren com a referència la taxa AROPE, que és més completa per tal de mesura la pobresa, perquè inclou indicadors, més enllà de la renda familiar, com ara la hipoteca, el lloguer, els dies de descans i vacances o l’alimentació, la diferència és encara major. El risc de pobresa, segons aquest índex, es triplica en les persones migrades respecte de les persones autòctones: el 54,2% vers el 18,1%.
 
“Les transferències socials no funcionen”
 
Tanmateix, el que més ha alarmat als autors de l’estudi és que, un cop s’han rebut totes les transferències socials, el risc de pobresa entre la població migrada de fora de la UE no millora, com sí que ho fa entre les persones autòctones o migrades de dins de la UE. “La taxa abans i després de rebre ajudes és pràcticament la mateixa. Les dades demostren no només que aquestes persones no milloren la seva situació, sinó que augmenta la bretxa amb les persones autòctones. Les prestacions incrementen les desigualtats!”, ha dit Marin.
 
I així, mentre la taxa de risc de pobresa entre la població autòctona, després de rebre ajuts, cau del 27,3% fins al 14,3%, és a dir, fins a 13 punts percentuals; i la de les persones migrades disminueix del 29,3% fins al 16,6%, és a dir, 12,7 punts percentuals; en les persones migrades de fora la UE tan sols cau del 50,5% fins al 47,9%, és a dir, només 2,6 punts percentuals. “Les transferències socials no funcionen. La població migrada no rep suport suficient. És greu”, ha dit Busquets.
Una taxa d’atur el doble d’elevada
 
A més, les desigualtats es consoliden en altres àmbits. Per exemple, la taxa d’atur, tot i que va a la baixa de fa anys, encara és el doble entre la població migrada de fora la UE respecte de l’autòctona. Això, malgrat que, com ha explicat Charo Silero, responsable del Centre Residencials d’Inclusió Hort de la Vila de  Sant Joan de  Déu Serveis Socials, la població d’origen estranger en edat de treballar té nivells de formació més alts que l’autòctona.
 
“A més, més de la meitat de la població estrangera cobra menys de 1.000 euros al mes. I bona part cobra menys de 600 euros. En les dones, el sou mitjà normal és de zero a 500 euros mensuals”, ha alertat Silero, que ha assenyalat que el fet de ser dona és un altre motiu més de discriminació a la condició de persona migrada. En conjunt, la renda mitjana de les persones migrades, ha explicat, pateix una bretxa salarial de 8.000 euros respecte de la població autòctona.
 
Una salut que empitjora i una educació desigual
 
Això repercuteix en altres àmbits de la vida, com ara la percepció de salut o l’educació dels fills. Així, tal com explica Silero, “la salut autopercebuda es deteriora a mida que la persona porta més temps a Catalunya, perquè les condicions de treball i benestar empitjoren a partir dels deu anys de viure al país”. Les dades també constaten que “tenen un suport menor o més dèbil” de la comunitat d’acollida i això els dificulta demanar ajudes a veïns o amics.
 
A més, un de cada tres infants o adolescents d’origen estranger es troba en cursos inferiors al que li pertocaria. I si entre la població autòctona el 90% es treu l’ESO, entre la població de nacionalitat magribina és només del 68,2% i entre els de centre i Sud-amèrica és del 68,6%. Alhora, la taxa d’escolarització a les llars d’infants és un 5% més baixa en les famílies d’origen estranger.

Notícies relacionades
Els sectors de la discapacitat i la salut mental denuncien una retallada del 15% del pagament dels serveis d'atenció
Les entitats reclamen a Afers Socials que es mantinguin el 100% de les tarifes que s'abonaven fins ara
El tercer sector reclama també a l'Estat el "confinament total" de la ciutadania de Catalunya - TS
Les entitats demanen de nou més equips d'atenció directa a col·lectius socials, mentre els professionals es queixen d'"incompliments greus"
La Fundació ”la Caixa” posa a disposició dels afectats per la COVID-19 230 professionals per cobrir l’atenció psicosocial
Els equips atendran les persones afectades en coordinació amb 129 hospitals de tot Espanya i 133 unitats de suport domiciliari
El sistema sanitari, en risc de col·lapse?
Sindicats i professionals de la Salut reclamen més materials de protecció i reconeixen que calen més provisions per combatre la pandèmia
 
Veure més notícies
 
Cultura popular
La riquesa de l’associacionisme cultural, a debat al XII Congrés de la CCEPC
El congrés se celebrarà a Reus i Tarragona el 6 i 7 de novembre
"Volem que s'interpretin més autors del patrimoni musical català"
Jaume Ayats, director del Museu de la Música de Barcelona
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71