L’aprovació definitiva de la reforma de les lleis de dependència i discapacitat al Congrés dimecres passat ha estat rebuda positivament per les principals entitats del sector, que celebren els avenços en vida independent, assistència personal i simplificació administrativa. Tot i això, adverteixen que l’èxit de la reforma dependrà del finançament, del desplegament efectiu dels serveis i de la capacitat de reduir les llistes d’espera.

Des del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), la valoració és “molt positiva” perquè la reforma representa “un pas important cap a un model basat en els drets, l’autonomia personal i la vida independent”. En aquesta línia, l’entitat destaca especialment la reducció de burocràcia, el reforç de l’assistència personal i la teleassistència, els nous suports per a la vida independent i el reconeixement de l’accessibilitat universal com a dret.

Una de les mesures més celebrades és el reconeixement automàtic de determinats graus de discapacitat a partir del grau de dependència. Segons COCARMI, aquesta modificació és “de sentit comú” i permetrà reduir tràmits, temps d’espera i càrregues administratives per a les persones afectades i les seves famílies. Amb tot, alerten que “caldrà garantir que la simplificació sigui real i que les diferents administracions comparteixin la informació necessària”.

També Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, fa una valoració favorable de la reforma. “Aquesta norma suposa un canvi de paradigma cap a un model centrat en la persona, alineat amb la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat”, explica el president de l’entitat, Víctor Galmés.

Segons Galmés, la nova normativa incorpora “avanços rellevants” com el desplegament de l’assistent personal, les mesures d’accessibilitat cognitiva, la regulació de la figura de la persona experta facilitadora processal per millorar l’accés a la justícia, la flexibilització de la compatibilitat entre prestacions i serveis i la reducció dels terminis de resolució. També valora positivament l’ampliació del concepte de cuidador no professional més enllà de l’àmbit estrictament familiar.

Malgrat això, Galmés insisteix que els nous drets només es podran materialitzar si van acompanyats dels recursos suficients. “Ara cal garantir que aquests drets es puguin exercir realment, amb prou recursos per part de les administracions”, assenyala el director de Dincat.

L’organització també lamenta que la reforma deixi fora qüestions pendents com la promoció de l’ocupació de les persones amb discapacitat intel·lectual. “Considerem que s’ha perdut l’oportunitat de tirar endavant aquest punt important”, adverteix el president de l’entitat.

Des d’una perspectiva diferent, el Sindicat de Mares en la Diversitat considera que l’ampliació de les compatibilitats entre prestacions i serveis i el reforç de l’assistència personal poden contribuir a reduir “indirectament” part de la sobrecàrrega que assumeixen les famílies cuidadores.

“La compatibilitat entre el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) i els centres de dia pot alliberar temps i reduir la càrrega logística i econòmica”, admeten. Però, segons alerten, perquè la mesura fos realment efectiva “s’haurien d’eliminar les incompatibilitats entre administracions i ajuts, i fonamental, augmentar els imports de les prestacions de manera gradual, com a mínim amb l’IPC anual”.

Tanmateix, des del sindicat adverteixen que les mesures aprovades no resolen la sobrecàrrega emocional de les cures ni els problemes estructurals que afecten moltes famílies. “Cal una remuneració més digna per a les persones cuidadores no professionals”.

El sindicat també es mostra crític amb l’ampliació de la figura de la persona cuidadora no familiar. Considera que, si bé pot oferir alternatives en alguns casos, no representa una solució suficient i fins i tot podria generar situacions de risc si no es garanteixen els controls adequats. “Perquè aquesta figuri funcioni, primer, s’ha d’oferir i garantir formació suficient”. A més, denuncien que la reforma continua traslladant bona part de la responsabilitat de les cures a l’entorn familiar.

Entre els aspectes que troben a faltar al sindicat és la figura d’un referent a qui adreçar-se “més enllà de la tramitació i la burocràcia”.

“La modificació de la llei deixar clar que pensen que amb més quantitat de persones que facin valoracions es reduiran els terminis de les tramitacions i és una relació quantitativa de causa i efecte que caldrà mesurar i que deixa de banda altres aspectes qualitatius en la relació entre les cuidadores i l’administració”, destaquen les activistes.

Passar dels drets reconeguts als drets efectius

Pel que fa als reptes de futur, les tres organitzacions coincideixen en un punt: convertir els drets reconeguts per la llei en drets efectius. Així, COCARMI reclama reduir els temps d’espera, reforçar els serveis i assegurar una bona coordinació administrativa. Dincat posa l’accent en la necessitat de finançament suficient per desplegar les noves mesures i reduir les llistes d’espera. I el Sindicat de Mares en la Diversitat denuncia que moltes de les mancances de l’actual sistema no són legislatives sinó d’aplicació pràctica i de manca de pressupost.

“Som boníssims legislant, però suspenem perquè no apliquem les lleis”, resumeixen des del col·lectiu de mares, que recorda que figures com l’assistent personal continuen sent residuals vint anys després de l’aprovació de la Llei de la Dependència.

Amb matisos diferents, el sector coincideix que la reforma obre una oportunitat per avançar cap a un model més inclusiu, flexible i centrat en la persona. Ara, però, el repte serà que els canvis aprovats arribin realment al dia a dia de les persones amb discapacitat, dependència i de les famílies que les cuiden.