Les entitats de defensa dels drets humans i de les persones migrades han reaccionat amb preocupació a l’aprovació del nou Reglament Europeu de Retorn per part de la Unió Europea. La reforma, que obre la porta a la creació de centres de deportació en tercers països per gestionar els retorns de persones migrants en situació administrativa irregular, ha estat criticada per organitzacions com Lafede.cat i la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR), que consideren que consolida un model migratori centrat en el control i l’expulsió en detriment de la protecció dels drets humans.

Així ho defensa Dilara Ekmen Sales, vocal de migracions i antiracisme de Lafede.cat i codirectora de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR), que considera que la reforma aprovada per la Unió Europea representa “un greu retrocés en matèria de garantia de drets fonamentals”.

Ekmen creu que aquesta nova mesura aprofundeix en una tendència que les entitats denuncien des de fa anys: la progressiva externalització de les polítiques migratòries europees. “Els futurs centres de deportació podrien quedar fora del control judicial efectiu i de la supervisió independent de les organitzacions de drets humans”, alerta.

Les experiències similars desenvolupades en països com Líbia, Tunísia o Mauritània han anat acompanyades, segons diverses organitzacions internacionals, d’un augment de les detencions arbitràries, les devolucions il·legals i altres vulneracions de drets. “En lloc de reforçar els mecanismes de protecció, la UE opta per allunyar les persones migrants i refugiades del territori europeu i fer menys visibles les vulneracions de drets”, assenyala la codirectora de CCAR.

Ekmen també qüestiona l’eficàcia de la reforma per gestionar els fluxos migratoris. Considera que parteix d’una “premissa equivocada” de la migració basada principalment “en la seguretat i el control” i sosté que les causes que provoquen els desplaçaments forçats —com els conflictes armats, les persecucions, les desigualtats globals o els impactes de la crisi climàtica— continuaran existint independentment de l’enduriment de les polítiques de retorn.

Conseqüències “extremadament greus” per als col·lectius vulnerables

Especial preocupació desperten, segons la representant d’ambdues entitats, els efectes que la reforma pot tenir sobre col·lectius especialment vulnerables. Així, adverteix que l’ampliació dels supòsits de detenció administrativa i l’agilització dels procediments de retorn podrien dificultar l’accés a la protecció internacional de persones refugiades, víctimes de tràfic d’éssers humans, supervivents de tortura o persones perseguides per motius de gènere o orientació sexual.

Pel que fa als infants i les famílies, Ekmen adverteix del risc que la detenció migratòria es normalitzi com una “eina ordinària” de gestió dels moviments migratoris. “És preocupant veure la possibilitat que persones susceptibles de rebre protecció internacional siguin retornades abans que els seus recursos hagin estat examinats de manera efectiva”.

Per tot això, sosté que el nou reglament confirma un “canvi de paradigma” en les polítiques migratòries europees. “Veiem un desplaçament del model europeu des de la protecció cap a la contenció, criminalització i securitització”.

En aquest sentit, emmarca la reforma en una estratègia més àmplia que inclou el Pacte Europeu de Migració i Asil i els acords d’externalització amb tercers països. “La pregunta avui ja no és si la UE està prioritzant el control migratori per sobre dels drets humans”, assenyala Ekmen, que considera que aquesta prioritat “ja és una realitat”.