Drets Socials impulsarà un nou pla pilot per afavorir el retorn dels joves tutelats que viuen en centres residencials d’acció educativa (CRAE) amb les seves famílies. Batejat com a CAMINS, el programa ha estat presentat per la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez-Bravo, qui ha explicat que la iniciativa combina estratègies socioeducatives i programes de suport per empoderar professionals i famílies com a principals agents del canvi.

El projecte, dissenyat conjuntament amb el Departament de Salut i l’Hospital Sant Joan de Déu, s’implementarà durant dos anys a tres CRAE de Collbató, Badalona i Sant Pere de Ribes on s’ha incorporat un equip format per una treballadora social, un terapeuta ocupacional i una educadora social a cadascun que s’integraran en el dia a dia per donar suport a tots els agents implicats.

Des de l’Ajuntament de Collbató, on s’ha presentat el pla pilot, Martínez Bravo ha explicat que el pla pilot forma part de l’estratègia per fomentar la innovació en l’àmbit de la protecció de la infància. “Fins ara hem fet un pla endreça de la gestió i ara obrim aquesta etapa d’avançar cap a la innovació”, ha asssegurat.

L’objectiu final d’aquest pilot, que s’emmarca en la reforma del procés de desemparament anunciada fa un mes per Drets Socials, és afavorir el desenvolupament emocional, cognitiu i social dels nens, les nenes i els adolescents que viuen en CRAE, així com enfortir les competències parentals i els vincles familiars, perquè puguin tornar a viure amb les seves famílies.

La responsable del projecte, Marta Pardo, recorda que molts joves tutelats, per les experiències traumàtiques que han patit, poden desenvolupar malalties mentals i que d’això es té cura des dels centres. Aquest pla, el que fa és posar l’èmfasi en com es treballa en aquests centres amb els infants i també amb les seves famílies.

“Es treballarà estretament amb els equips d’atenció a la infància per tal que els professionals dels centres puguin conèixer l’entorn dels infants i joves i així poder-los dotar d’aquelles eines per agilitzar tots aquests retorns quan sigui viable i tinguin encara més possibilitats d’èxit”, ha apuntat Pardo.

Aquí ha puntualitzat que el pla no s’adreça tant als infants com als adults que els envolten, i que busca empoderar-los perquè puguin acompanyar els infants i adolescents en el seu desenvolupament, proporcionant-los les eines necessàries per millorar la seva resiliència, autoestima i assertivitat, i puguin resoldre conflictes i gestionar les seves emocions. També faran un treball intensiu amb les famílies per reforçar les seves capacitats parentals.

Trajectòries vitals marcades per experiències adverses

Les trajectòries vitals dels infants adolescents que viuen en CRAE estan marcades per experiències adverses que impacten directament en el seu desenvolupament neuroemocional; pel trencament dels vincles, fet que dificulta la construcció de models interns de seguretat; i per la inestabilitat relacional i institucional, ja que sovint viuen canvis de centre, professionals i referents.

Tot plegat pot traduir-se en dificultats per a la regulació emocional (impulsivitat, baixa tolerància a la frustració...), expressions conductuals no desitjables (des d’agressivitat i desafiaments constants a ansietat, tristesa o culpa) i dificultats en el vincle i les relacions socials (desconfiança, rebuig, dependència, rivalitat entre iguals...).

Per afrontar aquestes situacions, el pilot aposta per la disciplina positiva, que busca entendre aquests mal comportaments per posar-hi remei a llarg termini, ja que poden ser causats per la falta d’habilitats emocionals o de competències socials, pel desànim o malestar que senten o perquè s’espera d’ells una conducta que no és pròpia de la seva etapa evolutiva.

Equips multidisciplinars

La prova pilot ja ha començat als CRAE Collbató, Pau Piferrer de Badalona i Betània de Sant Pere de Ribes. Tots tres compleixen un seguit de requisits: tenen menys de 12 places, hi viuen infants d’entre 4 i 16 anys, són centres de baixa complexitat (amb percentatges d’escapoliments, atencions a urgències psiquiàtriques i incidents greus clarament inferiors a la mitjana), les famílies són participatives i compromeses (tenen una bona evolució i vinculació), i els equips professionals són estables i estan motivats pel canvi.

Cadascun dels CRAE ha incorporat un equip format per una treballadora social, una terapeuta ocupacional i una educadora social. Funcionalment, depenen del centre de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) que els correspon per zona, però estan integrats en el dia a dia del CRAE i treballaran amb la resta d’actors implicats per atendre de forma coordinada les necessitats sanitàries, socials i educatives de nens, nenes i adolescents.

A més, estan estretament vinculats amb referents del CSMIJ, dels equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) i dels equips funcionals d’infància (EFI), i hi ha una coordinadora assistencial del projecte. Cada CRAE tindrà una comissió de seguiment pròpia, però també faran sessions conjuntes per compartir bones pràctiques, aprenentatges i necessitats detectades.

Els responsables del projecte han assenyalat que amb el pla pilot no es pretén reduir l’estada mitjana dels infants tutelats als centres perquè cada cas és diferent dels altres, sinó que es volen extreure conclusions per avaluar sí és possible escalar-lo al conjunt dels CRAE.