El passat dia 16 d’abril vam veure el president del Govern espanyol passejar-se pels carrers d’Amer, la localitat gironina on va néixer i créixer el MHP Carles Puigdemont. Més enllà de l’eventual provocació que pogués suposar la presència de Sánchez a Amer, el motiu oficial d’aquest viatge a Catalunya era la visita als laboratoris catalans Hipra, que estan treballant en una vacuna per a frenar la covid-19. Tot i que hagi estat una vacuna per a humans el que ha posat la firma catalana a l’aparador, ells sempre s’han definit com una empresa especialitzada en salut animal.

Anant enrere en el temps, veiem que els laboratoris no són originaris de Catalunya, sinó que van ser fundats a Madrid l’estiu del 1954, però el seu creixement va venir com a conseqüència de la refundació que els anys 70 en va dur a terme Joan Nogareda Gifre. Aquest químic, farmacèutic i veterinari havia tingut càrrecs de responsabilitat als Laboratorios Sobrino (avui Zoetis) i el 1971 es va fer amb el control d’Hipra, que va traslladar la seva seu social a Amer un parell d’anys més tard, l’abril de 1973. La firma Laboratorios Sobrino també té la seva pròpia història, perquè aquests laboratoris de la Vall de Bianya van passar a formar part de Fort Dodge, una multinacional americana de salut animal, i més tard van ser comprats per Pfizer, una farmacèutica de molta actualitat durant la present pandèmia. Quan el negoci de salut animal de Pfizer es va separar del grup, es va crear la marca Zoetis, que és la que avui presideix les instal·lacions de la Vall de Bianya. Per cert, poques empreses del país es troben ubicades en un entorn tan privilegiat com aquesta, fins el punt que val la pena rendir-hi una visita. Durant els anys 80 era freqüent veure la marca Hipra a competicions esportives, atès que la firma va patrocinar diversos equips de motociclisme i de rallies, així com esdeveniments hípics, molt vinculats aquests últims al seu mercat natural.

La trajectòria de Joan Nogareda a Hipra es va iniciar amb el càrrec de conseller delegat i director general, que va ocupar fins el 1991, quan va passar a ser president i més tard president honorífic, moment en què va cedir el pas a la següent generació familiar, els Nogareda Estivill. L’obsessió investigadora de l’empresa va quedar palesa quan, el 1990, van impulsar i finançar un centre de recerca en col·laboració amb el món universitari a través de la Fundació Bosch i Gimpera. L’anomenat Centre d’Investigacions Veterinàries es constituïa en una prolongació de l’empresa dins del món de la investigació científica, on també s’hi va implicar la firma catalana Biotecnos.

Però no tot han estat flors i violes, perquè el 1991 Hipra va ser amonestada pel Tribunal de Defensa de la Competència per un afer de concertació de preus amb altres companyies del sector de la salut animal a l’hora de concursar pel subministrament de vacunes al Ministeri. Això havia succeït durant els anys 1987, 1988 i 1989. Entre les altres empreses implicades hi havia precisament els Laboratorios Sobrino (com hem dit abans, actualment Zoetis) però també altres marques de prestigi com Zeltia o Bayer. Per cert, la relació amb la Bayer no sempre ha estat excel·lent, perquè el 1997 la firma alemanya va dur a judici a Hipra en un cas de suposada vulneració de patents.
 

Dels animals a les persones

El gir d’Hipra cap a la salut humana és molt recent i, possiblement, transitori. Ha estat a partir de la pandèmia que l’empresa ha virat cap a aquest mercat per tal de donar suport logístic a la sanitat catalana, no només amb la recerca enfocada a obtenir una vacuna, sinó també en l’anàlisi de PCR per detectar la presència del virus. Si tot va segons el pla previst, l’empresa catalana començarà els assajos clínics el mes vinent, amb pacients dels hospitals Trueta (Girona) i Clínic (Barcelona). Les fases preclíniques ja han estat superades de manera satisfactòria. Tot plegat enfocat a poder iniciar la distribució de la vacuna el mes d’octubre d’aquest mateix any 2021. Les previsions de la companyia apunten a produir 400 milions de dosis el 2022 i arribar a les 1.200 l’any següent.

L’actual president és David Nogareda Estivill, que lidera la companyia amb el suport de la seva germana Maria del Mar, principal executiva. L’últim exercici tancat i publicat, el de 2019, Hipra va aconseguir unes vendes superiors als 210 milions d’euros, amb uns beneficis de més de 35 milions. Avui dia són més de 2.000 els treballadors de la firma, però és una dada que quedarà ben aviat desfasada conforme vagi avançant el projecte de planta del municipi d’Aiguaviva, un campus dedicat a la recerca de més de 100.000 metres quadrats. Totes aquestes magnituds han permès a Hipra ficar el nas entre els grans jugadors mundials del seu sector, dominat per multinacionals com Boehringer, Merck SD, Zoetis (antiga Pfizer) o Bayer.

 Roger Vinton