Es desperta a les sis del matí a la Garriga, fa molt d'esport i se sent molt afortunat en l'àmbit personal i professional. Amant dels diumenges a la tarda, per pensar estratègicament i organitzar prioritats de la setmana en un moment de calma, Pep Garcia s'ha convertit en una de les veus més actives dins del teixit empresarial vallesà i també de Catalunya. Participa en entitats com la Unió Empresarial Intersectorial (UEI) i la delegació de la Cambra de Comerç al Vallès Oriental de les quals és el president, on impulsa iniciatives per millorar la competitivitat del territori. Els valors innegociables d'un líder? "Cal honestedat, compromís, treballar en equip i molta cultura d'esforç", confessa, mentre combina la seva activitat institucional amb el seu rol empresarial a Maxchief Europe, una empresa amb seu a Barcelona, fundada el 2008 pel mateix Garcia i Joan Chavarría, en col·laboració amb el hòlding taiwanès Maxchief Investments.

Parlar del Vallès Oriental és abordar una comarca amb unes "credencials econòmiques que sovint passen desapercebudes", confessa Garcia. És una de les regions més industrials en proporcionalitat de la província de Barcelona, amb un pes de la indústria sobre el valor afegit brut superior al 35%. De fet, tres municipis del Vallès Oriental, entre ells Parets del Vallès i Lliçà, formen part dels deu més industrialitzats de Catalunya. De fet, són el 5,4% del PIB de la comunitat autònoma, més o menys el 5,3% de la població del territori català, tot i que són el 10% del valor afegit brut industrial de Catalunya.

Tres municipis del Vallès Oriental, entre ells Parets del Vallès i Lliçà, formen part dels deu més industrialitzats de Catalunya

La comarca compta amb un nivell de renda per càpita lleugerament superior a la mitjana catalana (+0,4%), a més, cal destacar que el 40% de les exportacions de la zona corresponen a béns intermedis per a altres cadenes productives. "Tenim química, indústria farmacèutica, metall, alimentació, plàstic... una indústria molt diversificada", confessa l'empresari. Tot i això, és un territori de petites i mitjanes empreses, ja que el 80% d'aquestes tenen entre 1 i 9 treballadors. 

Reptes i visió per al futur del Vallès

Garcia defensa que la comarca ha de resoldre reptes d’infraestructures, com la millora de les connexions ferroviàries (R3, R4, R8) i la descongestió de l’AP-7. També aposta per augmentar l’oferta d’estudis universitaris (està entre la Universitat de Vic i les de Barcelona) i atreure talent jove, amb una indústria “neta, agradable i amb capacitat d’innovació”. La raó és que la indústria té els reptes de transformació energètica, transició cap a una economia més verda, sostenible i de circularitat. A més, també hi ha millores en la transició digital, la indústria 4.0 i la tecnologia que va molt de pressa.

Un dels altres reptes és la millora de la productivitat, un tema clau per a l'economia de la comarca i d'arreu del país. És a dir, segons el directiu de la UEI, "anem augmentant el PIB nominal a través de posar més gent en la producció i no a través de millorar la productivitat". "Tot i això, la indústria és un dels sectors amb productivitat més alta, mentre que el turisme té menys pes en l'economia, amb una productivitat inferior", continua.

Garcia (UEI): "El Vallès Oriental ha de ser sinònim de qualitat de vida, activitat econòmica sostenible i lideratge"

L'empresari es mostra contrari a la reducció de la jornada a 37,5 hores. "El tema no és treballar dues hores i mitja més, sinó tenir un salari digne, un bon accés a l'habitatge i a una sanitat i educació més dignes", relata a VIA Empresa. "A més, des de les patronals i des del món empresarial no podem permetre que es violenti la negociació col·lectiva", confirma, junt amb el fet que "pot afectar de forma diversa a molts sectors d'activitat i a les diferents tipologies d'empresa".

La seva visió és clara: el Vallès Oriental ha de ser sinònim de qualitat de vida, activitat econòmica sostenible i lideratge en disseny industrial. "Soc un enamorat de Barcelona i considero que tenim una sort brutal de tenir la capital com la tenim; ara bé, s'ha de mirar el territori perquè és on es genera riquesa, indústria i progrés", continua.

Una visió inspiradora del lideratge

Ja per acabar, Pep Garcia, president de la Unió Empresarial Intersectorial, reflexiona sobre el significat profund del lideratge en el món empresarial actual. “He pensat molt en què vol dir liderar, i crec sincerament que el lideratge no es pot imposar: te’l donen les persones. Si les persones no et reconeixen com a líder, per molt que tinguis una posició jeràrquica, només ets un cap... i aquesta paraula em sona realment malament”, afirma amb contundència.

Segons Garcia, ocupar una posició no et fa líder per defecte. “Sí, potser tens unes atribucions, però si no tens la capacitat d’influir, de construir un projecte que la gent vulgui fer seu de manera voluntària, no ets un líder. La gent no et seguirà perquè sí: et segueixen perquè creuen en el que proposes”, defensa.

En aquest sentit, el president cita Simon Sinek: “Només hi ha dues maneres de liderar: des de la inspiració o des de la manipulació. I jo ho tinc claríssim: em quedo amb la inspiració”.

Garcia: "El lideratge no es pot imposar: te’l donen les persones"

Garcia conclou que molts lideratges encara es basen en la por o en la jerarquia estricta, però que aquests no són, per ell, veritables lideratges. "La gent t’ha de seguir perquè vol, perquè se sent part d’allò que proposes. Aquest és el lideratge autèntic. El que inspira. El que transforma. El que construeix projectes amb ànima".

Gemma Fontseca. Cap de redacció