Enmig d’un caos tecnològic marcat per l’auge de la intel·ligència artificial, un increment dels ciberatacs a escala mundial i els robots de Musk que plantegen un escenari completament futurista, a Catalunya evoluciona el gran oblidat -i desapercebut- d’aquesta equació cada vegada més complexa: el sector dels centres de dades. Sense aquest, cap de les darreres innovacions seria possible; els centres de dades es posicionen com un seguit de cervells digitals que, amb uns espais dissenyats per emmagatzemar, processar i transmetre informació, fan que el món modern funcioni. Ara bé, aquests han estat en el punt de mira arran del consum registrat en grans companyies mundials, com Meta, que va marcar el 2022 un consum d’11,2 milions de MWh en els seus centres de dades: una dada que podria abastir energèticament gairebé totes les llars catalanes durant un any.

Es preveu que Catalunya capti 1.320 milions d'euros d'inversió en centres de dades entre el 2023 i 2026

Si bé es tracta d’un consum colossal, val a dir que, evidentment, no tots els centres compten amb el mateix consum i molts d’aquests avancen amb pràctiques més sostenibles. Ara per ara, la seva tasca és vital per l’existència del món digital: segons ha detallat Acció a VIA Empresa, "la presència d'aquests centres és clau per accelerar la digitalització de l'economia" i, Catalunya, com a terra de hubs tecnològics, vol donar un cop sobre la taula per emergir com a pol d’atracció d’aquestes infraestructures, lluint el potencial del Vallès i dels centres de referència allotjats a Cerdanyola. Un fet que es materialitzaria amb la suma de 1.320 milions d’euros que, segons dades de la patronal Spain Data Center recollides per Acció, es preveu que el territori capti en inversió de centres de dades entre el 2023 i el 2026, davant els 85,1 milions registrats el 2021 i els 120 milions del 2022.

El Parc de l'Alba, la meca dels centres de dades a l'estat espanyol

“Els usuaris som els primers consumidors de centres de dades, allò que anomenem núvol és un centre de dades. Consumim i produïm moltes dades que ens faciliten la vida, des de publicar una foto fins a fer una compra en línia”, explica a VIA Empresa Gustavo Cardozo, director general de Panattoni a Espanya i Portugal. D’entre els 27 centres de dades que l’Incasòl registra a Catalunya, Cardozo representa la companyia amb la infraestructura més gran del sector, que no podia ubicar-se en una altra zona que no fos el Parc de l’Alba, a Cerdanyola del Vallès, i ben a prop del Sincrotró.

“És un espai únic, a Espanya és impossible trobar una ubicació com aquesta, tots els potencials operadors queden sorpresos per les empreses que hi ha ubicades i pel potencial del Parc”, comenta Cardozo, qui destaca com a punt a favor de la ubicació vallesana el fet que els centres de dades “se situïn en clústers, perquè així tenen molta més facilitat de connectivitat i de generar sinergies”; precisament, és aquest el cas del Barcelona Synchrotron Park, l’ecosistema empresarial que regna en les 408 hectàrees del Parc de l’Alba.

El Barcelona Synchrotron Park és l’ecosistema empresarial que regna en les 408 hectàrees del Parc de l’Alba

Així mateix, Panattoni va formalitzar, fa un any i mig, la compra d’un solar de 60.000 metres quadrats per un import de 30,6 milions d’euros, malgrat que la inversió total del centre de dades en el seu conjunt va ascendir als 300 milions, l’operació més gran registrada en els darrers sis anys, juntament amb l’alemanya Aquila Capital, que el 2022 va realitzar la mateixa inversió econòmica per impulsar un altre centre, també a Cerdanyola.

Aquila Capital, T-Systems... i la catalana Oxigen DC

I és que el Vallès es posiciona com l’espai idíl·lic per a aquest tipus d’infraestructures; a tall d’exemple, T-Systems, filial de Deutsche Telekom, va establir a inicis d'aquest any la seva "regió de cloud" al Parc de l’Alba, amb una inversió de 54 milions d'euros. D’altra banda, l’empresa catalana Oxigen DC, instal·lada a Sant Cugat del Vallès, està fent una clara aposta pel desenvolupament de centres de dades locals amb el focus en la sostenibilitat: el 2022 va llogar 5.300 metres quadrats a l'edifici Sant Cugat Green per establir-s'hi.

El Vallès es posiciona com l’espai idíl·lic per a aquest tipus d’infraestructures

“Aquestes instal·lacions s’han convertit en el cor de les operacions digitals, ja que no només suporten les empreses tecnològiques, sinó també les organitzacions de tots els sectors que depenen de serveis en línia”, explica a VIA Empresa el cap d'Estratègia d’Oxigen DC i vicepresident del Clúster de Fabricants de Béns d’Equip de Catalunya (CEQUIP), Jordi Montero, qui agrega que “a mesura que les empreses es digitalitzen i els consumidors exigeixen més serveis en línia, la demanda de capacitat de processament, emmagatzematge i connectivitat augmenta de manera exponencial. El creixement de tecnologies com la IA, el big data o l'IoT ha generat una necessitat urgent d'infraestructures que puguin suportar i processar aquest volum massiu d'informació en temps real”.

La Zona FLAPD, els líders de les dades a Europa i els cables submarins de les Tres Xemeneies

Davant d’aquest escenari, neix una zona constituïda per un seguit de ciutats capdavanteres a Europa en l’àmbit dels centres de dades, l’anomenada Zona FLAPD. El nom recull les inicials de Frankfurt, Londres, Amsterdam, París i Dublín, “el nucli principal d’aquesta infraestructura crítica” que, segons Montero, compta amb una “robusta” connectivitat de xarxes i la proximitat als principals mercats europeus. Ara bé, l’expert d’Oxigen DC assegura que la capital catalana “està guanyant protagonisme i creixent com a pol d’atracció per a les infraestructures digitals”.

Un dels principals motius d’aquest auge el protagonitza la Barcelona Cable Landing Station, ubicada a la platja de Sant Adrià del Besòs, a pocs metres de les Tres Xemeneies. Es tracta de l’estació de cables submarins, capaç de rebre fibra òptica intercontinental: “Suposa una millora de la connectivitat amb altres mercats globals i posiciona Barcelona com un punt neuràlgic en la xarxa de dades europea”, assegura Montero. Al cap i a la fi, una estructura de vital importància si tenim en compte que el 98% del tràfic de dades a Internet circula per sota del mar.

Els reptes de "l'or del futur"

“Els centres de dades tindran una importància clau en el desenvolupament de qualsevol país, mancar d’aquestes infraestructures suposarà un gran desavantatge a escala competitiva, ja que serà igual d’important que comptar amb recursos d’alt valor”, remarca per la seva banda Cardozo, qui afegeix que “aquests centres són l’or del futur”. I és que un dels motius pels quals estem parlant de l’or del futur i no pas del present, són les emissions que algunes infraestructures encara no han aconseguit reduir.

“En els darrers anys, a mesura que la demanda de serveis digitals creix, també ha sorgit una necessitat de centres de dades més locals i de proximitat. Això permet no només millorar la latència i la velocitat dels serveis, sinó també garantir una millor eficiència energètica i una reducció de l'impacte ambiental”, explica Montero. Prova d’això són els dos centres de dades de nova generació que ofereix l’empresa que lidera el vicepresident del CEQUIP, Oxigen DC, que acullen serveis d’IT.

Cardozo: "Els centres de dades són l'or del futur"

“La sostenibilitat és el pilar fonamental d'Oxigen des del minut zero”, comenta Montero, qui detalla que els seus centres de dades “estan dissenyats per ser respectuosos amb el medi ambient, utilitzant circuits tancats d’aigua per a la refrigeració i fonts d'energia renovable i neta per garantir una operativa eficient”. “Amb aquest model, volem demostrar que la innovació tecnològica pot ser compatible amb una gestió responsable dels recursos naturals”, afegeix.

D’altra banda, el director general de Panattoni a Espanya i Portugal coincideix amb Montero en assegurar que “el sector dels centres de dades no ha tingut un màrqueting apropiat perquè la gent canviï la seva perspectiva entorn d’aquestes infraestructures; sí que poden ser sostenibles i respectuoses amb el medi ambient”: “El sector està evolucionant molt quant a estalvi energètic, s’està fent molta inversió en R+D, i en molt poc temps veurem com aquests consums es minimitzen gradualment”.

David Lombrana