El comerç a l'engròs és l'àmbit que lidera la facturació de la província de Barcelona. Segons l'informe Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona, impulsat per la Diputació de Barcelona, la demarcació haurà tancat el balanç del 2022 amb una facturació de 328.985 milions d'euros. Aquesta xifra representa un increment d'un 13% en comparació amb les dades del 2021 (291.237 milions). "Un dels objectius de l'informe és analitzar la raó per les quals succeeixen les coses i, a la vegada, comprovar si les polítiques que apliquem tenen efecte", descriu Eva Menor, alcaldessa de Badia del Vallès i una de les responsables de l'àrea de Desenvolupament Econòmic i Turisme de l'organisme supramunicipal. Seat, Volkswagen i Lidl mantenen una posició de lideratge dins del rànquing d'empreses amb més facturació, una condició que recentment han estrenat Vueling i Quimidroga. Entre els anys 2020 i 2021, les més de 100.000 empreses han generat una ocupació d'1,3 milions de llocs de treball.

Amb les dades del 2021 a la mà, el Barcelonès concentra el 44,2% de les empreses de la província i el 39,6% del volum de negoci (115.341 milions d'euros). Per darrere apareixen el Baix Llobregat i el Vallès Occidental. "Les dades ens marquen que cal aprofitar-nos del motor econòmic i l'efecte capital de Barcelona", planteja Menor. A finals de novembre, el ple de la Diputació de Barcelona va donar llum verda a un pressupost de 1.243 milions d'euros per l'any 2024. El capítol econòmic i empresarial dels pressupostos contempla, entre altres mesures, 12 milions d'euros per donar suport al teixit productiu i 7,8 milions pel desenvolupament econòmic local. "La nostra obligació és impulsar la competitivitat de les empreses i donar suport a tots els col·lectius vulnerables", manifesta la diputada.

Per resultat d'explotació, els deu primers sectors de la província de Barcelona són els següents: activitats immobiliàries (33,3%), activitats financeres i d'assegurances (31,7%), químic i farmacèutic (10,6%), construcció d'immobles i obres d'enginyeria civil (9,5%), activitats professionals i científiques (8,6%), energia i gestió de residus (7,5%), educació i administració pública, indústries manufactureres (6,6%), productes minerals no-metàl·lics (6,4%) i maquinària (6,3%). Un altre de les dades a tenir en compte és que a la demarcació existeixen 21 empreses que facturen més de 1.000 milions d'euros. L'informe s'elabora a partir de l'anàlisi de l'estructura del teixit productiu de 12 comarques i 38 sectors econòmics.

El context de la pandèmia
Entre els anys 2019 i 2021, etapa marcada per l'impacte de la pandèmia, la Diputació de Barcelona ha detectat com les empreses del comerç al detall de TIC, la metal·lúrgia o intermediaris del comerç han registrat un increment de la facturació superior al 10%. A l'altre costat, els sectors més perjudicats han estat l'hostaleria, les activitats artístiques, el món immobiliari o el comerç al detall. En l'àmbit de la dimensió empresarial, el 37,8% de les empreses facturen entre 100.000 i 500.000 euros, el 3% entre 5 i 10 milions, mentre que un 24,2% no arriben als 100.000 euros.

El 87% de les societats mercantils tenen menys de trenta-un anys, concretament un 54,3% s'han constituït des de l'any 2005 fins a l'actualitat i un 33% entre el 1990 i el 2004. Per distribució territorial, el rànquing de la facturació queda de la següent manera: Barcelonès (39,6%), Baix Llobregat (20,8%), Vallès Occidental (18,5%), Vallès Oriental (7,1%), Osona (4,3%), Maresme (2,7%), Bages (2,3%), Alt Penedès (1,8%), Anoia (1,6%), Garraf (0,8%), Berguedà (0,3%) i Moianès (0,1%). Pel que fa a ciutats, el protagonisme va lligat a Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Martorell, Sant Cugat del Vallès, el Prat de Llobregat i Montcada i Reixac.

La capitalitat de Santa Maria de Miralles i Les Masies de Voltregà
La distribució territorial segons la xifra de negoci per càpita atorga un destacat protagonisme a Santa Maria de Miralles (Anoia) i les Masies de Voltregà (Osona). Per què? Els dos municipis acullen el negoci de Petromiralles i Bon Preu, respectivament. Més enllà de les esmentades Seat, Lidl i Volkswagen, les dues firmes mantenen un cert lideratge. En paral·lel a l'informe, un altre de les grans inversions de la Diputació per complementar el creixement econòmic, és l'aportació de 87,3 milions d'euros per actualitzar les infraestructures. En paral·lel al manteniment de les 282 carreteres que formen part de la xarxa de la demarcació, l'organisme supramunicipal també s'ha posat com a gran objectiu el desplegament de la fibra òptica.

Un compromís que, segons la voluntat de l'ens, s'emmarca dins d'una estratègia per enfortir l'autonomia i el dinamisme dels governs locals. A finals d'octubre, la Diputació de Barcelona va crear un fons milionari per donar resposta a les necessitats de solvència econòmica dels 311 ajuntaments de la província de Barcelona. L'ajut es divideix en dues fases: la primera, dotada amb 50 milions d'euros, es pagarà durant el mes de desembre i permetrà que les corporacions municipals puguin tancar l'any i els seus exercicis pressupostaris sense dèficit; mentre que la segona, dotada amb 25 milions d'euros, es destinarà als governs locals l'any 2024 per tal que puguin començar l'any amb la liquiditat necessària.