A mesura que l’emergència climàtica es fa palesa arreu del planeta i que s’imposa la necessitat d’actuar globalment cap a un desenvolupament més sostenible a nivell econòmic, social i ambiental, observem, també, com el color verd, associat a l’ecologisme i a la natura, es fa omnipresent en qualsevol tipus de discurs.

Qui no ha sentit a parlar de projectes verds, polítiques verdes, empreses verdes, finances verdes, energia verda o economia verda? El toc de verd en tots aquests termes ens indueix a pensar que estan estretament relacionats amb processos, tècniques, activitats o serveis que tenen un impacte perjudicial nul o molt baix sobre el medi ambient o que contribueixen d’una manera directa o indirecta a la preservació del medi ambient i a la sostenibilitat. I, de vegades, ja és així, però no sempre. Perquè de la mateixa manera que sabem que no és or tot el que lluu, també sabem que no tot el que sembla verd és, efectivament, verd o ecològic.

Quantes vegades no devem haver tingut la sensació o la certesa que governs, empreses o organismes de tota mena despleguen estratègies comunicatives o de màrqueting per fer-nos creure que les seves polítiques, productes o serveis són respectuosos amb el medi ambient? Per fer referència a aquestes pràctiques d’ètica dubtosa, que sovint no tenen altre objectiu que millorar la reputació o augmentar les vendes, el català disposa de les denominacions ecoblanqueig o blanqueig verd.

Es tracta d’alternatives catalanes al manlleu anglès greenwashing creades sobre el nucli blanqueig (forma referida al conjunt d’estratègies que es duen a terme per ocultar la relació d’algú, o d’algun organisme, una ideologia, etc., amb fets negatius o per alterar la realitat de manera que els afavoreixi), amb l’afegiment de la forma prefixada eco- (ecoblanqueig) i de l’adjectiu verd (blanqueig verd), que tenen el sentit d’ecològic.

Com a alternativa a l’anglès greenwashing, creat per analogia a whitewashing (en català, blanqueig o rentat d’imatge), les altres llengües recorren a solucions diverses, com ara écoblanchiment, blanchiment verd, mascarade écologique, verdissage o verdissement d’image, en el cas del francès, i ecoblanqueamiento, ecoblanqueo, ecoimpostura, ecopostureo, lavado verde o lavado de imagen verde, en el cas del castellà. En català, també poden considerar-se adequades les formes descriptives rentat d’imatge verd (i la forma reduïda rentat verd) i rentat d’imatge ecològic (i rentat ecològic o ecorentat), tot i que, per qüestions de motivació semàntica, precisió i economia, s’ha optat per donar preferència a les denominacions formades sobre la base de blanqueig.

Podeu consultar aquests termes normalitzats al Cercaterm i al canal Terminologia d’economia i empresa.

TERMCAT