L'empresari Elon Musk ha complert 50 anys el mateix dia de la inauguració del Mobile World Congress (MWC) a Barcelona amb "menys mòbils i més ètica". Així ho recordava la seva mare Maye Musk a través de les xarxes socials. Tot just unes hores després, el cofundador de Paypal, Space X o Tesla ho ha celebrat amb una conferència multitudinària des de la pantalla i amb connexió directa al MWC. Malgrat no trepitjar Barcelona, la seva posada en escena ha estat a l'altura de la que ja van protagonitzar Mark Zuckerberg (Facebook) o Reed Hastings (Netflix) en anteriors edicions del congrés de mòbils més gran del món. "Starship és el primer pas per crear una base a la Lluna i una ciutat a Mart", ha assegurat davant l'atenta mirada dels congressistes que l'han seguit des de l'auditori principal i les pantalles exteriors del recinte de Gran Via de Fira de Barcelona.

"Musk World Congress!", han bromejat alguns dels assistents a la conferència. No els hi falta raó. El fundador de Tesla ha aprofitat una conversa amb l'editor de Mobile World Live, Justin Springham, per anunciar que la cobertura de la xarxa de satèl·lits Starlink arribarà a tot el món, exceptuant el pol nord i sud, a partir del mes d'agost.

"Tota la meva feina està basada en la filosofia fonamental que no sabem quines són les respostes o les preguntes, però que podem expandir el nostre focus de consciència i així sabrem quines preguntes fer per entendre l'univers", ha explicat Musk. Actualment, la seva xarxa d'Internet de banda ampla té més de 1.500 satèl·lits actius que suposen "un bon complement a la fibra òptica i al 5G".

El seu preu podria passar dels 500 dòlars actuals a un ventall d'entre 200 i 300 dòlars més 100 dòlars mensuals de subscripció i funcionament. De la mateixa manera es preveu passar dels 69.000 usuaris actuals als 500.000 en només un any.  "Honestament, estem perdent diners amb aquest terminal ja que produir-lo costa més de 1.000 dòlars", ha assenyalat Musk, que alhora ha reconegut que el seu màxim objectiu amb el projecte Starlink és "no acabar en bancarrota". "Tots els projectes similars de satèl·lits de comunicacions d'òrbita baixa han acabat amb bancarrota", ha afegit.

En aquest sentit, Musk ha augurat "un futur positiu" per a la seva iniciativa que preveu que arribi a un flux de caixa positiu de 30.000 milions de dòlars després d'injectar una inversió d'entre 5.000 i 10.000 milions de dòlars. "Ara mateix estem perdent diners", ha insistit. No és el primer cop i segurament no serà l'últim que el fundador de Space X reneix com l'au fènix i sobrevola aquella fina línia entre perdre-ho tot i guanyar-se el cel.

La cursa de les estrelles del magnat tecnològic encara ha donat per a més: de Starlink a Starship. "Farem un intent de llançament orbital en els pròxims mesos", ha explicat. De nou, l'objectiu és assentar base a la Lluna i ciutat a Mart. "Un petit pas per a l'home, però un gran salt per a la humanitat", que diria Neil Armstrong. La realitat dels viatges interplanetaris està cada cop més aprop de superar qualsevol guió de ciència ficció de Hollywood.

El 'Sant Grial' dels coets

Elon Musk té un somni que porta el nom del Sant Grial de la indústria dels coets espacials: ràpid, reutilitzable i fiable. Tant és així que el fundador de Space X vol que el seu coet Falcon 9 sigui "el més ràpid del món". "Space X va començar amb l'objectiu de fer vida interplanetària. Per aconseguir-ho, la tecnologia del coet ha de millorar dràsticament", ha explicat.

L'etnògraf Josep Maria Ganyet escrivia a VIA Empresa fa tot just unes setmanes aquesta anàlisi: "No sé com acabarà aquesta picabaralla de les estrelles —de Musk i Bezos—, però fa gràcia veure els dos homes més poderosos del món, els que volen convertir la humanitat en una espècie interplanetària, discutir per un contracte públic. La diferència amb els contractistes nostrats és que en lloc de discutir-se per un 3%, es discuteixen pel nostre futur i que en lloc de ser dos empresaris del totxo amb Porsche Cayenne model precrisi són el Tony Stark i el Professor Xavier".

Ganyet: "Fa gràcia veure els dos homes més poderosos del món, els que volen convertir la humanitat en una espècie interplanetària, discutir per un contracte públic"

Quan la conferència de Musk ha posat punt final entre riures i aplaudiments del públic, l'Eurocopa a través de la pantalla i un multitudinari concert de Bon Jovi dins el MWC han fet les delícies dels congressistes. Futbol, estrelles i música estiuenca a la capital catalana. Tot plegat, a tot just uns metres de la fàbrica de Tesla al carrer de la Metal·lúrgia de l'Hospitalet de Llobregat. Elon Musk, de Barcelona a Mart passant per la Lluna.

Víctor Costa