La frase "vivim una crisi de l'habitatge" és tan certa ara com l'any 2008. Malgrat que el principal focus ara és el preu dels lloguers en lloc de les hipoteques, les conseqüències són molt similars: moltes persones no poden accedir a un habitatge digne. En aquest context, la cooperativa Celobert presenta una solució màgica a aquest problema crònic, buscant alternatives més sostenibles i al marge de les lògiques tradicionals del mercat immobiliari. Celobert és una empresa d'arquitectura, enginyeria i urbanisme que participa al Barcelona Mentoring Programme impulsat per Barcelona Activa.

Celobert va néixer en el marc de la crisi d'immobiliària de 2008. Quatre arquitectes i un enginyer veien que en l'estat en què es trobava el mercat de l'habitatge trobar feina es convertia en una missió quasi impossible, de manera que es van decidir a crear la seva pròpia empresa. Veient els errors del mercat d'immobiliari més vius que mai, es van decidir a fer una cooperativa que encares l'arquitectura i l'urbanisme des d'una perspectiva social i s'emmarqués dins de l'economia social i solidària. Una dècada més tard la cooperativa la conformen 9 socis i 3 treballadors.

Dues línies d’actuació

Actualment la cooperativa centra la seva feina en dues línies de treball. Per una banda trobem la branca de l’arquitectura sostenible. En aquest àmbit, Celobert es dedica a rehabilitació i construcció d’edificis. “Creem i rehabilitem edificis generant la menor empremta ecològica possible, recorrent a materials sostenibles i a dissenys que minimitzen el consum energètic”, aclareix Paula Martí, arquitecte, urbanista i sòcia de Celobert.

Per altra banda, la cooperativa realitza assessorament en polítiques d’habitatge i urbanisme. Martí exemplifica aquesta àrea de treball amb el projecte de masoveria urbana que Celobert està desenvolupant amb el Consell Comarcal d’Osona, amb el suport de la Diputació de Barcelona. En aquest cas la cooperativa assessora sobre la implementació d’aquest model, el qual “permet reactivar habitatge buit i és més assequible que molts lloguers o hipoteques”, remarca Martí.

Cirerers: un projecte d’habitatge col·lectiu

Un dels projectes que millor il·lustra la tasca de Celobert és l’habitatge cooperatiu en sessió d’ús que l’empresa està desenvolupant al barri de Roquetes, a Nou Barris. La Plaça de les Dones de Nou Barris acollirà l’edifici de fusta més alt de l'Estat amb 8 plantes i 32 habitatges. El projecte que és una iniciativa de la cooperativa Sostre Cívic està batejat com Cirerers.

El model de l’habitatge cooperatiu en sessió d’ús es basa en la propietat col·lectiva. “Les persones que hi viuen no tenen un pis en propietat ni tampoc lloguers. Tots són propietaris i entre tots paguen les despeses”, explica Martí. D’aquesta manera els inquilins tenen més estabilitat i no es troben amb sobtoses pujades de lloguer o hipoteca. En aquest model no només es comparteixen les despeses sinó que els edificis incorporen molts espais comunitaris, ja que la vida col·lectiva forma part de l’ADN de l’habitatge col·lectiu.

Martí assegura que el model d’habitatges cooperatiu en sessió d’ús tendeix a incentivar la creació d’edificis sostenibles i eficients. “Com és la gent que hi viurà qui promou la construcció d’aquests edificis els interessa que siguin eficients energèticament”, exposa l’arquitecta.

La sòcia de la firma assegura que “el coronavirus ens ha fet replantejar els habitatges on vivim”

Un futur marcat pel coronavirus

Ha estat impossible no plantejar-nos com són les cases i els pisos on vivim després de passar-nos quatre mesos tancats en ells. “El coronavirus ens ha fet replantejar els habitatges on vivim”, assegura Martí. Aquest replantejament del tipus de cases que habitem afecta directament a Celobert i les seves propostes d’alternatives.

Però no només els edificis d'habitatges han estat al focus durant aquesta pandèmia, els edificis de serveis com residències o ambulatoris també han estat al centre de l’escrutini. És cap aquesta àrea que la cooperativa vol encarar el seu futur: “Volem influir en el disseny d’aquests espais, incorporar la mira de les usuàries, perquè al final són elles qui viuen aquests espais”, conclou Paula Martí.

 Judit Pellicer