En condicions d'igualtat demogràfica el nombre de visualitzacions i subscriptors de continguts en català i castellà ratallen radicalment les distàncies
Juanola, d'un remei nascut a Gràcia a 120 anys de les mítiques píndoles de regalèssia
El laboratori, adquirit el 1998 per Angelini Pharma, s'ha convertit en una planta de 2.000 metres quadrats establerta a Sant Quirze del Vallès
Si bé la setmana passada celebràvem els primers 120 anys del Racc, el club automobilístic català no és l’única entitat que enguany assoleix aquesta imperiosa xifra. Hi ha un producte artesanal amb forma...
Somriures i llàgrimes a l'Ibex-35: com han estat els beneficis de les empreses catalanes el 2025?
CaixaBank, Naturgy o Grifols celebren els augments de guanys mentre el Sabadell retrocedeix lleugerament i Cellnex continua amb pèrdues
Amb la presentació de resultats d’Inditex la setmana passada, coronats amb uns beneficis de 6.220 milions d’euros, ja coneixem els comptes de 2025 de totes les empreses de l’Ibex-35, un any marcat per moments com el frac...
Sorli, d'una botiga del Poblenou a un imperi de supermercats
Des de les hortalisses conreades a Glòries fins a una xarxa de més de cent establiments i una aposta per la salut i el benestar: la saga familiar de Sorli
Barcelona, 1923. Francesc Sorli i Teresa Arall obren una petita botiga de queviures al barri del Poblenou per vendre les hortalisses que conreaven a una masia de la plaça de les Glòries. Van ser els inicis de Sorli, que avui c...

 


 

El català també és per als influenciadors?
La monetització de les plataformes digitals està pensada per a llengües globals, fet que dificulta obtenir-ne benefici econòmic

Youtubers i instagramers s’han convertit en uns dels comunicadors de masses més efectius. Amb un públic molt divers, però especialment extens pel que fa a joves i adolescents, els influenciadors s’han convertit en els prescriptors més desitjats. Els que més seguidors tenen i, per tant, més populars s’han fet, són els que parlen en anglès o castellà, dues de les llengües més utilitzades del món. Per què hi ha pocs influencers que utilitzin com a idioma principal -o un d’aquests- el català?

Una de les respostes que ha fet més evidents l’estudi Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per promoure l’ús de la llengua -elaborat pel Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona-, és que la monetització de les plataformes digitals sol seguir criteris quantitatius: com més visites o més likes, més benefici econòmic pot obtenir un creador de continguts a la xarxa. Aquest factor influeix d’una manera clara en l’elecció de la llengua dels influenciadors. Així, la majoria trien l’anglès i, en l’àmbit lingüístic del català, el castellà.

L’informe, impulsat i finançat per la direcció general de Política Lingüística, ha analitzat els continguts de 20 influenciadors catalanoparlants que produeixen continguts en una de les dues llengües maternes -català i/o castellà-. Destaca que, per mida d’audiència, els youtubers que produeixen contingut en castellà tenen un nombre total de visualitzacions superior als 690 milions. En canvi, quan els vídeos que publiquen són en català, les persones que els miren baixen fins a un total d’1,7 milions, 400 vegades menys.

Aquesta desigualtat entre llengües es repeteix tant en nombre de subscriptors com en els dos indicadors aplicats a Instagram, tal com es presenta a l’estudi. En realitat, però, no es poden comparar en pla d’igualtat, ja que les audiències potencials són molt diferents pel nombre de parlants del català -10 milions- i del castellà -534 milions-. En condicions hipotètiques d’igualtat demogràfica, el nombre de visualitzacions i subscriptors retallen radicalment les distàncies. Així, el castellà triplicaria el nombre de subscriptors i no arribaria a duplicar el de visualitzacions mitjanes per vídeo, en el cas de YouTube.

Sí que hi ha continguts en català

Això no vol dir que no existeixi oferta de continguts en català, variada en gènere i continguts. Entre els influenciadors que empren el català -tant com a llengua principal com secundària- destaquen el mallorquí Miquel Montoro, Pol Gise, Juliana Canet o Miss Tagless. Tenint en compte la situació del català en aquestes plataformes, el Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Política Lingüística, s’ha marcat com a objectiu estimular amb diverses accions el posicionament dels continguts catalans a les xarxes.

Una de les línies d’acció del projecte és la remuneració suplementària de visites per compensar el biaix econòmic que suposa als youtubers i instagramers la dificultat de monetitzar els seus esforços. També es preveu finançar continguts especialitzats en català, facilitar el contacte entre microinfluenciadors que usen el català i empreses per afavorir acords de patrocini i l’impuls de la presència dels influenciadors catalans en esdeveniments, per tal que adaptin als seus canals de feina els continguts.

Com considera la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa: “Sens dubte, la comunicació i la llengua són matèria primera d’aquests continguts digitals i generen una influència decisiva en els usos i els comportaments lingüístics que s’estenen i es consoliden”.

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71