Black Mirror estrenava fa just un any l’episodi interactiu Bandersnatch, en el qual l’espectador podia decidir amb les seves accions el decurs de la història en una narrativa en arbre amb múltiples camins. Una nova forma de consumir el contingut audiovisual que s’inspira en les col·leccions de llibres dels anys vuitanta Tria la teva pròpia aventura i que la tecnologia està convertint en tendència en el sector audiovisual. I és que aquesta nova forma d’entendre la informació o l’entreteniment comporta un canvi de paradigma: narratives que deixen de ser lineals per convertir-se en hiperpersonalitzades.

“Fins ara, el concepte a la carta volia dir el que jo vull, quan jo vull i des d’on jo vull. Però amb l’arribada de les interfícies conversacionals, aquest el que jo vull no és un contingut narratiu lineal i immutable, que comença i acaba sempre de la mateixa manera, sinó que adopta la forma que el consumidor desitja, fent-lo únic per a cada persona”, assenyala el cap d’innovació del Grup Lavinia, Xavier Fisa.

En aquest sentit, el Grup Lavinia ha llançat Lavinia Voice, una nova àrea que se centra en el disseny i desenvolupament d’experiències relacionades amb la veu -voiceapps per a assistents virtuals com Alexa o Google Assistant- i noves narratives d’àudio online, com audio-llibres, audio-sèries i podcasts, entre altres. Dos exemples són els projectes desenvolupats conjuntament amb RTVE, Lunnis de leyenda i Cuentos de Clan, en els quals a través d’una app i la veu, els nens poden decidir com volen que continuïn les històries dels contes.

Alexa o Google Assistant es converteixen en elements clau en les noves experiències conversacionals i l'hiperpersonalització

I és que un dels factors d’èxit en el consum d’aquestes noves experiències conversacionals són els assistents de veu com Alexa o Google Assistant amb l’hiperpersonalització. Una personalització portada al màxim que la podem trobar tant en continguts de ficció com en la informació. Per exemple, podríem demanar al nostre assistent de veu “Alexa, què ha passat avui al meu barri?” i el sistema et donaria la informació específica de la zona on vivim. “Amb això aconseguim que cada persona consumeixi el relat informatiu que vol a partir de les seves característiques o necessitats”, assenyala Fisa.

Intel·ligència Artificial per a millorar l'experiència de l'audiència

La tecnologia i, més concretament, la Intel·ligència Artificial (IA) aplicada al sector audiovisual, ofereix noves solucions que milloren l’experiència de l’audiència. Algunes d’aquestes aplicacions es van presentar durant la Setmana del Talent Audiovisual, com és el cas de la IA aplicada als assistents de veu “per millorar la capacitat que tenen aquests sistemes d’entendre el que els hi diem i millorar la qualitat de les veus que surten d’aquests aparells”, destaca l’editor de Collateral Bits, Joan Rosés.

Entendre el que volem i aprendre de les nostres demandes, gustos o necessitats. Netflix és un clar exemple d’aplicació que utilitza la tecnologia per recollir dades dels seus usuaris i després fer-los promocions i recomanacions. Per a Jordi Gilabert, CEO de Konodrac, “les empreses han de tenir informació de primera mà sobre la seva audiència”. En aquest sentit, l’empresa catalana nascuda el 2012 treballa en la personalització de la televisió i del consum audiovisual, focalitzant-se en la recomanació i adaptació del contingut. “La personalització del contingut audiovisual no només beneficia el consumidor final, sinó també les televisions i productores audiovisuals, i els anunciants”, afegeix. Konodrac ofereix els seus serveis a cadenes com RTVE, TV3, Betevé o Mediaset, entre altres. 

I de predir el comportament i els gustos de l'audiència a la predicció de textos. Per a Rosés, aquesta és una de les innovacions més espectaculars i transformadores del sector, la possibilitat de tenir màquines o eines que escriuen text i creen contingut. En aquest sentit, trobem eines amb les quals la persona comença un text i la màquina el continua, no només amb frases, sinó amb paràgrafs sencers. A més de les possibilitats de millora en l'àmbit gràfic per a efectes visuals més precisos i reals.

Tot això sense oblidar-nos dels famosos ull de falcó del tenis o el VAR en futbol, una tecnologia de reconeixement d'imatge basada en IA capaç d'identificar una imatge, representar-la gràficament i analitzar-la per a millorar les retransmissions esportives.

Hiperpersonalització i hiperrealisme

Les aplicacions de la IA al sector audiovisual són immenses i “l’experimentació constant en noves solucions evoluciona a una velocitat que si d’aquí a sis mesos féssim una altra tria d’exemples, en trobaríem de diferents”, assenyala Rosés a VIA Empresa. De fet, l’editor de Collateral Bits destaca que el sector audiovisual sempre ha estat molt lligat a la tecnologia: el cinema va néixer gràcies a una caixa i una lent dels germans Lumière; després es va crear el cinema sonor, després la televisió... “És un sector que ha evolucionat i evolucionarà amb la tecnologia”, afegeix. En aquest sentit, “hi ha una necessitat d’adaptar-se constantment i qui sigui capaç d’entendre i treure-li partit a la tecnologia, sobreviurà”.

Per a l’editor de Collateral Bits, una de les tendències que veurem en els pròxims anys en temes d’animació, efectes visuals i personatges virtuals és l’hiperrealisme. “La línia que separa la realitat de la ficció cada vegada serà més fina i ja no sabrem què és real i què és mentida”, apunta. Un cas amb el qual ens hem trobat recentment són les anomenades deep fakes, "vídeos falsos produïts per tecnologies cada vegada més potents i més barates". Perills de la tecnologia però també beneficis, com la possibilitat de rejovenir 30 anys a Robert De Niro en la pel·lícula L’irlandès.

Rosés: "El sector audiovisual sempre ha estat molt lligat a la tecnologia; és un sector que ha evolucionat i evolucionarà amb ella"

Però no solament anem cap a un hiperrealisme, sinó també cap a una hiperpersonalització dels continguts audiovisuals, tant de ficció com informatius. En aquest sentit, els continguts interactius permetran que acabem de consumir una ficció i la puguem començar de nou i consumir-ne una totalment diferent en funció de les decisions que l’usuari prengui en el transcurs de la història. Una personalització que, per a Fisa, millorarà notablement l’experiència de client.

Ara bé, quan parlem de personalització de continguts informatius, Fisa alerta en “no acabar amb una visió esbiaixada de la realitat”. Una situació que suposa un nou repte per al sector, ja que “la personalització del contingut informatiu dóna poder a l’usuari de rebre només aquella informació que s’adapti a les seves preferències o valors”, afegeix Gilabert.

Paula Amer