Cada vegada que hi ha una nova normativa europea, hi ha merder. Però en aquest cas la novetat és que Europa està farta que hi hagi accidents de trànsit cada cop que travessem el carrer. Ens multarà als vianants que no mirem a banda i banda abans de travessar el carrer? Doncs no. A partir del primer de juliol de 2019, Brussel·les obliga els cotxes elèctrics a fer soroll per tal d'evitar possibles accidents.

L'objectiu és que aquests vehicles, més silenciosos que els de combustió, avisin de la seva presència. Aquesta mesura està enfocada per als vianants en general, però concretament per a les persones invidents, les quals es guien en molts casos pel so per travessar un carrer. El soroll no serà eixordidor, sinó que haurà d'anar dels 56 decibels (el soroll d'una conversa) als 75 decibels (el nivell estàndard dels motors tèrmics), però haurà d'anar incrementant-se a mesura que el cotxe vagi més de pressa, adaptant-se a la velocitat del vehicle.

Els sistemes AVAS (de l'anglès Acoustic Vehicle Alert Systems) no era obligatori fins ara, tot i que alguns fabricants ja l'incorporen, com el Nissan Leaf o el Renault Zoe. És un so que s'activa des de l'arrencada fins als 20 km/h, i també quan el vehicle circula marxa enrere. A partir d'aquesta velocitat es considera que el frec de les rodes amb la calçada ja fa prou soroll i es desactiva aquest "so postís" que evita possibles accidents.

Però anem al problema que planteja: segons l'OMS no hauríem de superar els 55 decibels durant el dia. Feia falta que una cosa que no feia soroll, i que anava bé contra la contaminació ambiental i acústica, de sobte comenci a fer soroll postís?

L'ONCE demanava una solució al problema del so dels cotxes elèctrics (i dels nous motors de combustió, que també fan poc soroll), però potser ens hem enfocat allà on no tocava.

Ciutats pioneres i punteres en tecnologia estan plenes de sensors per la contaminació acústica. Calculen si els nivells s'adeqüen al nostre benestar, o si podem viure tranquil·lament. I en lloc d'intentar reduir el soroll, a les coses que no en fan n'hi afegim d'artificial perquè els humans no sabem mirar a banda i banda abans de travessar el carrer, o no sabem anar a 30 km/h en un lloc on ens ho marquen.

M'encanta perquè molts ja estan veient el model de negoci. El compositor Hans Zimmer ha fitxat per BMW per "dissenyar" aquest so per als seus nous vehicles. I estic segura que si no t'agrada el que ve de sèrie, podràs pagar per un preu moderat el de John Williams, Lady Gaga o Pavarotti. Si viatjo per la plana de Lleida, em poso el d'Ennio Morricone, si vull viatjar al futur, Alan Silvestri.

"Hem d'estar posant sorollets als nostres vehicles perquè som uns mals vianants? Els coloms de Barcelona ho agrairan, això sí"

Estem col·locant sensors a tot arreu per tenir-nos controlats, algunes càmeres ens identifiquen a centenars de metres de distància, podem pujar als avions sense haver de presentar el passaport perquè ja saben prèviament qui som... I hem d'estar posant sorollets als nostres vehicles perquè som uns mals vianants? Els coloms de Barcelona ho agrairan, això sí.

Crec que la solució hauria de ser en una intel·ligència que previngui que si un vianant està passant, o anés a passar, activés el sorollet de manera còmoda per avisar-lo, i un sensor detectés si frena o no per no causar danys a ningú, tal com les serres radials fan des de fa decennis.

La tecnologia ajuda que les nostres imperfeccions tinguin menys conseqüències negatives. Facebook ens recorda els aniversaris dels nostres amics, algunes apps ens marquen on tenim el lavabo més proper, i fins i tot els filtres d'Instagram ens estalvien passar pel cirurgià plàstic.

La tecnologia ens ha de servir per millorar-nos la vida, però hauríem de començar a posar l'atenció (i els sensors) on toca. Volíem cotxes voladors, i viure a Mart, i en canvi tenim Facebook. Potser la culpa és que no estem posant l'atenció on toca.

 Gina Tost. Responsable de marketing i operacions a Europa per IGG i periodista