"Fer un glop de ratafia és fer un glop de territori". És la reivindicació de Joaquim Bosch, cinquena generació al capdavant de Destil·leries Bosch i que ha fet de la ratafia el seu emblema. Fundada el 1892, l'empresa manté com un secret d'estat els ingredients originals, com si es tractés de la recepta de la Coca-Cola. 134 anys després, la destil·leria manté la seva activitat, aprofita la nova popularitat d'aquest licor català i ja mira cap a l'exterior amb les primeres exportacions a Mèxic o Japó. 

Ratafia a Sant Quirze de Besora

La història de Destil·leries Bosch comença amb Anna Peroliu, filla de la Vall de Camprodon que va crear una recepta única i molt apreciada de ratafia. Amb el seu marit, Faustí Bosch, es va establir a Sant Quirze de Besora i van començar a comercialitzar aquella beguda. "Tenia una recepta de ratafia molt bona i que agradava molt, van veure sortida comercial", explica Joaquim Bosch.

Es van instal·lar en un edifici de 1855 a la vora del Ter i el primer registre comercial data de 1892. En aquells anys, repartien els productes en carro de cavalls per Osona, el Berguedà o el Ripollès. Elaboraven ratafia, anís, conyac...

La decisió que ho va canviar tot

Durant les primeres dècades, Bosch venia els seus licors com es feia a l'època: a granel. Però l'avi de Joaquim Bosch, el Jaume, va emprendre un camí llavors visionari: treballar el concepte de marca: "Quan tothom venia a granel, ell va donar a conèixer la marca i a vendre els licors en botella".

Aquesta decisió va ser fonamental pels èxits futurs: als anys setanta, a l'estat espanyol es prohibeix la venda de licors a granel. Els Bosch ja eren coneguts i tenien l'experiència i coneixement del procés d'embotellat, cosa que els va situar en una posició d'avantatge. 

Joaquim Bosch: "La recepta és com el secret de la Coca-Cola"

"L'empresa ha passat de generació en generació fins avui, que hi convivim la cinquena i la sisena". És la prova de l'èxit de Destil·leries Bosch. A banda de la visió de marc, el Joaquim té clar un altre factor decisiu: "La clau és la mateixa que seguim ara: una recepta molt equilibrada quant a herbes. I sempre s’ha elaborat amb ingredients de primeríssima qualitat". I mantenint la recepta original, que no desvetllen: "Per tots els ratafiaires, la recepta és com el secret de la Coca-cola. No la veu ningú que no sigui de la família".

I sempre amb una mirada al país. El Joaquim reivindica que la ratafia és territori i, per això, la gran majoria de plantes aromàtiques, herbes i espècies són de Catalunya. Només es fa l'excepció amb algunes espècies que no es troben, com pot ser la canyella. I si la recepta es manté, també ho fa el mètode: "Pel que fa a l'elaboració del licor, mantenim un procés 100% artesanal, seguint els passos de tota la vida i ens garanteix un producte de màxima qualitat".

L'èxit de la ratafia: el lícor per excel·lència de Catalunya

En els seus 134 anys d'història, Destil·leries Bosch han viscut en primera persona l'evolució de la ratafia i la resta de licors catalans. I ja des de fa uns anys la ratafia s'ha convertit en el seu símbol indiscutible i beguda que més elaboren, tot i que produeixen altres licors de territori com el licor de Núria o patxaran amb aranyons de Bisaura. "En els últims anys, la ratafia ha fet una explosió, està molt de moda. S'ha situat com el licor típic de Catalunya", destaca el Joaquim. 

I no només és una beguda, és també un "símbol d'identitat i de cultura catalanes i de proximitat". "No és només una beguda, és conèixer les plantes, herbes i el procés de fer-ho", emfatitza el Joaquim, que celebra que la societat cada vegada valora més els productes fets a casa. 

Més enllà de Catalunya: ratafia a Mèxic

Fins ara, Destil·leries Bosch ven tota la seva ratafia a Catalunya a través de molts canals: venda pròpia, supermercats, botigues especialitzades, majoristes... Però ha començat a mirar més enllà de les fronteres catalanes per expandir aquest licor català. I la mirada s'ha situat a Mèxic i a Tòquio, on ja han fet algunes proves. A la capital del Japó no va acabar de funcionar, però els resultats a Mèxic són positius. "Ens van venir a buscar uns importadors mexicans que creien en el nostre projecte", relata el Joaquim. Amb només cinc treballadors, la majoria de la família, però amb tota "l'ambició i l'optimisme" per portar la ratafia arreu. 

Sis generacions després i malgrat sotragades importants com la Guerra Civil, Bosch continua elaborant la ratafia al mateix edifici de Sant Quirze de Besora de 1855. Un licor que ha passat de ser una beguda popular de les masies a convertir-se en un dels grans símbols gastronòmics del país.

 Bernat Bella. Periodista