Preocupar-se pels altres en temps de postpandèmia, amb fills a càrrec teu, una alta inflació i el fantasma persistent de la recessió econòmica podria considerar-se un luxe. Fins i tot una cosa no prioritària, ja que els mantres actuals parlen de cuidar-se un mateix per després poder fer el mateix amb la resta. I potser no els falta raó. Encara que, en realitat, hi continua havent persones que intenten reconfortar-ne d'altres que tenen molta menys sort que elles. I, sobretot, que poden rebre menys amor cada dia.

Generar riquesa a la societat sol mesurar-se al voltant de l'èxit empresarial. Però la primera frase de Majo Gimeno durant la conversa amb VIA Empresa desmunta el mite. "Qualsevol pot contribuir amb afecte i cures. I això també fa sostenible un entramat que no només s'interrelaciona sobre la base dels diners", assenyala.

Ho diu algú lligat a l'ecosistema emprenedor des de fa més de 15 anys. Que ha viscut la solidaritat a casa quan els pares van acollir dos nens que es van convertir en els seus germans. I que va renunciar finalment a la feina per centrar-se en el que realment l'omple: l'ONG Mamás en acción, destinada a l'acompanyament de nens i nenes als hospitals que no disposen d'una figura paternal a les seves vides.

"Fa tres anys em vaig despertar i em vaig preguntar com havia pogut arribar fins aquí. Em vaig adonar que, si volia continuar avançant, el projecte requeria tot el meu temps. Sobretot perquè, encara que no sigui el que m'apassioni més, he hagut d'aprendre a demanar finançament per poder continuar ajudant qui ho necessita", relata.

De fet, un dels pilars que sostenen la iniciativa parteix del temps de la seva fundadora, que cada vegada més és sol·licitada per fer xerrades sobre gestió de persones o emprenedoria. "El més curiós és que jo sóc molt honesta i els dic que no segueixin el nostre model, perquè no es va sustentar en cap pla de negoci".

Gimeno (Mamás en acción): "Ens van treure dels hospitals el 12 de març, però de sobte el 20 d'abril ens van tornar a cridar i aquí es va produir l'eclosió"

"Només vam detectar una necessitat i vam voler cobrir-la de la millor manera possible. Si tu veus alguna cosa, el més natural és que et llencis. En el nostre cas, a més, no hi havia processos estàndard ni mètriques d'èxit. Avancem a cegues perquè teníem clar que el nostre focus era la cura dels nens", recorda.

La pandèmia com a punt d'inflexió

La pandèmia, aquest punt d'inflexió en tots els sentits per a la majoria de les persones del planeta, va significar el pensament inicial que Mamás en Acción patiria una aturada i, tot just un mes després, un creixement expansiu accelerat i inesperat.

"Ens va agafar fent el salt des de València per primera vegada a una altra ciutat, en aquest cas Madrid. A totes les ONG ens van treure dels hospitals el 12 de març, però de sobte el 20 d'abril ens van tornar a trucar i aquí es va produir l'eclosió. Vam passar d'un centre a cinc i de dues ciutats a sis i vam haver de multiplicar-nos", comenta.

En 2023 es compleixen 10 anys de la creació d'una iniciativa multipremiada, però també en cerca constant de finançament

Per l'organització hi ha passat més de 2.500 persones voluntàries. Gent que fa servir el seu temps lliure, o fins i tot familiar, per passar hores o dies amb nens i nenes que habitualment no es podran curar, però que passaran aquest darrer temps acompanyats. Una gestió, emocionalment, molt difícil de controlar en tots els aspectes.

"Tenim adults tots sols en una habitació amb menors malalts. I això sempre implica un risc. Per això als voluntaris que es presenten per primera vegada els realitzem no només un curs de formació, sinó un seguiment on ja detectem aspectes de la seva personalitat que poden o no encaixar amb els nostres requisits”.

En aquest sentit, Majo afirma que han après a detectar qui hi pot ajudar i qui no. "Gent que fa preguntes que sabem que no estan alineades amb la nostra filosofia. O aquells que estan passant un dol, per exemple. Davant situacions on perds als teus braços una vida tan jove, cal una gestió interna i externa extraordinària. I accions constants per evitar una desmotivació que és normal que se senti davant de situacions de tanta intensitat".

El 2023 es compleixen 10 anys de la creació d'una iniciativa multipremiada, però també en recerca constant de finançament “que aconseguim gràcies a espònsors, cursos de responsabilitat social corporativa per a empreses i projectes constants que o bé ens arriben o bé busquem”.

Gent que fa servir el seu temps lliure, o fins i tot familiar, per passar hores o dies amb nens i nenes que habitualment no es podran curar, però que passaran aquest darrer temps acompanyats

Malgrat això una realitat subjau: el 2013 eren 46.000 nens els que estaven sols als hospitals. Avui, una dècada més tard, en són 52.000. "Hi ha zero sensibilitats polítiques amb aquest tema, perquè a més una cosa que hauria d'haver mitigat aquestes xifres com la Llei de Protecció de la Infància ha suposat tot el contrari. Aquesta és la problemàtica comuna en moltes àrees, que legisli qui mai no ha viscut de prop aquest tipus de realitats”.

Tot i això, el seu hashtag continua coronant la pàgina web de l'Associació. El lema #niunniñosolo és el seu leit motiv i el dels milers de persones que col·laboren diàriament. En una feina que, diuen, no genera riquesa. Però que, per a Majo, passa just al contrari.

 David Blay Tapia